Resultats de la cerca

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna tipus trompeta El so és generat amb la vibració dels llavis recollida per una embocadura metàllica Té un tub acústic cilíndric, generalment de llautó, que pot variar de longitud amb un sistema de vares corredisses L’extrem final de l’instrument és cargolat i permet que l’intèrpret el porti recolzat a l’espatlla De forma zoomòrfica, de cap de serp o de drac, la boca d’aquests animals fa de pavelló, per això ofereix respecte al trombó una diferència tímbrica que alguns autors qualifiquen de més aspra i fins i tot d’ingrata F Pedrell…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna tipus trompeta natural sense broquet Una cavitat en el cap de l’instrument, més profunda i cònica que l’habitual broquet desmuntable, fa que produeixi un so més apagat i suau Té el tub acústic recte, d’uns 60 cm de llargada, i, com la resta de cornetes, sol ser de fusta És de secció longitudinal cònica i té set forats, un per al polze i sis per als altres dits La seva tessitura abraça aproximadament des del la2 fins al la4 Per la qualitat del so, que lligava perfectament amb la veu humana, i per les seves possibilitats virtuoses, fou…

Caracteritzada per la perforació cònica decreixent del tub acústic, aquesta flauta travessera barroca representà un canvi important en relació amb les anteriors flautes renaixentistes de perforació cilíndrica, tot i que mantenia aquest tipus de perforació per al cap -més ample, però, que el de la flauta del Renaixement- Fruit de la feina feta pels artesans que treballaren a la cort reial francesa, es construïren primerament en tres seccions i posteriorment en quatre El so d’aquests nous instruments era càlid i de poca potència, però molt dúctil, i la flauta es convertí ràpidament en un dels…

Tota producció sonora es transmet per la vibració de l’aire fins que arriba a ser captada per la membrana timpànica de l’orella La capacitat i facilitat de transmissió del so des dels instruments o la veu humana depèn de les característiques acústiques del mecanisme sonor i de l’acoblament que aquest pugui tenir amb l’acústica del lloc on està sonant Així, doncs, es considera una bona emissió la que aprofita al màxim l’energia mecànica de l’instrument o del cantant, per obtenir una bona resposta en les condicions de ressonància que s’estableixin amb el medi transmissor Tant els músics com els…

Té una potent acció antibacteriana contra els gèrmens grampositius i gramnegatius, tot i que l’aparició de formes mutants resistents s’esdevé sovint després del primer contacte amb l’antibiòtic l’adaptació dels bacteris a l’estreptomicina pot esdevenir tant intensa, que aquests la poden arribar a necessitar per a poder desenvolupar-se de forma normal Cal remarcar la seva potent acció tuberculostàtica, i per això és emprada en el tractament de la tuberculosi, associada a la isoniacida i a l’àcid p -aminosalicílic Sembla que la seva acció consisteix a modificar la permeabilitat de la paret…

Les formes comercials tenen una gran gamma d’aplicacions, una de les quals és la d’aïllant tèrmic o acústic En agricultura, la seva utilització començà a Dinamarca el 1969 i després fou introduïda a Holanda, primer a poc a poc, però cap al 1980 la seva utilització fou massiva En un primer moment es feu servir en sistemes hidropònics oberts Es presenta en forma granulada, de densitat aparent baixa, i ofereix la possibilitat d’una gran aireig per al conreu malgrat això, és poc reutilitzable Té un gran poder de retenció de l’aigua a tensions baixes i, a més, l’aigua retinguda s’incrementa…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna tipus trompeta, dotat de mecanismes per a modificar el so fonamental El so és generat amb la vibració dels llavis recollida per un broquet metàllic que, generalment, pot separar-se del cos de l’instrument Té un tub acústic encorbat de metall, quasi sempre de llautó, de perforació cònica La columna d’aire de l’interior del tub és modificada amb un sistema de vàlvules o bé de pistons i acaba en un pavelló orientat cap endavant Fou construït possiblement per primera vegada a Rússia, cap al 1845 Ignaz Stowasser, de Viena, en fabricà l’any…

La llengüeta, probablement doble, es disposava dins una bufeta esfèrica d’on partia el tub o tubs acústics amb forats, i a la qual l’instrumentista insuflava aire a través d’un bufador En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna amb llengüeta i reserva d’aire No se n’ha conservat cap exemplar original de l’època medieval Apareix, però, en diverses representacions iconogràfiques amb formes diferents En les Cantigas de Santa María , d’Alfons X el Savi, és representat amb dos models, l’un amb un tub acústic corbat similar a una banya i l’altre amb dos tubs units de cos recte, un més…

La repetició en eco pot ser simple ex 1, doble ex 2 o triple ex 3, i cada repetició pot ser més curta que l’anterior Aquest efecte fou utilitzat en la música vocal del segle XVI per autors com R de Lassus O là o che bon eccho i L Marenzio O tu che fra le selve , i durant el Barroc, en què podia funcionar com a metàfora sonora del més enllà, en obres escèniques com ara l’òpera The Fairy Queen de H Purcell o l’oratori Jephté de G Carissimi En la música instrumental, l’eco pot ser present al llarg de tot el moviment WA Mozart Notturno , KV 286 i anar acompanyat d’un canvi tímbric Així, els…

Els centres nerviosos, situats a la substància grisa, són formats pels cossos cellulars de les neurones es troben a l’encèfal, a la medulla espinal i als ganglis simpàtics Hi ha centres nerviosos sensititus, als quals arriben els estímuls sensititus perifèrics centres motors, que emeten impulsos que arribaran a tot el sistema muscular i centres simpàtics, als ganglis simpàtics i agrupats generalment en plexes Al còrtex cerebral hi ha els centres destinats a funcions específiques de sensibilitat, de moviment, de coordinació, etc centre acústic, de Broca o del llenguatge, gustatiu centres…