Resultats de la cerca
Es mostren 293 resultats
Castell de Miralpeix (Camarasa)
Art romànic
La primera notícia d’aquest castell correspon al capbreu del monestir de Santa Maria de Meià, atribuït a l’any 1137, on es fa constar que el monestir tenia en el castell de Miralpeix cinc masos i l’església i altres drets No s’ha conservat el document pel qual el monestir tenia aquests béns en el castell De fet, aquest cenobi posseí el castell per una donació d’Arnau Guillem, la qual fou confirmada a Santa Maria de Meià l’any 1172 per la seva germana Guilleuma, senyora de Rúbies, filla de Guillem Guitard de Conques En aquesta confirmació es fa constar que el castell era fundat…
Torre de Vilaclara (el Bruc)
Art romànic
Aquesta torre es trobava dins el terme del castell de la Guàrdia de Montserrat, a prop de l’església de Sant Miquel de Vilaclara El terme del castell es troba documentat a partir de l’any 931 En aquest any, Guadamir i el seu germà Lunes vengueren al comte Sunyer els alous que tenien a Collbató, en el terme del castell de la Guàrdia, a Almodavar En una data desconeguda un membre de la família dels vescomtes de Barcelona, senyors del castell de la Guàrdia, donà al monestir de Sant Cugat del Vallès el lloc de Vilaclara amb l’església de Sant Miquel i una torre Encara que el document d’aquesta…
Sant Pere (Solsona)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Solsona, i segons els documents, es trobava sota de l’urbs de Solsona l’antiga ciutat romana de Setelsis La seva existència no és clara, ni si fou l’antiga església principal de l’antiga ciutat romana Les primeres notícies d’aquesta església es troben a partir de l’any 965, quan Fruilà i Daculina donaren diversos béns a la casa de Santa Maria i a la de Sant Pere apòstol, que estaven constituïdes prop del castell de Solsona L’any 980, la casa de Sant Pere apòstol, era constituïda sota l’urbs de Solsona, i el 984 la casa de Sant Pere la seva basílica…
Santa Maria de Castelló de Meià (Artesa de Segre)
Art romànic
Aquesta església inicialment degué ser una simple capella del terme de Castelló, però en un moment indeterminat passà a exercir com a parròquia del terme Estigué, com les altres esglésies del terme, vinculada al priorat de Santa Maria de Meià des de la seva fundació Indirectament se sap que aquesta església formà part de la dotació inicial del monestir de Santa Maria de Meià, que es degué fer abans de l’any 1040, però no se’n té cap constància fins el 1095, quan un nét del fundador, Ermengol, fill de Guitard Guillem de Meià, donà al mateix monestir de Meià les esglésies que tenia per donació…
Castell de Sant Esteve del Montsec (Vilanova de Meià)
Art romànic
Aquesta fortalesa apareix esmentada l’any 1041, quan Arnau i la seva muller Guisla donaren a Santa Maria de Meià una peça de terra al terme del castell de Sant Esteve Cal dir que el nom d’aquest castell provenia d’una església dedicada a aquest sant i situada al terme de Vallferines, la qual l’any 1022 havia estat dotada per Guillem de Meià, la seva esposa Garsenda, Company, castlà del castell de Meià, i la seva muller Garsenda Aquesta església, juntament amb el castell de Sant Esteve, foren propietat del monestir de Meià per donació de la família homònima, segons que consta en un …
Sant Martí d’Escart (la Guingueta d’Àneu)
Art romànic
El lloc d’Escart és situat al fons d’una estreta vall, que s’unia amb la vall del Noguera al lloc d’Escaló La seva entrada estava protegida per la torre d’Escaló, que en controla totalment l’accés La primera referència coneguda del lloc d’Escart data del 908, en què el monestir de Gerri canvià amb el comte Ramon diversos béns, entre ells un a Scardo L’any 1082 el castell d’Escart fou objecte de litigi entre el comte Artau II i l’abat de Gerri, però finalment va anar a parar en mans d’aquest darrer Hem de creure que la vila d’Escart, que no devia diferenciar-se del castell, era també…
Sant Serni de Besora (Navès)
Art romànic
Aquesta església es trobava a la vall de Lord, dins el terme del castell de Besora Fou durant molt de temps església parroquial del terme, encara que posteriorment aquesta funció fou traslladada a un nou temple construït en un altre lloc No figura al capbreu de parròquies constituïdes entre els anys 872 i 878 pel comte Guifré i el bisbe d’Urgell, Galderic La primera notícia de l’església correspon a la llista de parròquies del final del segle X o l’inici de l’XI, continguda en l’apòcrifa acta de consagració de la Seu d’Urgell, on entre les parròquies de la vall de Lord figura la…
Els banquers Descaus i Olivella
Llibre major del banc de P Descaus i A Olivella, 1381 ACA / RM Molt probablement, la banca barcelonina va néixer, com d’altres banques mediterrànies, de la prolongació de les activitats dels primitius canvistes de moneda, els quals, de lliurar-se al canvi manual, passaren a acceptar i administrar dipòsits i a crear crèdit amb capital propi i capital dipositat El procés es completà en la darreria del segle XIII, quan aparegué una tipologia d’operacions, un sistema comptable i una terminologia precisa La reglamentació bàsica de les taules de canvi, nom que mantingueren al llarg de segles i que…
Sant Nicolau o Sant Salvador de Paneres (Artesa de Segre)
Art romànic
Aquesta església degué ser una simple capella dedicada al culte dels habitants del lloc de Paneres, dependent de la parròquia d’Ariet o de la Vall d’Ariet i a través d’aquesta del priorat de Santa Maria de Meià Les primeres notícies del lloc de Paneres són de l’any 1080, quan una dona anomenada Ermengarda, amb motiu de fer-se monja del monestir de Santa Maria de Meià, donà al dit monestir un alou en el terme de Meià, en el lloc anomenat Paneres, compost de cases, terres i horts L’església es documenta l’any 1110, quan Ermengol, ardiaca de Barcelona, nét del fundador de Santa Maria de Meià, en…
Sant Andreu in Planezas (la Seu d'Urgell)
Art romànic
Aquest monestir apareix en el testament de l’any 993 del comte Borrell II, en què li deixà 2 eugues i 2 vaques També va rebre una deixa de dues unces d’or en el testament del comte d’Urgell, Ermengol, de l’any 1007 Hi ha documentada una altra deixa, d’un sou per a la seva illuminació, en el testament del 1037 de Seniofred, sagristà de la Seu La vila de Planeza és esmentada com a afrontado d’un alou a Cogomells, l’any 1047 i l’any 1053 es troba la deixa d’una casa situada a Planezas Els documents no assenyalen una situació precisa de l’indret on era edificat aquest monestir, tan sols l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina