Resultats de la cerca

Es dedicà a la música animat per A Honegger Delannoy havia començat estudis d’arquitectura i s’interessà també per la pintura Estudià harmonia amb Jean Gallon, contrapunt amb A Gédalge i orquestració amb RolandManuel, malgrat que molts coneixements els adquirí de forma autodidàctica El seu llenguatge mostra que fou un compositor amatent als grans corrents avantguardistes, preocupat per la recerca d’un llenguatge personal tot i les influències que rebé de Honegger La seva primera obra, Le poirier de misère , estrenada el 1927 a París, estava escrita en l’estètica pròpia del seu…

Estudià piano amb J Maya a l’Acadèmia Municipal de Música de Pamplona, i després ho feu al Conservatori Reial de Madrid El 1909 esdevingué professora de piano a Pamplona L’any 1922 viatjà a París, on fou alumna de Blanca Selva i Vincent d’Indy a la Schola Cantorum A partir de llavors inicià una sèrie de gires que el 1931 la dugueren fins al Town Hall de Nova York Posteriorment es traslladà a Ciutat de Mèxic, on oferí el seu primer recital al Teatro Hidalgo l’any 1933, i continuà les gires per l’Amèrica Central El 1942 adoptà la ciutadania mexicana i el 1947 la Universitat d’Hermosillo la…

Estudià magisteri i música a la seva ciutat natal El 1912 es traslladà a Madrid i ingressà al conservatori, on fou alumne, entre d’altres, de C del Campo El 1943 fundà l’Orquestra Simfònica de Salamanca i a partir del 1945 feu classes al Conservatori de Música de Madrid En aquesta ciutat participà en alguns cicles de concerts a l’Aula de Música de l’Ateneu de Madrid i es donà a conèixer com a compositor Home de mentalitat oberta, fou un difusor entusiasta de les aportacions de la Segona Escola de Viena i estudià a fons l’obra de P Boulez Les seves composicions evolucionaren des del casticisme…

En contra del que passava als països del llavors anomenat teló d’acer, a Polònia la música mantingué una certa autonomia respecte dels principis estètics del realisme socialista La riquesa de la vida musical del país exemplificada en el prestigiós Festival de Tardor de Varsòvia afavorí l’aparició de compositors joves durant la dècada del 1950 El serialisme que llavors practicaven a Occident els músics d’avantguarda no els suscità gaire interès els compositors polonesos es caracteritzaren per oferir alternatives senzilles, però molt efectives, a la problemàtica del llenguatge, la forma i el so…

De formació autodidàctica, el 1953 ingressà al Jikken Kobo Taller Experimental, organitzat per compositors com T Takemitsu i J Yuasa El 1958 obtingué un premi en un festival de música contemporània de Karuizawa gràcies a la seva peça Ekagura , per a flauta i piano El 1961 feu un cicle de conferències sobre música japonesa a Darmstadt i després treballà a la Universitat de Cambridge 1961-63 El 1964 rebé una càtedra al Conservatori Ueno Gakuen de Tòquio El seu catàleg és format sobretot per obres de cambra, on la flauta té un paper important, i música tradicional japonesa Molts títols, a més,…

Édouard Salabert Londres 1838 - París 1903 fundà l’empresa a París el 1878 El seu fill Francis París 1884 - regió de Shannon, Irlanda 1946 prengué el relleu al capdavant del negoci patern el 1901 Durant els primers temps edità abundant música lleugera -com ara cançons de M Chevalier i M Dietrich-, música per al cinema, jazz i operetes Aquest material proporcionà grans beneficis a l’empresa, que progressivament començà a diversificar la seva oferta amb música clàssica i contemporània i material didàctic Així, per exemple, es publicaren obres de G Auric, A Honegger, F Mompou i D Milhaud A més,…

En 1945-59 formà part de l’orquestra de la Metropolitan Opera House de Nova York Posteriorment fou professor a la Universitat de Yale 1964-67 i director del Conservatori de Nova Anglaterra 1967-77, on fundà el New England Ragtime Ensemble Bé que de formació clàssica, de molt jove desenvolupà un gran interès pel jazz , sobretot a partir de l’obra de Duke Ellington, de la qual feu adaptacions simfòniques Symphonic Tribute to Duke Ellington , 1955 Les seves composicions constitueixen un dels intents més reeixits d’articular el jazz i la música clàssica del segle XX, sobretot Stravinskij i…

Filla d’un rus i d’una persa Formada a l’escola de Belles Arts de Tbilisi, feu estada a Múnic 1910 i a París 1911, on exposà als Salons d’Automne, des Tuilleries i des Indépendants fou influïda pel cubisme i sobretot per Henri Rousseau El 1915 s’establí a Mallorca, d’on passà, l’any següent, a Tossa i a Barcelona Formà part del grup d’avantguardistes estrangers fugitius de la Primera Guerra Mundial Exposà individualment a Múnic, Florència, Roma, París i Barcelona, on el 1953 se celebrà una important exposició antològica de la seva obra Participà en exposicions collectives a…

Orfe a dotze anys, fou un estudiant brillant i aprengué els rudiments de la música de manera autodidàctica A partir del 1899 estudià al Conservatori de París, on rebé classes d’harmonia d’A Lavignac, el 1889 El 1904 prosseguí la seva formació a la Schola Cantorum de la capital francesa amb A Roussel contrapunt i V d’Indy composició, tot compaginant-la amb els estudis de filosofia a la Sorbona Fou director del cor de Saint Gervais a partir del 1909 i del cor de l’Opèra Còmica a partir del 1927 Del 1923 al 1939 exercí com a professor de contrapunt a la Schola Cantorum Tot i que ja havia…

Estudià al Conservatori de Tallinn i a la Musikhochschule de Stuttgart El 1951 es traslladà a Canadà, i durant els següents deu anys exercí de professor de piano i teoria, organista, director, compositor i crític musical a Toronto i a Hamilton Durant aquest període evolucionà des d’un llenguatge estrictament tonal cap al dodecatonisme El 1957 aconseguí la nacionalitat canadenca Cap al 1960 abandonà el seu estil anterior i s’inclinà cap a l’experimentació amb mitjans audiovisuals i cap a la música electroacústica El 1962 organitzà a Toronto una nova sèrie de concerts titulats Men, Minds and…