Resultats de la cerca
Es mostren 178 resultats
Ernst Abbe
Erns Abbe
© Fototeca.cat
Física
Físic alemany.
Professor de física teòrica a la Universitat de Jena 1870 i director del seu observatori astronòmic i meteorològic 1878 Des del 1866 collaborà amb l’industrial Karl Zeiss per tal de millorar els instruments òptics, especialment el microscopi compost Hom li deu la determinació de la influència de la difracció en la resolució del microscopi, càlculs per a la correcció de les aberracions esfèrica i cromàtica de les lents, l’explicació del coma, el descobriment de la condició d' aplanetisme dels sistemes centrats i la construcció del primer objectiu apocromàtic 1886 Establí la fundació Karl Zeiss…
Angelo Secchi
Astronomia
Astrònom italià.
Sacerdot jesuïta, el 1849 fou nomenat director de l’observatori astronòmic del collegi romà Fou el primer a analitzar amb un espectroscopi la llum dels estels Elaborà un catàleg 1863-68 que conté les característiques espectrals de 538 estels A més, classificà tots els estels en quatre tipus distints, classificació que ha estat la base per a les modernes classificacions espectrals Es dedicà també als estudis solars i de la cromosfera Cal assenyalar que en les seves descripcions de Mart ja fa esment, per primer cop, abans que ho fes Schiaparelli, d’unes formacions rectilínies, que anomenà canals
Josep Ricart i Giralt
Marí.
Estudià la carrera de nàutica a Barcelona i Cartagena, on es graduà de pilot de derrota 1868 Viatjà per Europa i Amèrica El 1872 fundà a Barcelona un observatori astronòmic i el 1877 el Refugi Naval de Barcelona Fou professor i més tard catedràtic de l’Escola de Nàutica de Barcelona, que dirigí entre el 1900 i el 1918 Fundà la Revista de la Marina 1877 i El Fomento de la Marina 1883 i publicà un gran nombre d’obres, com Navegación corta u ortodrómica 1869, Nuestra marina mercante 1887, Potencialidad naval de España 1899 i Pasado, presente y porvenir del puerto de Barcelona 1917
Pierre-François André Méchain
Astronomia
Astrònom francès.
Éosos estels i planetes i estudià els eclipsis de Sol El 1787 comprovà, juntament amb Cassini i Legendre, la diferència de longituds dels observatoris de París i de Greenwich Entre el 1792 i el 1798 mesurà, amb Delambre, l’arc de meridià comprès entre Dunkerque i Barcelona, per tal d’establir la longitud del metre patró Però trobà una diferència de 3’ entre el valor geodèsic i el valor astronòmic de la longitud de Barcelona, i, creient que es tractava d’un error experimental, intentà d’augmentar la precisió de les mesures perllongant el meridià fins a les Balears, però morí mentre feia…
Joaquim Hisern i Molleras
Medicina
Metge.
Estudià al Collegi de Medicina i Cirurgia de Barcelona, on fou després professor ajudant Muntà a Barcelona un observatori astronòmic i publicà observacions meteorològiques al Diario de Barcelona El 1830 passà a Madrid, on fou catedràtic del Colegio de San Carlos i, des del 1838, de fisiologia comparada a l’Ateneo Publicà un Tratado de la blefaroplastia temporofacial 1834 Fou metge i cirurgià de cambra d’Isabel II 1843 Estudià a París les teories de Hahnemann en tornar propagà l’homeopatia, fet que li valgué molts atacs Deixà publicacions, com La filosofía médica reinante 1848, Dogmas de la…
Francisco José de Caldas
Biologia
Geografia
Geògraf i naturalista colombià.
Recorregué una gran part de Colòmbia i l’Equador, estudiant-ne la vegetació, i participà en l’expedició de Humboldt i Bonpland A causa del seu lògic aïllament científic hagué de fer-se ell mateix els instruments d’observació, i inventà l’hipsòmetre Collaborà en l’expedició de José Celestino Mutis, i s’encarregà de la direcció de l’observatori astronòmic de Santa Fe Participà com a coronel en la guerra d’independència, i fou empresonat i afusellat per les tropes reialistes Les seves obres més importants són Memoria sobre la nivelación de las plantas que se cultivan en la vecindad del Ecuador…
rellotge calendari
![](/sites/default/files/media/FOTO2/rellotge_calendari.jpg)
Rellotge calendari
Tecnologia
Rellotge que, a més d’indicar l’hora, mostra el dia del més i, eventualment, el de la setmana.
Alguns rellotges amb calendari incorporen també la indicació del més i de l’any, i és normal que tinguin prevista, mecànicament o electrònicament, la durada variable dels mesos, incloent-hi la dels mesos de febrer dels anys de traspàs En aquests casos, hom diu que el rellotge porta un calendari perpetu Aquesta denominació és discutible des del moment en què, habitualment, hom no hi preveu les excepcions a la regla dels quatre anys contingudes en el calendari gregorià i que són les que el diferencien del calendari julià Hom coneix almenys un rellotge que conté un calendari perpetu, pròpiament…
Jan Hendrick Oort
Astronomia
Astrònom holandès.
El 1924 entrà a l’observatori astronòmic de Leiden i el 1935 n'esdevingué director fins el 1970 President de la Unió Astronòmica Internacional 1958-61, es dedicà als estudis de la Galàxia, de la qual descobrí i determinà la rotació diferencial 1927, com també les característiques particulars de la seva estructura espiral 1952 El 1950 proposà la teoria més acceptada actualment sobre l’origen dels cometes, que consisteix en l’existència de l’anomenat núvol d’Oort , situat aproximadament 1 any llum del Sol en els límits de la seva influència gravitacional al qual són lligats molt feblement Quan…
La Palma
Vista general de Santa Cruz de La Palma, capital de l’illa de La Palma
© Arxiu Fototeca.cat
Illa
Illa de la província de Santa Cruz de Tenerife, Canàries, situada a 72 km al N de la de Hierro i 107 km a l’WNW de la de Tenerife.
La capital és Santa Cruz de La Palma Dins el relleu es destaca un gran sistema volcànic que ocupa el sector nord de l’illa i que comprèn l’ample cràter de la Caldera de Taburiente 10 km de diàmetre, 28 km de perímetre i 1 500 m de profunditat, obert només al SW per la Barranca de las Angustias, oberta a la mar El 1954 hom declarà el cràter parc nacional De la Caldera, vorejada d’alts cims Pico de la Cruz, 2 423 m, arrenca una cadena muntanyosa que travessa l’illa fins a l’extrem S El pic més alt és el Roque de los Muchachos 2 426 m, on hi ha un important observatori astronòmic…
Museu de la Ciència de Barcelona
Vista d’una sala del Museu de la Ciència de Barcelona
© Fototeca.cat
Museu
Museu de Barcelona, creat l’any 1980 per la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis (actual Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona).
Dedicat principalment a les ciències físiques, és dividit en cinc àrees principals un planetari sales d’òptica, mecànica, percepció, informàtica, astronomia i astronàutica un espai dedicat a exposicions científiques itinerants un auditori i un observatori astronòmic i una estació meteorològica Hi ha també un submarí de butxaca La seva funció didàctica es complementa amb la possibilitat d’experimentar amb els aparells i dispositius exposats Hom hi celebra simposis, congressos i cursos relacionats amb cadascuna de les àrees El museu convoca anyalment concursos per a articles de divulgació…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina