Resultats de la cerca
Es mostren 138 resultats
Malaltia de von Willebrand
Patologia humana
La malaltia de von Willebrand és un trastorn de la coagulació degut a una alteració genètica hereditària que es caracteritza per l’aparició d’hemorràgies o la prolongació de les que es presenten per altres causes La malaltia de von Willebrand és poc freqüent i afecta igualment els dos sexes L’origen d’aquesta afecció consisteix en un defecte en la síntesi d’una glucoproteïna, anomenada factor von Willebrand , que en el plasma circula associada al factor VIII de la coagulació, i les funcions de la qual són d’estimular l’elaboració del factor VIII i afavorir l’adherència de les plaquetes A…
inserció
Anatomia animal
Adherència íntima d’un múscul, un tendó o un lligament a una altra estructura, generalment un os.
fresc
Pintures murals realitzades amb la tècnica del fresc a la Casa dels Vetti, a l’antiga Pompeia
© Corel Professional Photos
Art
Tècnica pictòrica mural consistent a pintar damunt una preparació composta d’un arrebossat de calç i sorra emprant colors trempats amb aigua sola que hom ha de fixar mentre aquesta es manté fresca.
És la pintura mural per excellència a causa de les bones característiques d’estabilitat a la llum i perfecta adherència a la preparació dóna una qualitat mat molt agradable, parallelament a una intensitat cromàtica brillant Una variant d’aquest procediment consisteix a aconseguir una superfície lluent mitjançant un planxament amb ferro calent en aquest cas té el nom d' estucat Cal preparar la paret amb una sèrie d’arrebossats composts de calç i sorra, fins al darrer, generalment més ric de calç i especialment de sorra més fina i neta, que dóna una superfície blanca apta per a rebre el color…
gastròpodes

Organització general dels gastròpodes
© Fototeca.cat
Malacologia
Classe de l’embrancament dels mol·luscs.
Presenten el cos dividit en tres regions, el cap , la massa visceral i el peu , òrgan musculós i reptant que ocupa una posició ventral respecte a les altres dues regions Al cap hi ha dos parells de tentacles, a l’extrem d’un dels quals parells hi ha generalment els ulls, i a l’extrem de l’altre parell, els sentits del tacte i de l’olfacte La boca és apical, amb una llengua eriçada de pues anomenada ràdula La massa visceral, enrotllada en una espiral helicoide, sol ésser recoberta d’una closca univalva també enrotllada helicoidement, bé que aquesta closca manca en alguns llimacs, nudibranquis…
telòmer
Biologia
Cadascun dels extrems polars d’un cromosoma que té per funció d’evitar l’adherència amb els altres.
brida
Patologia humana
Adherència patològica en forma de filament o membrana que s’estableix, generalment, a conseqüència d’algun procés inflamatori.
Són freqüents les brides traumàtiques, originades especialment per cremades les brides abdominals, sovint secundàries a una estrangulació quirúrgica, que poden donar lloc a una estrangulació intestinal, i les brides que s’estableixen entre el fetus i l’amni, responsables de malformacions greus
emprimar
Pintura
Recobrir amb una primera capa de pintura (una superfície) per tal d’assegurar una bona adherència del recobriment definitiu.
bufat
Pintura
Crosta trencadissa que es forma en perdre l’adherència alguna de les capes de color d’una obra pictòrica.
Produeix una zona feble, buida per sota, que es pot desprendre fàcilment
amoni quaternari
Química
Designació genèrica dels radicals monovalents NR 4
que resulten de la substitució en el radical amoni dels quatre hidrògens per grups alquil (o tres grups alquil i un aril).
Els amonis quaternaris existeixen solament en forma d’hidròxids i sals, és a dir, en forma d’ions R 4 N + Per extensió són anomenats també amonis quaternaris els composts obtinguts quan un nitrogen d’un heterocicle forma quatre enllaços amb elements altres que l’hidrogen, donant un catió Les sals d’amonis quaternaris resulten de l’alquilació de les amines terciàries i els hidròxids que són bases fortes són obtinguts per addició d’òxid d’argent a una solució aquosa d’un halur Atès que no hi ha cap hidrogen disponible, els composts d’amonis quaternaris no es dissocien en escalfar-los com fan…
àrid
Construcció i obres públiques
Element no aglomerant d’un conglomerat per a formigó, per a morter o per a pavimentació.
En construcció hom distingeix els aglomerants que són ciments de característiques variables i els àrids, que comprenen les diverses menes de sorres i graves que calen per a fer formigó Aquests àrids reben noms diversos segons la mida, i a les modernes centrals o estacions d’àrids són obtinguts per trituració de la pedra La sorra pot ésser fina o granada gran d’1 a 3 mm de diàmetre L’ ull de perdiu és un àrid format per grans de 4 a 10 mm Una mica més gros és el cigronet , format per grans d’1 a 1,5 cm segueix la graveta , formada per pedres de 2 a 3 cm, i la grava , que és un…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina