Resultats de la cerca

Del 1964 al 1967 fou alumna de Mary Wigman a Berlín Fins el 1970 estudià a l’Escola Superior de Dansa Folkwang, dirigida per Hans Züllig En 1970-73 fou ballarina a l’Estudi de Dansa Folkwang, dirigit per Pina Bausch El 1972 inicià la seva carrera coreogràfica a Essen i del 1973 al 1974 fou ballarina al Rotterdam Dans Center El 1975 guanyà el Concurs Coreogràfic Internacional de Colònia, el segon premi al Festival de París i el segon premi al Concurs Coreogràfic de Bagnolet Directora de l’Estudi de Dansa Folkwang del 1975 al 1985, el 1978 rebé el premi Folkwang El 1981 començà a…

Estudià violí al Conservatori del Liceu de Barcelona i viola al Conservatori de Madrid amb Antonio Fernández Bordas També feu estudis de guitarra al Conservatori del Liceu i amb Miquel Llobet, i d’harmonia i composició amb Bartolomé Pérez Casas, a Madrid, i Vicenç M de Gibert Viola solista de diverses formacions, com ara l’Orquestra Pau Casals o l’Orquestra Simfònica de Barcelona, fou un dels fundadors del Quartet Ibèric 1926 i actuà com a solista amb diverses orquestres internacionals Com a guitarrista actuà per Espanya i Europa El 1961 s’inicià en la docència de la guitarra, activitat a la…

Estudià amb J Boda a la universitat estatal de Florida, i després, violí amb I Galamian a Nova York A la Juilliard School fou alumna d’E Carter i R Session El 1975 fou la primera dona que obtingué un DMA en composició Estrenà Symposium per a orquestra 1973, dirigida per P Boulez, i String Quartet 1974 al ISCM World Music Days de Boston Per la Symphony no1 , estrenada el 1982 per l’American Composers Orquestra, rebé el Premi Pulitzer de música del 1983 La forma musical de Zwilich es caracteritza per generar tota l’obra -l’estructura i el llenguatge melòdic i harmònic- a partir dels motius…

Passà la seva infantesa a Sevilla, i a onze anys es traslladà a Madrid amb la seva família Ingressà a la famosa escola coneguda com Las Niñas de Leganés, sota el patronatge del marquès de Leganés Estudià amb Aspa, i tot seguit fou alumna de B Saldoni El tenor E Tamberlick quedà sorprès per l’encant de la seva veu, però també per la seva bellesa personal El 1868 debutà al Teatre de Chambery a París Aviat guanyà anomenada, cantà a Itàlia i, segons algunes fonts, a l’Amèrica del Sud, i debutà a la Scala amb La favorita , al costat de J Gayarre B Pérez Galdós diu que era "…

Fou una de les escasses figures importants de la interpretació pianística grega del segle XX Inicià els estudis musicals a tres anys tocant el piano, al mateix temps que escrivia algunes petites peces que interpretà en el seu primer recital ofert a sis anys d’edat Posteriorment es traslladà a Viena, on estudià amb Felix Weingartner i Richard Stohr, i a París, on fou alumna de piano d’Isidore Philipp i de composició d’Henri Büsser A setze anys emprengué una carrera internacional i actuà sota la batuta d’importants directors, amb un repertori molt extens no sempre tractat amb rigor…

El 1928 obtingué el doctorat en filosofia i lletres a la Universitat de Lieja, on fou una de les primeres dones que hi estudià Posteriorment amplià estudis a l’École Pratique des Hautes Études de la Sorbona, on fou alumna d' Alfred Jeanroy i Mario Roques i per la qual es diplomà en 1935, el 1939 començà a impartir classes a la Universitat de Lieja sobre literatures romàniques especialment la valona, la provençal, la francesa medievals i el felibritge , matèria de la qual el 1954 fou nomenada Professora Ordinària Editora i autora d’un gran nombre de textos i estudis, hom pot…

Inicià els estudis amb la seva mare, Ada Cecchi, antiga deixebla de Marguerite Long Més tard els continuà al Conservatori de Música de París, on el 1965, juntament amb la seva germana Marielle , fou alumna de Lucette Descaves i posteriorment, sempre amb Marielle, estudià perfeccionament amb Jean Hubeau La trajectòria professional de Katia està gairebé totalment vinculada a la de la seva germana Marielle, amb la qual forma un dels duos de piano més prestigiosos de la segona meitat del segle XX El 1968 obtingueren el primer premi del Conservatori de París Han actuat arreu del món…

Inicià la seva formació musical de manera autodidàctica, però posteriorment estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Magí Alegre fou el seu primer mestre de guitarra, instrument que perfeccionà amb Francesc Tàrrega, de qui esdevingué el millor alumne Començà a fer concerts a Barcelona quan tenia disset anys, i al principi del segle XX inicià una sèrie de gires per la península Fou a París on es donà a conèixer internacionalment Durant el període 1904-14 visqué a la capital francesa i entaulà amistat amb I Albéniz, R Viñes, M Ravel, C Debussy, F Mompou i M de Falla, entre d’altres…

Especialitzada en història política i econòmica de la Catalunya del s XV A la Universitat de Barcelona fou alumna de Vicens i Vives, que la considerà sempre una de les seves deixebles més properes, pel rigor amb què analitzà la documentació El mateix Vicens i Vives li encarregà l’elaboració de bases bibliogràfiques per a les diverses publicacions periòdiques que ell animà especialment l’ Índice Histórico Español , on Coll collaborà des del 1953 Durant la dècada de 1950-60 collaborà també amb Vicens en la consolidació de la revista Estudios de Historia Moderna És autora d’una…

Germà de l’arquitecte Jaume Bach , es dedicà professionalment al disseny industrial, i inicià l’obra poètica els anys setanta amb títols com Emilie Kraufort, alumna de primària 1972, reeditat i ampliat el 1997, De rems i hores 1974 i Diorames 1975, als quals seguiren, entre d’altres, Revenedor d’agonies 1984 i  Trànsfuga de llum 1985 Amb L’ocell imperfecte 1996, premis Cavall Verd-Josep M Llompart i Crítica Serra d’Or de poesia introduí el personatge de Kosambi, de referents xinesos, perses, indis, àrabs i africans, que complementà posteriorment amb les proses de Kosambi, el…