Resultats de la cerca

El 1924 s’establí a Israel, on participà activament en la vida cultural del país fundà l’editorial hebrea Dvir , fou delegat a diversos congressos sionistes, president de la Societat d’Escriptors Hebreus i del Comitè de Llengua Hebrea, etc, i a la seva memòria hom concedeix anualment, a Tel Aviv, un premi literari Bialik és considerat el millor poeta del ressorgiment hebreu

És una ciutat nova, fundada el 1956 vora l’emplaçament de l’antiga Asdod, planejada per a 250 000 h Centre industrial fibres artificials, construcció de camions, indústries derivades de l’agricultura, central elèctrica i segon port d’Israel, important sobretot per l’exportació de fruita i minerals

Estudià literatura i filosofia a Friburg i Berlín i parallelament seguí una formació musical i s’especialitzà en musicologia a la Universitat Alemanya de Praga Amb l’establiment del règim nazi s’exilià, primer a Londres i el 1936 a Israel Fundà i dirigí les Publicacions Musicals Israelianes  1949-82, mitjançant les quals contribuí al desenvolupament de la música moderna i d’avantguarda dels compositors israelians Feu conferències a Europa i als EUA i escriví nombrosos articles per a diferents publicacions La seva recerca se centrà en el primer estil simfònic i, en particular, en l’obra de J…

Inicià els estudis de violí a Israel, a partir del 1946 els continuà a Milà i del 1951 al 1954, a París Parallelament, inicià els estudis de direcció d’orquestra sota el mestratge de Nadia Boulanger, Jacques Chailley, Olivier Messiaen i Arthur Honegger El 1955 debutà amb l’Orquestra Filharmònica d’Israel, del 1977 al 1986 dirigí la Simfònica de Jerusalem i en 1987-91 fou director de l’Òpera de Frankfurt Interessat per la música del segle XX, fou un gran especialista

Publicà els seus escrits amb el pseudònim d' Aḥad ha-'Am ‘Un del poble’ En els seus assaigs, reunits sota el títol d' Al parašat derakīm ‘En la cruïlla’, exposa, en contraposició al sionisme polític de Herzl, la seva ideologia culturista creació d’un centre espiritual a Palestina

Emigrà a Palestina 1934 i l’any 1947 s’afilià al moviment sionista de joves, Haganah D’ençà de la creació de l’Estat d’Israel 1948 ocupà diversos ministeris, en especial el de defensa Membre del socialista Mapai, el 1965 seguí David Ben Gurion  al partit Rafi fundat per aquest El 1968 ingressà al Partit Laborista d’Israel   — format per la fusió del Mapai, el Rafi i l’Ahdut ha'Avoda — , el qual presidí en 1977-92 Primer ministre abril-juny del 1977 i líder de l’oposició durant l’etapa de govern del Likud  1977-84, en 1984-86 presidí un govern d’unitat nacional laborista-Likud Després de la…

Estudià música al Conservatori Superior de Música de Barcelona i cant al Conservatori del Liceu Debutà el 1966 a Tel-Aviv, amb La Bohème de Puccini Passà després a la República Federal d’Alemanya, on fou primer tenor estable, durant diverses temporades, als teatres d’òpera d’Essen i Hamburg El 1979 cantà per primera vegada al Metropolitan de Nova York Cavalleria rusticana , de Mascagni, i posteriorment en diversos teatres europeus i americans

Professor d’anàlisi i de càlcul diferencial i integral, creà la teoria de les distribucions, que constitueix una generalització de les nocions de funció i d’utilitat per a la matemàtica aplicada És autor de Théorie des distributions 1950-51 i Méthodes mathématiques de la physique 1955 Doctor honoris causa per les universitats de Humboldt 1960, Tel-Aviv 1981 i Atenes 1993, entre d’altres, el 1950 li fou atorgada la medalla Fields

Fou la primera esportista catalana que guanyà una medalla olímpica Aconseguí la fita en els Jocs Paralímpics de Tel-Aviv 1968 amb l’obtenció de dues medalles de plata en les proves de 50 m lliure i 50 m braça de la classe S3 En l’edició següent Munic, 1972 guanyà una altra medalla de plata, però no l’acceptà, en senyal de protesta perquè volia que les persones amb discapacitat física poguessin competir en els Jocs Olímpics

Format a Vílnius, començà com a escultor S'establí a París el 1912, on rebé influències del fauvisme, i passà després a un expressionisme personal de colors forts, inserit en el figurativisme de l’École de París Des del 1918 formà part —amb el seu gran amic Soutine— de l’anomenada segona escola de Ceret, vila on retornà el 1930 i el 1946 És representat a museus de Moscou, Grenoble, Tel Aviv, Melbourne, Ginebra, Ceret, etc