Resultats de la cerca
Es mostren 108 resultats
immunofluorescència
Bioquímica
Tècnica d’anàlisi en què un antigen o un anticòs tenyits amb un colorant fluorescent, reaccionen amb llur anticòs o antigen específic en una mostra biològica (sèrum, frotis, etc).
Mitjançant aquesta tècnica hom pot identificar i localitzar els anticossos o els antígens, per observació al microscopi òptic de fluorescència
sistema Rh
Biologia
Sistema de classificació dels grups sanguinis a partir del factor Rh, evidenciat en eritròcits humans gràcies a un sèrum antiglòbuls vermells de Macaca rhesus.
És basat en la presència o l’absència dels aglutinògens anomenats Rh o D, rh´ o C, rh´´ o E, hr´ o c i hr´´ o e , per les nomenclatures de Wiener i Fisher respectivament, en els eritròcits, i d’aglutinines per a cadascun d’ells Tots aquests aglutinògens estan estretament lligats en l’origen genètic, puix els gens que els codifiquen estan lligats Són del grup Rh-positiu tots els individus que genotípicament tenen l’allel dominant D i que, per tant, posseeixen l’aglutinogen D en els eritròcits, i del grup Rh-negatiu els individus que són homozigots per l’allel recessiu d i que no posseeixen l’…
prova del pegat
Farmàcia
Medicina
Prova de sensibilitat en la qual hom aplica un pegat impregnat de l’antigen.
precipitina
Bioquímica
Anticòs específic que es troba a la sang d’un animal que ha estat injectat amb un antigen i que té la propietat de fer precipitar aquest antigen del líquid on és contingut.
al·loantigen
Immunologia
Antigen cel·lular o sèric, genèticament diferent d’un altre antigen, que permet distingir els individus d’una mateixa espècie, com per exemple, els al·loantígens eritrocitaris que fan possible diferenciar els diversos grups sanguinis.
És anomenat també isoantigen
Malaltia autoimmunitària
Patologia humana
Definició Es consideren malalties o trastorns autoimmunitaris algunes alteracions orgàniques de molt diversos tipus produïdes per una fallada del sistema immunitari, que anòmalament desencadena una resposta immunitària errònia elaborant anticossos capaços d’atacar elements constituents del propi organisme com si es tractés d’agents estranys nocius Causes L’origen íntim d’aquests trastorns no es coneix amb exactitud, per bé que se n’han pogut establir algunes pautes Hom considera que són deguts a una fallada en el mecanisme de tolerància, gràcies al qual normalment…
Jordi Gras i Riera
Medicina
Metge.
Fill i net de metges, es llicencià en farmàcia l’any 1934 Després de treballar durant dos anys a la farmàcia familiar, començà a cursar medicina a la Universitat de Barcelona, estudis que interrompé la Guerra Civil de 1936-39 Llicenciat el 1941, el 1945 es doctorà en medicina i el 1951 en farmàcia Deixeble d’ Agustí Pedro i Pons , en acabar la carrera s’incorporà al laboratori de bioquímica de la Clínica Mèdica a l’ Hospital Clínic , on romangué fins el 1976 L’any 1951 amplià estudis sobre proteïnes al Laboratori d’Investigació Bioquímica de Zuric El 1945, conjuntament amb el microbiòleg…
toleritzar
Biologia
Medicina
Induir tolerància immunitària a (un individu) mitjançant l’administració d’un determinat antigen en condicions adequades.
al·loaglutinina
Immunologia
Al·loanticòs que in vitro
manifesta una reacció d’aglutinació quan es fixa sobre l’antigen corresponent.
limfocina
Biologia
Nom genèric d’un grup de substàncies alliberades per limfòcits sensibilitzats prèviament, en contacte amb un antigen.
La seva funció és d’estimular l’activitat dels monòcits i dels macròfags que promouen la immunitat cellular Són limfocines els factors d’inhibició de la migració, quimiotàctics i blastogènics, entre d’altres