Resultats de la cerca
Es mostren 5005 resultats
Foment de les Arts i el Disseny
Arts decoratives
Disseny i arts gràfiques
Entitat constituïda a Barcelona el 1903 amb el nom de Foment de les Arts Decoratives, que canvià l’any 2006 per l’actual.
El seu objectiu inicial era cooperar al cicle d’exposicions d’arts industrials patrocinades pel municipi Formada inicialment per industrials i per menestrals, sota la presidència de Santiago Marco des del 1921 amplià i diversificà les seves activitats A partir del 1923, que organitzà l’Exposició del Moble per a la Llar Popular, es dedicà a promoure certàmens, entre els quals es destaca el de la Taula Parada 1933 En establir-se a la Cúpula del Coliseum 1936, inicià els Salons d’Artistes Decoradors En 1935-36 i 1942-47 feu cursets anuals de tècniques de decoració Des del 1951 any…
Institut Català de les Arts del Llibre
Corporació activa a Barcelona del 1898 al 1939, fundada per J.Ll.Pellicer, J.Cunill, J.Casas i Carbó, J.Russell, A.Verdaguer, F.Giró i E.Canivell.
Aglutinava els diferents sectors de les arts gràfiques, i els seus objectius foren crear una escola professional 1905, intervenir en les disposicions administratives i facilitar les relacions professionals i entre industrials, operaris i clients Publicà, a més de monografies, memòries, etc, la Revista Gráfica 1900-28 Intervingué en la creació de la Cambra Oficial del Llibre 1918, avui INLE
El nou paper de les arts decoratives
Arribats els anys seixanta, introduïts el disseny industrial i el món de l’ interiorisme , terme nou que començà a popularitzar-se a partir d’aquell moment, van caldre una sèrie de plataformes diferents de les existents fins aleshores per tal de difondre una nova manera de concebre un tipus d’objecte que fins llavors havia format part dels bells oficis, de les indústries artístiques o de les arts industrials, com es vulgui, mentre aquestes arts i la decoració prenien altres camins La situació era nova i, com tota novetat, provocava reflexions i tenia defensors i…
El gravat i les arts del llibre
Introducció La capacitat de repetició precisa i exacta d’imatges sobre idees, fets i/o objectes observats fou, sens dubte, un descobriment de cabdal importància per a la nostra història i la nostra cultura, tot i que el seu reconeixement social, econòmic i científic no fou immediat L’estampa, valorada en l’actualitat pels seus propis valors plàstics –igual que la pintura o l’escultura–, presentà en els seus orígens una clara vinculació amb el món del llibre, si bé aquesta dependència s’ha anat atenuant amb el pas del temps Tanmateix, la…
Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona
Emblema de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona
© Fototeca.cat
Entitats culturals i cíviques
Matemàtiques
Astronomia
Física
Química
Geologia
Biologia
Tecnologia
Institució fundada l’any 1764 amb el nom de Conferència Fisicomatemàtica Experimental amb Francesc Subiràs com a president i Josep Anton Desvalls, marquès de Llupià, com a secretari, limitada inicialment a 16 membres.
Celebrà les primeres reunions a la rebotiga d’una farmàcia i més tard a unes golfes del carrer de la Boqueria, on fou installat un gabinet de màquines d’experimentació El desembre del 1765 es reorganitzà amb el nom de Reial Conferència Física , amb uns nous estatuts pels quals fou designat president el capità general de Catalunya, i amplià el seu abast al conreu de “totes les ciències naturals i l’avenç de les arts útils”, amb nou seccions àlgebra i geometria estàtica i hidroestàtica electricitat magnetisme i òptica pneumàtica i acústica història natural botànica química…
Ciutat de les Arts i de les Ciències

Vista de l’Umbracle de la Ciutat de les Arts i de les Ciències de València
© Eulàlia Rius
Arquitectura civil
Complex urbanístic de caràcter ludicocultural de la ciutat de València.
Ocupa uns 350000 m 2 entre l’autovia del Saler i l’antic camí de les Moreres, al S del centre urbà Consta de quatre grans àrees el Palau de les Arts , espai polivalent destinat a exposicions i actes diversos, el cinemaplanetari de l’Hemisfèric, el Museu de les Ciències Príncep Felip , que conté un museu científic i tecnològic, i el Parc Oceanogràfic Universal obra de l’arquitecte Félix Candela, destinat tant a l’esbarjo com a l’exposició exhaustiva sobre el món marítim El projecte fou adjudicat a l’arquitecte Santiago Calatrava, i les obres s’iniciaren el 1995 Juntament amb el…
La Ciutat de les Arts i les Ciències
Vista general de la Ciutat de les Arts i de les Ciències, València, sd Stockxchng En els anys vuitanta, la Generalitat Valenciana governada pel Partit Socialista del País Valencià PSPV-PSOE va encarregar a l’enginyer, arquitecte i artista valencià Santiago Calatrava Valls un projecte que havia d’ocupar un dels últims trams del recuperat llit del Túria al seu pas per València La nova Ciutat de les Ciències, que havia de constar d’un Museu de la Ciència, l’Hemisfèric cinema IMAX, la Torre de Comunicacions i l’Oceanogràfic, suposava un clar intent d’incorporar la vila a la xarxa de…
La renovació del llibre i les arts gràfiques
Lluís Domènech i Montaner 1850-1923 Coberta de L’Atlàntida , de Jacint Verdaguer, en l’edició impresa per l’Estampa de Jaume Jepús el 1878 BC El segle XIX va ser a tot Europa i Amèrica, com també a Catalunya, molt pròdig en tota mena de canvis en allò que es refereix a les tècniques d’impressió aquestes transformacions, sumades a les diferents opcions estètiques, acabarian tenint una innegable repercussió en les formes adoptades pels artistes Si abans d’aquella centúria només existia el llibre tipogràfic, amb illustracions xilogràfiques o calcogràfiques, a final de segle el desenvolupament…
Centre d’Arts Escèniques de Salt El Canal
Teatre
Centre de producció i de creació escènica inaugurat el 2007.
Té com a objectius produir i coproduir, des de l’àrea urbana de Girona, espectacles teatrals de primera línia Inicià la seva activitat amb l’estrena el 2007 de Coral Romput , un espectacle dirigit per J Ollé a partir del poema de V Andrés Estellés Treballa conjuntament amb Temporada Alta-Festival de Tardor de Catalunya , i forma part, amb el Teatre Nacional de Catalunya, el Teatre Lliure, el Mercat de les Flors, el Centre d’Arts Escèniques de Reus i el de Terrassa, de la xarxa de producció teatral pública de Catalunya La seva seu, des del 2012, és a la Factoria Cultural Coma-Cros…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina