Resultats de la cerca

El 1939 fou obligada a abandonar el magisteri pel seu rebuig a afiliar-se al partit nazi Des del 1941 fins a la caiguda del III Reich els seus llibres foren prohibits, i el 1944 fou empresonada Els llibres sobre l’experiència del nazisme les narracions Die gläsernen Ringe , ‘Els anells de vidre’, 1941 els diaris de presó, de 1946, i la novella Jan Lobel aus Warschau ,‘Jan Lobel de Varsòvia’, 1948 destaquen dins la seva producció Posteriorment, hi reflectí també el compromís amb els moviments feministes i d’esquerra Les seves posicions radicals i la inclinació cap a l’esoterisme, cada cop més…

S’interessà per les idees dels economistes i dels enciclopedistes francesos En el tractat Dei delitti e delle pene 1764 atacà el dret penal de la seva època i els procediments juridicopolicíacs que hom hi emprava L’obra fou inclosa el 1766 a l’índex de llibres prohibits i la inquisició espanyola la prohibí el 1777 Beccaria considerava que el dany causat a la societat era el criteri definitiu per a determinar la responsabilitat penal del criminal, i que la pena té una finalitat simplement preventiva i no pas repressiva Combaté la pena de mort i contribuí decisivament a la progressiva…

Es definí com un partit trotskista d’acció, obrer, socialista, antiburocràtic i internacionalista que es proposava crear un front únic obrer Al febrer de 1980, l’assassinat a Madrid a mans de pistolers feixistes de la jove militant Yolanda González li donà una gran notorietat mediàtica En les eleccions legislatives de 1982 20099 vots integrà en les seves llistes candidats del Partido Obrero Revolucionario de España Des de 1983 concorregué a totes les eleccions en solitari, amb els següents resultats 5384 vots en les autonòmiques de 1984 11540 vots en les legislatives de 1986 5794 vots en les…

Vida i obra Escriví un opuscle sobre el període napoleònic francès, Le département des Pyrénées-Orientales pendant les Cent-Jours 1899 i participà activament en la RHAR , on publicà tota una sèrie de petits apunts sobre documents o fets a vegades anecdòtics, principalment referits a l’època moderna Posteriorment, participà en el SASL amb articles semblants, però amb un tractament més ampli, com “Une levée de miquelets ou fusiliers de montagnes en Roussillon 1744” 1910, “Notes sur Berenger de Palma, sacristain et chanoine de Saint Jean Baptiste de Perpignan” 1913 i “Inventaire du château royal…

Vida i obra Ingressà com a postulant al monestir de Montserrat el 1942 i fou ordenat de monjo el 1948 Fou consiliari de la revista “Germinabit”, collaborà a Serra d’Or des de l’inici i, també, a “Qüestions de Vida Cristiana”, “Catalunya Cristiana”, “Foc Nou” i “Saó” La seva producció literària s’inicià amb l’estudi patrístic Sant Fructuós, bisbe de Tarragona i màrtir 1960, al qual seguiren un gran nombre de publicacions de reflexió espiritual, de vivor i profunditat amable, un dels eixos de la qual fou la seva preocupació pels joves Publicà els dos reculls d’homilies Pels camins de l’Evangeli…

Fou campió universitari de Catalunya d’handbol d’onze 1946-49 i de set 1950-52, i també d’Espanya d’onze 1947, 1948 En atletisme fou campió de Catalunya universitari 1949 en 400 m llisos Fou director mèdic de la delegació espanyola als Jocs Olímpics de Munic 1972 i membre de la Comissió Mèdica del Comitè Organitzador dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Instrumentà la medicina de l’esport en l’àmbit de Catalunya i de l’Estat Fou director del Centre de Medicina de l’Esport de la Residència Blume 1962-73, on aglutinà una generació de metges que impulsaren de manera definitiva la medicina de l’…

Llicenciat en dret, es dedicà al redreçament cultural i lingüístic de la seva ciutat, fou director de l’anuari acadèmic  Revista de l’Alguer  1990-99 del Centre de Recerca i Documentació Eduard Tota que ell havia fundat el 1979 Especialitzat en toponímia i lexicografia, publicà en aquest camp  Studi di toponomastica e lessicografia algherese, I Il mondo del Càlic  1990,  Toponomastica algherese, II  1993, Documents d’història toponímica algueresa el “Llibre de las lacanas”  1992,  Els noms de les herbes del camp de l’Alguer  1993 i  Le piante espontanee ad Alghero  2001 Publicà també llibres…

Estudià a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona Dirigí una fàbrica tèxtil i hi aplicà un gran nombre d’invencions seves, que patentà Alhora, es dedicà a l’ensenyament de teoria i pràctica de teixits Impulsà la fundació de l’Escola Municipal d’Arts i Oficis de Badalona, que dirigí fundà les revistes Cataluña Textil 1906 i Textoria , en català 1917, i publicà un gran nombre d’obres tècniques i didàctiques sobre la indústria tèxtil, com Tractat elemental de composició de lligaments 1895, Breus apunts de teoria del teixit 1909, Draps de llana 1919-33, Panas de algodón 1925, Tejidos…

Estudià gramàtica, teologia i filosofia a Sevilla, i entre el 1636 i el 1639 es graduà en drets civil i canònic a Salamanca L’any 1659 aparegué a Anvers la seva primera obra, de caràcter jurídic De exilio Sive exilii poena antiqua et nova, exulumque conditione et iuribus i aquest mateix any, Felip IV el nomenà agent a Roma dels regnes peninsulars, del de les Dues Sicílies i del ducat de Milà, i després apoderat de la Inquisició d’Espanya A Roma reuní una biblioteca particular d’uns 30 000 volums i acabà la seva obra magna Bibliotheca Hispana Nova 1672 i la Bibliotheca Hispana Vetus 1696, en…

Format a Sant Carles i després a San Fernando, fou deixeble d’Emili Sala, el qual succeí en la càtedra de San Fernando i en la seva trajectòria estètica Cultivador primer de les pintures d’història, participà a vint Exposiciones Nacionales, on fou premiat per Dante 1884, Enterrament de Santa Leocàdia 1886, Els dotze 1892 i Llaç d’unió 1895 Publicà l’opuscle Cartilla del arte pictórico i, des del 1894, fou acadèmic de San Fernando La seva producció es pot dividir en quadres de cavallet, pintures decoratives i illustracions per a la premsa En el primer grup manifesta influències de Sorolla,…