Resultats de la cerca

Professor i clínic d’alta reputació a Amèrica i a Europa, fou el primer a descriure algunes malalties del cor, de la sang i dels vasos com les malalties d’Osler-Vaquez, de Rendu-Osler, etc Fou autor de Principles and Practice of Medicine 1892, compendi de medicina interna utilitzat llargament pels estudiants

Ambaixador als EUA 1945-46, sotssecretari i ministre d’afers estrangers 1948-57, fou cap del partit liberal 1958-63 i primer ministre 1963-67, quan aquest guanyà les eleccions El 1957 obtingué el premi Nobel de la pau

Bachelor of Arts 1978 per la Universitat de Queen Kingston i doctorat en economia 1983 per la Universitat de Princeton Ha estat professor a les universitats de Chicago 1983-97 i Princeton 2000-01 i professor visitant a les universitats de Columbia i Harvard Des del 2001 és catedràtic d’economia a la Universitat de Califòrnia a Berkeley És director del Programa d’Estudis Laborals del National Bureau of Economic Research Especialitzat en l’estudi del mercat laboral i els efectes que hi tenen el salari mínim, l’educació i la immigració, una de les seves investigacions més conegudes és Do Minimum…

Músic d’una gran personalitat que destacà en les seves interpretacions de Bach especialment les Variacions Goldberg , RStrauss i Schönberg El 1964 deixà les actuacions públiques en favor dels enregistraments

Treballa en films i vídeos Utilitza la tècnica cinemàtica comercial per a definir un cinema diferent i crea les seves pròpies pellícules en seqüències de curta durada, que anullen la necessitat del drama llarg Qüestiona la noció d’autor i d’història narrativa, la linealitat que comporta la successió tradicional d’esdeveniments i la promesa que “ha de succeïr” alguna cosa Juga amb el bagatge de l’espectador, i això fa que la sintaxi del cinema es comprengui de manera instintiva la tensió a través de la música, els jocs de càmeres, etc i altera el seu sentit, pervertint la lectura i la…

Fill d’emigrants jueus russos, estudià sociologia a la Universitat de Toronto i es va doctorar el 1953 a la Universitat de Chicago amb una tesi feta a les Illes Shetland entre el 1949 i el 1951 i publicada el 1959 amb el títol The Presentation of Self in Everyday Life 1959 El 1950 es va incorporar a la Universitat de Califòrnia a Berkeley Posteriorment fou professor de sociologia i antropologia a la Universitat de Pennsilvània Des del 1981 fins a la seva mort fou president de l’Associació Americana de Sociologia Autor d’una obra prolífica i molt influent, destaca la “perspectiva dramatúrgica…

Estudià filosofia, història i dret a la Universitat de Toronto Exercí com a advocat i empresari Diputat al parlament federal el 1988 pel Partit Liberal, el 1993 fou un dels principals artífexs de la victòria d’aquest partit amb Jean Chrétien al capdavant Ministre de finances 1993-2002, presentà uns resultats brillants que li permeteren desafiar Chrétien, el qual desbancà de la presidència del partit i del govern el 2003 Confirmat en les eleccions del 2004, encapçalà un govern en minoria El maig del 2005 superà per un estret marge una moció de censura per un presumpte escàndol,…

Estudià a la Universitat de Toronto S'especialitzà en el comportament dels materials a temperatures extremes i especialment en la difracció de neutrons com a mitjà de determinació estructural Per aquestes investigacions rebé el premi Nobel de física el 1994, juntament amb CGShull

El 1956 obtingué el doctorat al Massachusetts Institute of Technology MIT Professor de la Universitat de Chicago 1966-71 i de la Universitat de Columbia Nova York, des del 1974 El 1999 rebé el premi Nobel d’economia pels seus treballs sobre la dinàmica monetària i les unions monetàries òptimes Les seves investigacions sobre els efectes de les polítiques governamentals en els mercats internacionals de capitals, sobre el valor fix o flotant d’una divisa i sobre la necessitat de monedes nacionals, canviaren la direcció de les teories macroeconòmiques sobre les economies obertes El 2005 fou…

En 1963-66, juntament amb FJ Vine i DH Matthews, correlacionà les inversions de polaritat a les roques de banda i banda de les dorsals centreoceàniques amb les anomalies del camp magnètic terrestre i a partir d’aquí calculà la velocitat d’expansió del fons oceànic En aquella època proposà el concepte de ploma del mantell per a explicar l’existència de cadenes d’illes volcàniques que no tenien relació amb límits de plaques Professor de geofísica a la Universitat de Toronto 1946-74, fou president de la International Union of Geodesy and Geophysics 1957-60 i de la American Geophysical Union 1980…