Resultats de la cerca

Estudià al Conservatori de Quebec, on demostrà una gran creativitat en les seves composicions, realitzades pensant en la integració i fusió de diferents formes artístiques Fou fagotista a l’Orquestra Simfònica de Mont-real 1947-52 i després al Théâtre des Varietés Lyriques 1951 El 1949 estudià a París amb N Boulanger, entre d’altres Durant el període 1948-59 experimentà amb noves sonoritats, però tornà a les formes tradicionals i introduí el llenguatge musical emprat per I Stravinsky, D Milhaud i P Honegger, la música popular nord-americana Glenn Miller i el jazz Treballà per a la CBC…

El 1911 es graduà en música a Oxford, i entrà a la Universitat de Toronto, on estudià història Posteriorment es traslladà a París per estudiar piano La Primera Guerra Mundial el sorprengué a Bayreuth, i fou internat al camp de Ruhleben, prop de Berlín Allà compongué l’oda per a cor i orquestra England , per la qual obtingué, el 1918, el títol de doctor en música d’Oxford Desenvolupà gran part de la seva activitat a Toronto, ciutat on fou organista abans i després de la guerra a més, treballà al conservatori 1926-42, fou director de l’escola de música a la universitat 1927-52 i dirigí l’…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i posteriorment amplià la seva formació a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma El 1953 debutà a la New York City Opera i el 1972 cantà al Metropolitan com a Golaud Pelléas et Mélisande També actuà al Covent Garden de Londres i a l’Òpera de París, teatres on debutà el 1961 i el 1962, respectivament Membre de les companyies d’òpera de la Metropolitan Opera House i de Montreal, interpretà els principals papers de la seva tessitura, amb una atenció especial al darrer belcantisme italià i a l’òpera francesa El 1966 participà, a Ginebra, en l’estrena…

Estudià al Conservatori de Mont-real, on obtingué el primer premi de cant Gràcies a una beca concedida pel Consell de les Arts del Canadà, es traslladà a París, on amplià la seva formació amb el baríton P Bernac Posteriorment estudià a Munic i, de retorn al Canadà, amb L Narducci Participà en diverses gravacions radiofòniques i televisives i el 1977 guanyà un premi de l’Acadèmia del Disc Francès pels seus enregistraments d’obres de R Hahn, J Massenet i Ch Gounod Participà, a Frankfurt, en l’estrena de La chute de la maison Usher , de C Debussy, i el 1979 inicià la seva…

Estudià cant a Mont-real amb S Issaurel, i hi debutà el 1941 amb Lakmé S’especialitzà aviat en els papers per a tenor líric de les òperes de WA Mozart, que interpretà assíduament abans de traslladar-se a Nova York, on rebé lliçons de P Althouse El 1949 debutà a l’Òpera Còmica de París, on actuà durant cinc temporades A partir del 1951 inicià una fructífera collaboració amb els festivals d’Ais de Provença i Glyndebourne Obtingué grans èxits com a cantant mozartià a Londres, Viena, Milà i Buenos Aires, a més del Festival de Salzburg El 1963 debutà com a Don Ottavio Don Giovanni al…

Estudià al Quebec i més tard amplià la seva formació a París, on el 1930 debutà a l’Òpera en el paper de Tybalt en el Romeu i Julieta de Ch Gounod A continuació hi interpretà petits papers i més tard anà a Bordeus, d’on tornà a la capital francesa el 1935 El 1939 hi estrenà l’òpera d’H Sauguet La Cartoixa de Parma , i es presentà simultàniament a l’Òpera Còmica Arran del començament de la Segona Guerra Mundial deixà França i passà als EUA, on el 1940 debutà al Metropolitan de Nova York amb Manon , de J Massenet El mateix 1940 es presentà amb èxit a San Francisco, i un any més tard ho feu a…

Deixeble de la Juilliard School, on estudià amb Josef i Rhosina Lhévinne, formà duo amb el també pianista Robert Fizdale Debutaren a la New School for Social Research el 1944 amb un programa de música contemporània El duo Fizdale-Gold començà, així, una carrera internacional que els feu cèlebres Nombrosos compositors d’aquells anys els dedicaren obres, entre ells S Barber, N Dello Joio, D Milhaud Carnaval à la Nouvelle Orléans , 1947 Suite , opus 300, 1950 Concertino d’automne , 1951, G Auric Partita , 1953-55, F Poulenc Sonata per a dos pianos , 1952-53, G Tailleferre, H Sauguet, N Rorem…

Professor i clínic d’alta reputació a Amèrica i a Europa, fou el primer a descriure algunes malalties del cor, de la sang i dels vasos com les malalties d’Osler-Vaquez, de Rendu-Osler, etc Fou autor de Principles and Practice of Medicine 1892, compendi de medicina interna utilitzat llargament pels estudiants

Ambaixador als EUA 1945-46, sotssecretari i ministre d’afers estrangers 1948-57, fou cap del partit liberal 1958-63 i primer ministre 1963-67, quan aquest guanyà les eleccions El 1957 obtingué el premi Nobel de la pau

Bachelor of Arts 1978 per la Universitat de Queen Kingston i doctorat en economia 1983 per la Universitat de Princeton Ha estat professor a les universitats de Chicago 1983-97 i Princeton 2000-01 i professor visitant a les universitats de Columbia i Harvard Des del 2001 és catedràtic d’economia a la Universitat de Califòrnia a Berkeley És director del Programa d’Estudis Laborals del National Bureau of Economic Research Especialitzat en l’estudi del mercat laboral i els efectes que hi tenen el salari mínim, l’educació i la immigració, una de les seves investigacions més conegudes és Do Minimum…