Resultats de la cerca

La capella de Sant Esteve, primitiva parròquia de la població, s’emplaça al puig on hi ha el castell homònim, avui força arruïnat, un esperó de la serra de la Gessa que domina la vall de la Sosa La persistència de l’hagiotopònim Sant Esteve en una contrada amb forta influència islàmica convida a pensar en la continuïtat d’una comunitat mossàrab en aquest lloc, documentada gairebé fins al final del domini andalusí, per tal com l’any 1089 l’església de Sant Esteve de Llitera fou atribuïda a la parròquia de Santa Maria de Montsó, on s’estipulà que els fidels havien d’acudir a rebre…

Nascut en un ambient religiós, de jove s’involucrà en causes humanitàries El 1854 s’incorporà a la Compagnie genevoise des Colonies de Sétif in North Africa and Sicily, i el 1863 publicà l’informe L'Esclavage chez les musulmans et aux États-Unis d’Amérique , producte de les seves observacions Durant la constitució de la seva pròpia empresa de proveïment d’aigües, accidentalment presencià el final de la batalla de Solferino Commogut per la visió dels ferits, publicà Un Souvenir de Solférino 1862, llibre en el qual dissenyà un pla per a garantir la neutralitat del personal sanitari durant les…

Situació Ruïnes de la primitiva parròquia de la població, on encara és ben visible l’absis semicircular ECSA JL Valls Aquesta església es troba a l’exterior i a llevant del poble de Calce, tot presidint-lo Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 45’ 38,4” N - Long 2° 45’ 18,6” E L’itinerari per a arribar a Calce és el mateix que el descrit en la monografia precedent Història Aquest temple fou la primitiva església parroquial del terme És documentada per primera vegada l’any 1151 L’any 1395 n’era rector Guillem Asalbat, que en feu collació per permuta a favor de Joan Arnau Va ser reemplaçada al segle…

El castell de Castellbell és un edifici gòtic, en part arruïnat i degradat pels usos de masoveria agrícola a què ha estat destinat És en un lloc espadat dins la península que el Llobregat envolta amb el seu primer meandre del congost de Castellbell El seu valor estratègic i militar augmenta en apreciar que els murs de la fortalesa s’adapten al contorn del banc de roca que li fa de suport En els seus bons temps era més gran tot el que en resta és només la construcció situada a ponent del pati central Documentat des del 979, hom l’anomenava castell Belit Belido N’hi ha que opinen…

Els seus creadors foren els binis, amb influències del poble ioruba Assolí una avançada civilització de caràcter urbà sota l’autoritat d’un rei sagrat, l' oba Aquest regne fou descobert el 1485 pels portuguesos, i els quatre segles següents reeixí a conservar la independència, tot i tenir relacions constants amb els europeus, que hi anaven a cercar esclaus i a proveir-se de vori, pebre i oli de palma Durant l’època d’apogeu de la ciutat estat ss XIII-XVII, sorgí el cèlebre art de Benín Arruïnat al s XVIII per les guerres constants, provocades amb vista a capturar els esclaus que els marxants…

Nascut a la serra de Mariola racó de Bodí, a Bocairent, després de travessar una clusa entra a la vall de Beneixama Alcoià, on talla una xarxa de paleocanals en espina de peix, rep el riu de la Marjal i voreja la llacuna dessecada del Salze, mentre corre en sentit E-W Des del racó del Campet Alcoià, a la foia del qual moria un exsangüe Vinalopó, s’ha espoltrit el jaç antic, substituït per una conducció artificial des del Saleret fins a les hortes del S de Villena, on ha pres la direcció del S Entre el recolze del riu i la séquia del Rei hi ha un relleu indecís, on els arqueòlegs situen una…

El lliri groc Iris pseudacorus , una planta força atraient de les zones humides de la pineda de Vila-seca Oriol Alamany El cap de Salou 29, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Aquest espai és un deplorable exemple de degradació d’una bella àrea costanera per causa d’un turisme desenvolupista portat a l’extrem Així i tot, encara conserva alguns valors naturals que caldria preservar El cap de Salou, un dels accidents geogràfics més sobresortints de l’anomenada Costa Daurada, és al sud de la ciutat de Tarragona, entre la Pineda i el poble de Salou En l’aspecte…

Deixeble de l’escola de Llotja, anà a París pensionat per la diputació 1886 Fou premiat amb la tercera medalla, en les exposicions Universal de Barcelona 1888 i de París 1889 Fou membre de la Societat Nacional de Belles Arts de França Installat de nou a Barcelona 1891, hi exposà així com a Berlín, París, Madrid, Munic, Düsseldorf i altres ciutats europees, fins el 1904 Les seves pintures, d’un estil realista en la forma, prenen per tema la vida quotidiana dels humils Obstinat a copsar les escenes d’interiors, jugà amb els efectes de llum, a vegades exagerats i teatrals Hom acostuma a situar-…

Se situa al contacte del Miocè amb el Nummulític de les serres prebètiques valencianes, allargat des de l’Ull del Moro 1051 m alt, a l’W fins a l’alt de la Creueta 800 m, a l’E, formant part dels vessants septentrionals dels contraforts de la serra d’Aitana el Castell, 913 m alt de la Moleta, 1010 m i obert cap a la fossa d’Alcoi Recorre el terme longitudinalment el riu de Frainos o riu de Penàguila , que aflueix al riu de Seta, que rep el barranc d’Ares i un ventall de set barrancs del SW, alguns d’ells molt encaixats és notable la Plaça del Salt al barranc de la Font Els terrenys incultes…

Els escorredors d’aquesta séquia formen l’anomenat riu de Corbera , el qual desguassa a mar a través de l’estany Gran o estany de Corbera , al sud de Cullera Una gran part del terme és situada en aquesta plana i en el limitat raiguer de la serra La zona muntanyosa no conreada pins i matollar ocupa unes 500 ha L’agricultura és gairebé exclusivament de regadiu 1 340 ha, de les quals 837 aprofiten l’aigua del subsol, i 503, de la séquia El secà es limita a 100 ha El conreu dominant, base de l’economia, és el taronger 774 ha, a la zona de contacte entre la plana i la muntanya, de llarga tradició…