Resultats de la cerca

L’església parroquial del poble del Catllar es troba al bell mig de la vila El lloc del Catllar formava part del terme d’Ullastrell, dit després de Montoliu, segons una escriptura datada l’any 1060, per la qual els comtes de Barcelona Ramon Berenguer I i Almodis feren donació del puig d’Ullastrell, amb la seva fortalesa, en propi alou, a Bernat Amat de Claramunt i la seva muller Arsenda Posteriorment, el terme i castell del Catllar era integrat dins el territori cedit per Ramon Berenguer I a Ponç de Montoliu l’any 1066 Els Montoliu senyorejaren el Catllar fins a mitjan segle XIV Malgrat tenir…

Situació i presentació És envoltat pels de l’Argentera SW, Riudecanyes SE, Riudecols NE, Alforja N i per Pradell de la Teixeta a la banda del Priorat W El coll de la Teixeta 546 m —al límit del terme de Duesaigües i a la capçalera de la riera, que separa de la conca del riu de Cortiella, afluent del de Siurana— s’obre a la serra de l’Argentera o de Pradell, que emmarca per l’W el municipi Aquest, en general força abrupte, és també encerclat a la part sud-oriental pel contrafort que, després de Puig Cerver, culmina a Puig Marí 660 m, màxima elevació del terme, al límit amb Riudecols És drenat…

Situació L’església de Sant Miquel del Pla és situada a la zona nord-occidental del nucli antic de la ciutat, anomenat localment Part Alta, just a la placeta que porta el seu nom JJMB Mapa 34-18473 Situació 31TCF535534 Història L’origen d’aquesta església és força antic amb relació a altres temples tarragonins Es consigna per primera vegada en la butlla de confirmació de béns i privilegis que el papa Anastasi IV adreçà, l’any 1154, a l’església de Tarragona, en la qual figura esmentada com a “ ecclesiam Sancti Michaelis ” Vers la darreria del segle XII, en altres dues butlles atorgades,…

Situació i presentació Limita amb els municipis de Riudarenes N, Maçanet de la Selva E, Fogars de la Selva S, Hostalric SW i Sant Feliu de Buixalleu W Maçanes s’estén a l’esquerra de la Tordera i a la dreta del curs final de la riera de Santa Coloma que en forma el límit oriental, fins poc abans de la confluència d’ambdues El territori és molt accidentat i boscós, especialment al sector septentrional, on la serra de Clarà, de 200 a 300 m d’altura, constitueix un petit llindar entre la serralada Litoral i la Prelitoral Comprèn el poble de Maçanes, cap del municipi, els veïnats de Cambrerol,…

Els materials, sovint calcaris, del Juràssic i el Liàsic, imbricats tectònicament i tallats en direcció obliqua per la costa de Tramuntana, originen un seguit de penya-segats que alternen amb valls transversals, sovint acabades en platges arrecerades en cales de SW a NE, racó d’Ariant, punta Beca, cala Solleric, del Castell, punta de la Galera, cala Estremer, punta de les Coves Blanques, i la punta de la Troneta que inicia la llarga i articulada península de Formentor El muntanyam calcari, molt abarrancat i amb fenòmens càrstics, s’estén des dels vessants orientals del puig Tomir 885 m alt al…

Situació Aspecte de l’església des del costat de llevant, on s’observa l’absis amb decoració llombarda, sobrealçat en època posterior E Pablo L’església de Santa Maria del Castell és, com el seu nom indica, a l’interior del clos emmurallat del castell de Gallifa, just al cim del turó, a 642 m d’altitud Aquest puig és situat a l’extrem sud de la vall de Gallifa La capella ha estat restaurada recentment respectant, en la mesura del possible, l’aspecte original Damunt la nau hi ha un pis fortificat al qual s’accedeix per una escala de ferro volada, collada a la paret de tramuntana, des de la…

Situació i presentació Limita al N amb Fonollosa, a l’E amb Manresa, al S amb Sant Salvador de Guardiola i Castellfollit del Boix i a l’W amb Aguilar de Segarra El terme municipal de Rajadell és accidentat per nombroses serretes, planells i turons dels estreps o contraforts de la serra de Rubió La riera, afluent de la dreta del Cardener, que es forma per la reunió de diversos torrents del vessant oriental de l’altiplà de Calaf, és el principal element del paisatge de la contrada Passa encaixonada pels pendents que des de la profunda vall s’enfilen a migjorn fins a l’alta costa del Cogulló de…

Dalmau i Tolrà Germans El 1859 s’inaugurà el trajecte Terrassa-Manresa, que completava la línia de ferrocarril que comunica Barcelona amb la capital del Bages L’estació de Castellbell i el Vilar posava en contacte un mitjà de transport modern amb el riu Llobregat en un lloc molt apte per a aprofitar la força de l’aigua Per això no sorprèn que l’any 1860 s’establís una primera fàbrica tèxtil a prop de l’anomenada casa de la Bauma, i es construís una presa, el canal i un salt d’aigua Els seus propietaris eren l’empresa Roca i Llubià Masats, J, Història del Bages , vol I En una guia del 1869 a…

Situació i presentació El municipi de Pedret i Marzà té una superfície de 8,62 km 2 i s’estén pel sector septentrional de la plana de l’Alt Empordà, a la conca de la Muga, fins a tocar, pel SE, de l’antiga riba del desaparegut estany de Castelló Aquest municipi pren el nom dels dos agrupaments de població que en formen part Pedret, a llevant, és un lloc de població dispersa on hi ha l’església parroquial Marzà, a 1 km a ponent, és un nucli de població agrupada i la capital administrativa El terme municipal coincideix amb el terme parroquial de Sant Esteve de Pedret Fou segregat poc abans de l…

Situació i presentación Limita al N amb els municipis de la Secuita antic terme de l’Argilaga i Renau, a l’E amb els de Vespella i la Riera de Gaià, al S amb el de Tarragona i a l’W amb els de la Secuita i els Pallaresos El Gaià travessa el terme de NE a SE i en arribar al nucli urbà fa una giragonsa per reprendre, tot seguit, la direcció N-S D’ençà de la construcció del pantà de Gaià, la resclosa del qual es troba dins el terme del Catllar, el Gaià baixa sec i, així, la vila ha perdut una de les característiques que la distingien L’embassament té una capacitat de 57 hm 3 El torrent de la…