Resultats de la cerca
Es mostren 507 resultats
Avaluació dels Ecosistemes del Mil·lenni
Projecte d’avaluació de la condició actual i les tendències de futur dels ecosistemes del món, realitzat per un equip de més de 2 000 autors i revisors de tot el món, entre el 2001 i el 2005, sota els auspicis de les Nacions Unides.
Els resultats es publicaren en quatre volums, i també són disponibles per internet A diferència de plantejaments anteriors, el projecte se centra en la relació entre els ecosistemes i el benestar humà i, en particular, en el concepte de servei dels ecosistemes Analitza les conseqüències que els canvis esdevinguts en els ecosistemes tenen per als humans i estableix les bases científiques per a identificar les accions necessàries per a millorar la conservació i l’ús sostenible dels ecosistemes
Julius Plücker
Física
Matemàtiques
Matemàtic i físic alemany.
Fou professor a les universitats de Berlín, Halle i Bonn Féu recerques, juntament amb Hittorf, sobre els gasos enrarits 1865, l’òptica dels cristalls i els espectres de gasos Estudià i analitzà els raigs catòdics i llur desviació pels camps magnètics 1868 És conegut sobretot pels seus treballs en geometria analítica, on introduí una noció original de coordenades coordenades plückerianes Publicà, entre altres obres, Analytisch-geometrische Entwicklungen 1835, Theorie der algebraischen Kurven 1839 i Neue Geometrie des Raumes 1868
balança d’Eötvös
Física
Geologia
Instrument usat per a determinar les variacions locals del camp gravitatori.
Bàsicament consisteix en un fil del qual penja una tija que té dues masses pesants als extrems Collocat el suport del fil en diverses posicions, hom analitza les corresponents posicions d’equilibri de la tija i en conclou les anomalies locals de la gravetat Segons el disseny de l’aparell, especialment pel que fa a la posició de les masses, hom determina el gradient horitzontal o el gradient vertical del camp masses a la mateixa altura o masses a diferent altura, respectivament
escola de Lausana
Economia
Escola de pensament econòmic basada en la teoria de l’equilibri, encapçalada per Léon Walras i Vilfredo Pareto, els quals se succeïren a la càtedra d’economia de la Universitat de Lausana entre el 1871 i el 1906.
A partir de la hipòtesi d’una competència perfecta i mitjançant el càlcul diferencial, el mètode d’aproximacions successives i el concepte de corbes d’indiferència, la teoria de l’equilibri analitza els problemes d’optimació del sistema econòmic i estableix una situació de màxima satisfacció individual Bé que hom l’ha emprada per a defensar el sistema capitalista, presenta greus deficiències parteix d’una hipòtesi irreal i no fa referència al creixement econòmic ni a la formació de capital
Ragnar Nurske
Economia
Economista nord-americà d’origen estonià.
Estudià a les universitats d’Edimburg i de Viena 1932-34, on es relacionà amb els representants de l’escola austríaca Analitzà els moviments internacionals de capital, que relacionà amb els problemes monetaris i amb la teoria del desenvolupament, dintre la qual inclogué les recomanacions keynesianes Des del 1945 s’establí als EUA, a la Universitat de Colúmbia De les seves obres cal destacar Problems of Capital Formation in Underdeveloped Countries 1953 i Equilibrium and Growth in the World Economy 1961
Jean-Pierre Vernant
Filosofia
Historiador i antropòleg francès.
Especialista en la Grècia clàssica, desenvolupà —influït per Claude Lévi-Strauss— diversos estudis sobre la mitologia grega des d’un punt de vista estructuralista Entre altres qüestions, analitzà la relació entre el pensament mític, el pensament racional i la democràcia El 1984 obtingué el títol de professor honorari del Collège de France Entre les seves obres cal esmentar Les origines de la pensée grecque 1962, Mythe et pensée chez les Grecs 1965 i L’individu, la mort, l’amour 1989
Georg Simmel
Filosofia
Filòsof alemany, d’ascendència jueva.
Professor a Berlín 1884-1914 i a Estrasburg Analitzà les formes de socialització i insistí en la vida com a categoria metafísica Entre les seves obres cal destacar Über soziale Differenzierung ‘Sobre la diferenciació social’, 1890, Die Probleme der Geschichtsphilosophie ‘Problemes de la filosofia de la història’, 1892, Soziologie Untersuchungen über die Formen der Vergesellschaftung ‘Sociologia Estudis sobre les formes de socialització’, 1908, Hauptprobleme der Philosophie ‘Problemes fonamentals de la filosofia’, 1910 i Lebensanschauung ‘La intuïció de la vida’, 1918
antropologia de l’esport

Portada del llibre Antropologia del deporte (1986) dels nord-americans K. Blanchard i A. Cheska
Xavier Medina
Esport general
Disciplina de les ciències socials que analitza l’activitat fisicoesportiva des d’una perspectiva sociocultural.
Dins les ciències socials de l’esport, l’antropologia es caracteritza sobretot pel mètode etnogràfic treball de camp, observació participant, diari, entrevistes obertes en profunditat i informants clau la vocació holística, integradora i transdisciplinària la metodologia comparativa l’interès pels aspectes liminars i menys institucionalitzats i per la "mirada distant" sobre els aspectes més normalitzats de la pràctica esportiva Els inicis de la preocupació de l’antropologia per l’esport s’han de buscar al segle XIX i s’emmarquen dins la problemàtica de la difusió dels trets culturals, on…
James Prescott Joule
Física
Físic anglès.
Investigà les relacions entre treball i calor i arribà a formular, amb independència del seu contemporani Mayer, el principi de conservació de l’energia Després de nombrosos experiments, obtingué el valor numèric de l' equivalent mecànic de la calor Formulà la llei que duu el seu nom, sobre calor originada pel pas d’un corrent elèctric, contribuí a explicar la teoria cinètica dels gasos i analitzà, juntament amb W Thomson, les variacions de temperatura d’un gas no perfecte en expandir-se efecte Joule-Thomson
Joseph Townsend
Economia
Cristianisme
Clergue, metge i economista anglès.
Formulà una teoria de la població segons la qual el creixement resta limitat per la disponibilitat dels aliments, per la qual cosa constitueix un precedent de les afirmacions de Malthus Viatger per la península Ibèrica, publicà A Journey Through Spain in the Years 1786 and 1787 1791, on descriu amb força minuciositat la vida i els costums de l’Estat espanyol al s XVIII, en especial l’economia dels Països Catalans, i on analitza ensems el preu dels jornals durant els anys 1786 i 1787 a Espanya
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina