Castell de Miralpeix (Camarasa)

La primera notícia d’aquest castell correspon al capbreu del monestir de Santa Maria de Meià, atribuït a l’any 1137, on es fa constar que el monestir tenia en el castell de Miralpeix cinc masos i l’església i altres drets. No s’ha conservat el document pel qual el monestir tenia aquests béns en el castell. De fet, aquest cenobi posseí el castell per una donació d’Arnau Guillem, la qual fou confirmada a Santa Maria de Meià l’any 1172 per la seva germana Guilleuma, senyora de Rúbies, filla de Guillem Guitard de Conques. En aquesta confirmació es fa constar que el castell era fundat sobre la Noguera Pallaresa. El mateix any 1172 el prior Bertran de Santa Maria de Meià donà a Ramon de Rúbies i als seus descendents la tercera part del castell de Miralpeix, amb la condició que l’havien de tenir pels priors de Meià.

El terme es degué despoblar molt aviat i fou unit al de Fontllonga. El monestir de Santa Maria de Meià perdé els seus drets. Fins i tot a mitjan segle XVII se n’havia perdut el nom, ja que Roig i Jalpí no cita cap quadra de Miralpeix, ni la resta de cap torre o castell; quan ho fa amb l’església de Sant Bernabé, diu que és del terme de Fontllonga.