Dalmau i Tolrà Germans
El 1859 s’inaugurà el trajecte Terrassa-Manresa, que completava la línia de ferrocarril que comunica Barcelona amb la capital del Bages. L’estació de Castellbell i el Vilar posava en contacte un mitjà de transport modern amb el riu Llobregat en un lloc molt apte per a aprofitar la força de l’aigua.
Per això no sorprèn que l’any 1860 s’establís una primera fàbrica tèxtil a prop de l’anomenada casa de la Bauma, i es construís una presa, el canal i un salt d’aigua. Els seus propietaris eren l’empresa Roca i Llubià (Masats, J., Història del Bages, vol. I). En una guia del 1869 a Castellbell i el Vilar, hi surten ja quatre fabricants: tres de filats —Francesc Llubià, Roca i Ballbó, Carles Sala i Companyia— i un de filats i teixits —Narcís Roca i Companyia.
Però la fàbrica i la colònia de la Bauma no adquiriren naturalesa pròpia fins que el 1875 se’n va fer càrrec l’empresa Dalmau i Tolrà Germans, una empresa que la mantindrà durant tot aquest darrer quart de segle.
Els germans Dalmau eren, probablement, parents dels Dalmau òptics de la Rambla barcelonina, promotors i fundadors de la Societat Espanyola d’Electricitat. La relació entre uns i altres es pot establir pel fet que la fàbrica de la Bauma fou una de les primeres que instal·là —l’any 1877— un arc voltaic per a la il·luminació elèctrica, que anà a càrrec dels esmentats industrials barcelonins.
Tomàs Dalmau i Tolrà fou un dels fundadors el 1887 de la Lliga de Catalunya, un grup que s’integrà a la Lliga Regionalista el 1902. Havia estat apoderat de Josep Tolrà i Companyia i per aquest fet és presumible el seu parentiu amb el metge de Castellar del Vallès convertit en cotoner —vegeu la referència a aquesta empresa—.
Dalmau i Tolrà Germans fabricaren filats i teixits de cotó, com tothom. Però es distingiren pel seu intent reeixit de fabricar fil del més fi, d’alta numeració. El 1884 rebran un gran elogi per part del vice-president del Foment del Treball Nacional, Andreu de Sard:
“Nuestros industriales y nuestros obreros han acabado ya su aprendizaje, y bajo el punto de vista técnico son capaces de fabricar lo que se fabrique en aquellas naciones que son el porta-estandarte de la universal industria. Esto sólo podrà dudarlo el que no haya visitado detenidamente nuestras fábricas, el que no haya tenido ocasión de poder apreciar los hilos que producen los señores Dalmáu y Tolrá Hnos., que en perfección nada tienen que envidiar á los productos ingleses. Estos señores han llegado á fabricar hilo núm. 120, pero inmediatamente tuvieron que descender á producir núm. 80 como máximum y aun imponiéndose verdaderos sacrificios para colocar su producción en ruda competencia con los hilados extranjeros, que una caterva de comisionistas ofrece en nuestro mercado á reducidos precios.” (de Sard, A., Comparación entre el actual estado de desarrollo de la industria algodonera en Inglaterra y el de la propia industria en España, Barcelona 1884).
Colònia de la Bauma a Castellbell i el Vilar. Els germans Dalmau i Tolrà construïren el 1875 la fàbrica i la colònia de la Bauma a Castellbell i el Vilar. Es distingiran pel seu intent reeixit de fabricar fil del més fi.
És l’única referència explícita a una empresa catalana que surt en el text, l’autor del qual és també cotoner i competidor de l’empresa de Castellbell.
L’Exposició Universal de Barcelona del 1888 reconeixerà la qualitat del seu fil en atorgar-los la medalla d’or.
La fàbrica de la Bauma podia produir al voltant dels 100 cavalls de força, però sumant la força del vapor a la de l’aigua. La xemeneia —que demostra que allí també es cremava carbó— està present des de ben aviat en el marc de la fàbrica i al costat del riu. Al final del segle hi treballaven 400 obrers.
Joan Vial
Joan Vial i Solsona encapçalà un grup que es va fer càrrec de la fàbrica de la Bauma l’any 1902. Es constituí aleshores la societat Vial, Jover i Riera amb un capital de 500.000 pessetes. Hi participaven principalment Joan Vial, Víctor Jover i el fabricant de filats de Manresa Lluís Riera. Però la societat no durà gaire, i l’empresa quedà en mans de l’esmentat Joan Vial, en el que esdevindrà, finalment, una propietat familiar.
Etiqueta. Joan Vial donà continuïtat a l’empresa. La colònia fou engrandida i augmentada la producció.
Joan Vial donà un gran impuls a la fàbrica i amplià substancialment la capacitat i els serveis de la colònia. Pel que fa a la indústria, les activitats que s’hi dugueren a terme l’any 1908 es resumien així:
- Energia: Dues turbines mogudes per l’aigua del Llobregat, que produïen 300 cavalls de força. Hi ha una màquina de vapor amb caràcter complementari.
- Filatura: Mantenen l’especialitat de fil prim núms. 60, 70 i 80. Segons l’empresa, utilitzen només cotó Jumel —egipci— una afirmació contradita per les dades facilitades pel Centre Cotoner de Barcelona, que parla d’importació de cotó de Llevant i no Jumel, tot i que les seves característiques eren força similars. Es consumien de 18 a 20 bales de cotó cada setmana, amb una producció de fil de 4.500 a 5.500 kg en el mateix període.
- Tissatge: 228 telers mecànics que produeixen de 25 a 30.000 m a la setmana.
- Blanqueig: utilitzen un privilegi per a l’obtenció del cotó blanc amb una producció de 24.000 a 28.000 m per setmana.
La colònia fou engrandida. La família Vial s’hi construí una torre, d’estil modernista, i el 1908 s’inaugurà l’església, obra de l’arquitecte barceloní Alexandre Soler i March, deixeble de Domènech i Montaner, futur director de l’Escola d’Arquitectura (1931-36). L’església fou beneïda pel bisbe de Vic, Dr. Torras i Bages. Al marge de l’església i, per descomptat, dels habitatges, la colònia tenia farmàcia (1905), servei de correus (1907), escoles ubicades en pisos i casino, en el qual hi havia biblioteca, teatre, sala de ball i cinema. El “Montepío” de Sant Joan Baptista volia omplir el buit de les assegurances socials bàsiques.
Sala de telers a la fàbrica de la Bauma (Cataluña Textil, 1912).
L’any 1914 la fàbrica de La Bauma tenia l’única màquina de nuar ordits que hi havia a l’estat espanyol. Destacaven també tècnicament els 4 motors diesel que funcionaven amb petroli, acoblats directament a les dinamos per a donar l’energia necessària a la fàbrica, quan l’aigua era insuficient per a les turbines i els generadors de força i llum (Juventut Tèxtil, febrer del 1915).
Joan Vial i Solsona morí pel mes de gener del 1915. L’empresa fou continuada pel seu fill Ramon, però per poc temps. El segon fill, Andreu, seguirà la tradició tèxtil i dirigirà fàbriques a Manresa i Barcelona. La fàbrica de la Bauma passà per diverses mans i empreses cotoneres, i finalment es dedicà a les fibres sintètiques.