Situació
L’església de Sant Miquel del Pla és situada a la zona nord-occidental del nucli antic de la ciutat, anomenat localment Part Alta, just a la placeta que porta el seu nom. (JJMB)
Mapa: 34-18(473). Situació: 31TCF535534.
Història
L’origen d’aquesta església és força antic amb relació a altres temples tarragonins. Es consigna per primera vegada en la butlla de confirmació de béns i privilegis que el papa Anastasi IV adreçà, l’any 1154, a l’església de Tarragona, en la qual figura esmentada com a “ecclesiam Sancti Michaelis”. Vers la darreria del segle XII, en altres dues butlles atorgades, respectivament, els anys 1185 i 1194 pels papes Luci III i Celestí III, es torna a esmentar, com a propietat de l’església de Tarragona, el temple de Sant Miquel del Pla.
A l’inici del segle XIII, en una sentència fruit d’un contenciós que s’havia entaulat entre l’arquebisbe Ramon de Rocabertí i la ciutat de Tarragona, la qual demanava que es construïssin noves parròquies car la població havia augmentat, els jutges dictaminaren, amb data de 31 d’agost de 1214, que a la ciutat ja hi havia prou parròquies i que els canonges estaven obligats a celebrar missa els dies festius en determinades esglésies de la ciutat, entre les quals se cita la de Sant Miquel del Pla, que tenia la categoria de parròquia.
Pel que fa al segle XIV, la documentació estudiada consigna un parell d’actes testamentàries en les quals es fan llegats monetaris a aquest temple. La primera, atorgada el 1327 per Pere de Torrelleona, capellà beneficiat de la parròquia de la Selva del Camp, relaciona un llegat de 2 sous a l’obreria de Sant Miquel del Pla; en el segon testament, subscrit l’any 1362 per Francesca, muller de Francesc Arcs i també veïna de la Selva, consta que aquesta feu una deixa de 12 diners al temple de Sant Miquel.
En aquest temple s’havia instal·lat el gremi de teixidors de la ciutat, el qual no era econòmicament solvent per a arranjar-lo, car està documentat que vers l’any 1600 l’edifici es trobava en molt males condicions. Així doncs, poc temps després, el 1631, fou donat a la confraria de preveres de la catedral per a la celebració d’aniversaris, la qual costejà totalment a expenses seves la reedificació completa de l’edifici l’any 1734, reaprofitant alguns materials de l’antiga església romànica. La nova fàbrica, obrada amb l’estil barroc imperant a l’època, fou acabada i beneïda pel setembre del 1737.
Cal dir per finalitzar que el temple de Sant Miquel del Pla gaudí del privilegi de poder ésser refugi de malfactors. (JJMB-MMFG)
Restauració i rehabilitació
Planta actual de l’església amb indicació de les estructures arquitectòniques de l’anterior església romànica.
J. Figuerola
Les tasques de restauració i rehabilitació de l’església de Sant Miquel del Pla per tal d’instal·lar-hi el museu de Setmana Santa de la ciutat comportaren la realització d’una intervenció arqueològica a fi de descobrir les restes antigues que s’amagaven en el subsol i altres estructures del temple. Els treballs de prospecció arqueològica es portaren a terme la tardor del 1989 i anaren a càrrec del Taller-Escola d’Arqueologia de Tarragona (TED’A).
Les tasques realitzades pel TED’A es van centrar bàsicament en la recerca de les estructures arquitectòniques de l’església romànica del segle XII i les del complex del fòrum provincial romà. Com a resultat dels treballs duts a terme, es va poder documentar l’absis del temple romànic i el paviment que hi anava associat, consistent en un opus signinum que s’assentava sobre estrats d’època romana tardana. Aquesta capçalera, de planta rectangular i orientada a llevant —com és típic en els edificis romànics—, era situada davant la porta d’accés de l’església moderna, amb el mur de la testera emplaçada en el mateix indret que el mur de la façana actual. També es va documentar l’empremta de l’ara d’altar i alguns sepulcres de fossa.
A la nau lateral esquerra es va localitzar una volta de fonamentació de l’església moderna, i en aquesta mateixa nau, al costat del presbiteri actual, sortiren restes de mur envoltant dues sitges d’obra, estructures típiques de magatzem que es podrien relacionar, potser, amb la sagrera medieval. A la nau lateral dreta, també al costat del presbiteri, aparegué el mur nord de l’església romànica i el seu angle de tancament.
Alguns autors suposen que l’emplaçament de l’església romànica de Sant Miquel del Pla vingué condicionat per les restes monumentals del fòrum provincial romà i d’altres probables preexistències urbanístiques.
A partir de les dades de l’excavació i la restitució realitzada pel TED’A, es pot dir que l’edifici romànic corresponia a una església d’una sola nau amb capçalera carrada, similar a la de Santa Tecla la Vella. Cal dir que en l’excavació no es van detectar les restes de pilastres al llarg de la nau que haurien pogut il·lustrar-nos sobre l’estructuració interna del temple romànic. (JJMB)
Bibliografia
- Villanueva, 1851, ap. XXXVII, pàgs. 300-304
- Morera, 1897, vol. I, pàgs. 552, 572, 604, 609 i 695; 1899, vol. II, pàgs. 802, i 831-832
- Kehr, 1926, doc. 65, pàgs. 336-339
- Serra i Vilaró, 1959, pàgs. 8 i segs.
- Recasens, 1975, vol. II, pàg. 364
- Blanch, 1985, vol. I, pàgs. 90-91
- Riu i Barrera, 1987
- Gras, 1989, pàgs. 36-45
- TED’A, 1990b, pàgs. 26-33
- Español, 1991, doc. 11, pàgs. 376-378
- Menchón, 1992, pàgs. 61-69.