Resultats de la cerca
Es mostren 235 resultats
bisbe titular
Dret canònic
Bisbe que té assignat el nom d’una antiga diòcesi, sense, però, jurisdicció territorial damunt d’ella.
Solen ésser-ho els bisbes auxiliars, els que han rebut l’episcopat en senyal d’honor, etc
a quatre mans
Música
Dit de les peces per a piano -o per a un altre instrument de teclat- que, per a la seva execució, requereixen dos intèrprets que toquen un sol instrument.
Asseguts, generalment, l’un al costat de l’altre, cada intèrpret té assignat un determinat registre de l’instrument normalment, un intèrpret el registre agut i l’altre el greu El fet que tots dos toquin un mateix instrument fa dubtar alguns que es tracti d’autèntica música de cambra -cosa que no sol passar amb la música per a dos pianos- Amb l’èxit i la gran difusió que el piano experimentà al final del segle XVIII i durant tot el XIX, molts compositors escriviren obres per a piano a quatre mans Cal destacar-ne WA Mozart sonates KV 497 i 521, F Schubert Fantasia en fa m , D 940…
Berry
Província
Província de la França central repartida entre els departaments de Cher i de l’Indre, i part dels de l’Indre i Loira i del Loir i Cher.
Hom hi pot distingir, de nord a sud, l’àrea de turons del Sancerrois, l’àrea d’estanys de la Brenne, una àrea ramadera i cerealística blat localitzada a la plana calcària de la Xampanya berrixona i, vora el Massís Central, la depressió argilosa del Boischaut i part de la Marche, d’economia bàsicament agrícola La regió és drenada pel riu Cher i els seus afluents el Yèvre i l’Arnon, per l’Indre i pel canal del Berry , que uneix els rius Loira i Cher El centre principal és Bourges Antiga regió de Biturix Cubus , fou un dels centres més importants de la Gàllia cèltica Conquerit pels romans cap al…
Albert Felip de Baldric de Veciana

Albert Baldric i de Veciana
© Fototeca.cat
Història
Segon marquès de Vallgornera i marquès vidu de Torremejía.
Polític i general, intervingué en la guerra del Francès amb el grau de sotstinent i fou fet presoner a l’acció de Margalef i tramès a França El 1814 es reincorporà a la península Ibèrica, i fou assignat a la secció d’història militar de l’estat major Exercí de professor de fortificacions i d’artilleria Intervengué en la primera guerra Carlina, i després fou agregat en diverses ambaixades, fet que li permeté d’estar al corrent de la tàctica militar i de l’estratègia Expert en enginyeria militar, fou nomenat director del collegi general militar d’Alcalá de Henares Fou elegit…
títol clau
Arxivística i biblioteconomia
Títol amb què es reconeix internacionalment una publicació i que és assignat per l’International Serial Data System
.
International Standard Book Number
Número assignat a cada llibre publicat o a una nova edició i que l’identifica exactament i internacionalment.
És format per deu dígits dividits en quatre grups El primer és l’indicador del país, el segon de l’editorial, el tercer de l’edició i el quart és un identificador especial Aquest sistema és emprat tant en biblioteconomia com comercialment L’agència de l’ISBN té la seu a Berlín L’1 de gener de 2007 se’n modificà el format, i l’ISBN passà de 10 a 13 dígits Els motius del canvi foren, sobretot, la necessitat d’augmentar la capacitat del sistema i compatibilitzar-lo amb el codi EAN-13 sigla d’European Article Number, que es manté malgrat el canvi de nom pel d’International Article Number Des d’…
Joan Marí i Cardona
Historiografia catalana
Eclesiàstic, arxiver i historiador.
Realitzà estudis eclesiàstics al Seminari menor d’Eivissa llatí i humanitats i als Seminaris majors de València filosofia escolàstica, història i literatura i de Salamanca teologia dogmàtica i moral, llengües clàssiques Ordenat de prevere, fou assignat al servei de la parròquia de Sant Carles de Peralta 1951 El 1953 fou nomenat canonge arxiver de la càtedra d’Eivissa pel Ministeri de Justícia, a proposta del bisbe Antoni Cardona i Riera, substituint Isidor Macabich i Llobet Les seves obres més destacades són La conquesta Catalana de 1235 1976, Els Llibres d’Entreveniments 1981,…
Fundació Vidal i Barraquer
Psiquiatria
Psicologia
Institució dedicada a l’àmbit de la salut i específicament al de la salut mental, creada l’any 1964 a Barcelona.
Formaren el nucli fundador Jordi Font , Antoni Bobé i Ramon Farreró, professionals en el camp de la psicologia, la psiquiatria i la psicoanàlisi, els quals iniciaren un servei privat d’atenció psicopatològica adreçat, al principi, només als sacerdots, sota l’empara de la Conferència Episcopal Tarraconense El 1973 esdevingué Fundació Centre Mèdico-Psicològic, i el 1974 començà l’atenció a seglars i a infants L’any 1976 fou creada la Fundació Vidal i Barraquer, dedicada principalment a l’assistència clínica psicopatològica, posteriorment complementada amb àrees de recerca i docent El 1981, la…
vila
Urbanisme
Història
Població que, sense tenir el títol de ciutat, té alguns privilegis o un nombre d’habitants prou elevat per a distingir-se dels pobles.
Del segle IX al XII, el mot indicava una agrupació rural de masos i terres, generalment de gran extensió, que es coneixien ben sovint pel nom del seu senyor o propietari, anteposant-li o no el genèric vila Del segle XIII al XVIII, indicà ja una agrupació urbana, amb algun carrer, en lloc privilegiat o bé gaudint d’una organització administrativa, amb categoria inferior a la de ciutat En l’ús corrent en el territori d’una parròquia rural o terme també s’aplicava a la pobla , al lloc on, encara que sense privilegi, s’havia constituït o nascut una concentració urbana per petita que fos, per…
ordinari
Música
En la litúrgia romana, sèrie de textos i cants invariables de la missa (ordinari de la missa) i de l’ofici diví (ordinari de l’ofici), per oposició al propi, que canvia cada dia o cada festa.
Quant als cants, l’ordinari de la missa comprèn el kírie , el glòria , el credo , el sanctus , l' agnusdei i l' ite missa est Les edicions modernes del Graduale Romanum agrupen algunes d’aquestes peces kírie, glòria, sanctus i agnusdei en divuit cicles, anomenats misses, cadascun amb un títol, extret d’un antic trop del kírie avui caigut en desús i assignat orientativament a un determinat temps litúrgic advent, quaresma, temps pasqual, etc, a una festa, o a un tipus de festa, com és ara la missa I, anomenada Lux et origo , assignada als diumenges del temps pasqual, les misses IX…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina