Resultats de la cerca
Es mostren 451 resultats
El Cine
Cinematografia
Revista especialitzada en cinematografia publicada setmanalment a Barcelona del 1912 al 1935 per la Societat General de Publicacions.
En sortiren 1 225 números, amb el subtítol "Revista popular de espectáculos" El propietari i director era L Argilés, a qui succeí el 1926 M Coronas Hi collaboraren, entre altres, M Santos, J Pérez de la Fuente, R Puente, M Torres, L Gómez Mesa Gumucio , F Barangó Solís, J M Castellví, F Méndez-Leite, C Gotarredona, A Furnó Anfurso , S Aguilar, C Gallart, I Polo, A M Ferry, A Sau, D Pruna, A Guerra, M Díaz de Cossío, M L Morales i P Crespo Incloïa novelles per entregues, arguments illustrats, partitures, etc Tenia un bon nombre de corresponsals i prestava força atenció al cinema espanyol…
cuprita
Mineralogia i petrografia
Òxid de coure, Cu2O.
Mineral de coure que cristallitza en el sistema regular formant cristalls normalment octaèdrics i, no tan sovint, dodecaèdrics o cúbics A vegades també es presenta en forma fibrosa, terrosa o granular La duresa oscilla entre 3,5-4 de l’escala de Mohs, i la densitat és de 6,1 g/cm 3 El color és vermell i a vegades quasi negre Els cristalls s’alteren amb facilitat i passen a d’altres pseudomòrfics de malaquita Hom la troba en la zona d’oxidació dels jaciments de coure i normalment associada amb coure, malaquita, atzurita, calcosina, òxids de ferro i argiles És centrada…
El cicle cretaci inferior al marge oriental d'Ibèria
Asteroïdeu fòssil preservat sobre un fons marí som, amb marques de corrent i molt biotorbat Correspon a les margues i calcàries de les Artoles que constitueix la unitat superior de la seqüència deposicional del Barremià L’aflorament és situat a la pista que va de Rossell a Vallibona, seguint el riu Cérvol Baix Maestrat Ramon Salas En aquest domini, la superseqüència del Cretaci inferior comprèn l’interval de temps Valanginià superior-Albià mitjà, això és, des d’un moment situat entre 150 i 157 milions d’anys i un altre d’entre 97,5 i 113 milions d’anys, límits del Valanginià i de l’Albià…
Ramon Coll Cabarrocas
Futbol
Porter de futbol.
Jugà al Girona Futbol Club durant quatre temporades 1959-63 a tercera divisió Passà després pel Calella CF 1963-65 i la UE Olot 1965-67 abans de fitxar pel Reial Club Deportiu Espanyol l’any 1967 En la primera temporada com a jugador blanc-i-blau no disposà de gaires oportunitats i acabà cedit al Club Esportiu Europa Fou recuperat per a la temporada següent i el nou tècnic, Argilés, el feu debutar a primera el 3 de novembre de 1968 Jugà vint-i-quatre partits en aquesta temporada, en la qual l’equip perdé la categoria, i setze l’any següent a segona Un cop acabada l’etapa espanyolista, tornà…
argilització
Geologia
Transformació d’una roca compacta o d’un mineral en argila.
El tipus més corrent de transformació és la que sofreixen diversos minerals com la mica i, en alguns casos, els piroxens i els amfíbols Consisteix en un seguit de processos d’hidratació amb substitució d’ions, que provoca canvis d’estructura, sobretot separació progressiva de les capes cristallines a mesura que l’aigua amb el seu efecte de falca les va penetrant D’això resulten diverses menes d’argiles, cada cop més alterades illítica, vermiculítica, montmorillonítica, que guanyen en poder d’intercanvi d’ions Un cas particular d’argilització és la caolinització que sofreixen els…
Frísia

Frísia Vista del nucli de Stavoren
© Turisme d’Holanda
Divisió administrativa
Província dels Països Baixos.
La capital és Ljouwert Limita, a l’est, amb Groningen i Drenthe, al SE, amb Overijssel, i a l’oest i al nord, amb el llac d’IJssel i la mar del Nord Inclou quatre de les illes Frisones occidentals El terreny és en part sorrenc i en part argilós i és solcat per un gran nombre de canals, séquies i llacs, els principals dels quals són el Tjeuke, el Sloter, el Fluessen i el Sneeker Les argiles proporcionen bones pastures per a les famoses vaques frisones, d’una gran producció lletera, una bona part de la qual és transformada en formatge i mantega Hom conrea camps de patates, blat i…
Alföld
Pla
Nom donat a la plana d’Hongria que comprèn la major part del país, el N de Sèrbia i el N de Romania.
Enfonsat en el Terciari, fou una mar interior, que més tard recobrí una capa d’alluvions les arenes alternen amb argiles o amb terres negres procedents dels llims alluvials o de la descomposició de la vegetació La serralada dels Bakony el travessa obliquament al NW, separant el Kisalföld, petita plana occidental, del Nagy Magyar Alföld, gran plana que ocupa més de la meitat oriental d’Hongria El Danubi comunica les dues planes tot obrint-se pas al N de la serra de Pilis amb els seus afluents i especialment el Tisza, també de direcció N-S, drena la regió formant nombrosos meandres…
assaig de reconeixement de penetració estàndard
Construcció i obres públiques
En mecànica de sòls, assaig que s’utilitza en el reconeixement geotècnic dels sòls mitjançant sondeigs.
Consisteix en l’obtenció del nombre N de cops necessaris d’una massa de 63,5 kg amb una caiguda lliure des de 76 cm a fi que un cilindre buit de dimensions normalitzades penetri 30 cm en el terreny del fons d’un sondeig L’SPT proporciona una informació quantitativa de la capacitat portant del terreny, especialment quan es tracta de terrenys granulars com ara sorres i graves En el cas de terrenys cohesius, com ara argiles i llims, cal relacionar els valors obtinguts amb el resultat d’altres assaigs més específics per a aquests sòls Resultat de l’experiència acumulada en la…
siderita
siderita
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Carbonat de ferro, FeCO 3
.
Mineral que cristallitza en el sistema trigonal, en cristalls normalment romboèdrics o en masses de gra fi o gruixut La seva duresa és 4, i la densitat 3,96, però decreix a mesura que el ferro és substituït per magnesi, calci o manganès bivalent Presenta un esclat de vidre i un color groguenc o gris, i de vegades vermellós Els tons més foscs són deguts a l’oxidació parcial del ferro bivalent Hom pot distingir la siderita d’altres carbonats pel seu color i pel seu pes específic, i per la seva alteració, que la transforma en òxids de ferro La siderita és molt estesa i forma…
Pliocè
Geologia
Segona època (o sèrie) del Terciari superior, situada damunt el Miocè i sota el Plistocè.
Se situa entre -5 i -2 milions d’anys Els seus límits són fluctuants, sobretot amb relació al Quaternari suprajacent Entre els invertebrats són abundants els molluscs i els equínids, com també els foraminífers Continua la riquesa de faunes de mamífers En general, la fauna i la flora del Pliocè representen un trànsit gradual del Terciari cap al Quaternari i el període actual, sense presentar ruptures importants Més aviat sembla important un refredament que es dona arreu del món Els materials típics en les àrees mediterrànies són argiles grogues i blaves i sorres de gra fi més o…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina