Resultats de la cerca
Es mostren 7103 resultats
sapropèlic | sapropèlica
europeisme
Afecció, inclinació, a les coses característiques d’Europa.
ètnia
Etnologia
Agrupació natural d’individus amb unes característiques pròpies.
Entre els criteris que determinen una ètnia, hom pren sovint com a decisiu el de la llengua, bé que no sempre es reconeixen diferència ètnica i lingüística, ni identitat de llengua i d’ètnia També en són codeterminants elements com la consciència ètnica, les diferències religioses, culturals, polítiques i economicosocials i unes determinades contingències històriques Ètnies objectivament ben definides semblen mancades de consciència collectiva els baix-alemanys Sigui com vulgui, ètnia és una noció diferent de la de minoria i de regió ètnica
antropomorfisme
Atribució de característiques humanes a éssers no humans.
reflexió
Música
Fenomen pel qual una ona que es propaga en un medi material retorna parcialment en incidir sobre un altre medi de característiques dinàmiques diferents.
Aquestes característiques solen resumir-se en el concepte d’impedància, que expressa la relació entre el moviment d’un medi velocitat i l’esforç força que cal fer per a aconseguir-lo Per a comunicar una mateixa velocitat, un medi d’alta impedància demana més esforç que un de baixa impedància Així, quan l’ona incideix sobre un medi d’impedància molt més alta que la del medi inicial, la reflexió és molt important En cas contrari, la reflexió és baixa, i gran part de l’ona incident és transmesa al segon medi Quan el medi inicial de propagació és gairebé unidimensional és a dir, el…
Arbre de Ciència
Biblioteca de Catalunya
Una de les obres més extenses i característiques de Ramon Llull, escrita a Roma el 1296 per la divulgació de l’Art general o Ars magna que no havia trobat el franc acolliment esperat.
Prescindeix del mecanisme logicomatemàtic d’aquesta i el substitueix per la metàfora de l’ arbre amb les seves parts, a les quals atribueix una significació simbòlica L’obra conté una exposició de tots els coneixements humans, tant els de l’ordre natural com els de l’ordre sobrenatural, acoblats en una estreta síntesi filosoficoteològica a l’entorn de tres temes cabdals món, home i Déu És dividida en setze parts, cada una de les quals adopta també el nom d’arbre i n’exposa el simbolisme en set subdivisions arrels, tronc, branques, rams, fulles, flors i fruits Llull constitueix un sistema…
convertidor
Electrònica i informàtica
Aparell, màquina o dispositiu elèctric, destinat a transformar un corrent elèctric d’unes característiques determinades en un altre de característiques diferents.
Poden ésser rotatius o estàtics Sovint els convertidors són emprats per a convertir el corrent altern en continu, o al revés, el continu en altern Els primers són anomenats rectificadors , i els segons, onduladors En el corrent altern, els convertidors poden ésser per a corrent monofàsic, trifàsic o polifàsic en general p ex, hexafàsic Els convertidors de freqüència són els que transformen corrent altern d’una certa freqüència en corrent altern d’una altra freqüència, i els convertidors de fase són els destinats a transformar un sistema de corrents alterns polifàsic en un altre de la mateixa…
clima de muntanya
Meteorologia
Geografia
Tipus de clima propi de la muntanya, les característiques del qual, derivades de l’altitud, són la disminució de les temperatures, la inversió tèrmica durant l’hivern, la formació de sistemes de vents típics i l’augment de les precipitacions.
La temperatura disminueix, amb l’augment de l’altitud, 0,6°C cada 100 m, bé que aquest valor canvia per factors locals, com és ara la insolació segons que el vessant sigui de solana o d’obaga, una determinada hora o l’estació La inversió tèrmica es produeix a causa de l’acumulació d’una massa d’aire freda a les terres baixes, mentre que a les parts altes es troben les masses d’aire més càlides La formació d’uns sistemes de vents característics és donada per les diferències tèrmiques entre els cims i les valls així s’originen brises diürnes i nocturnes i vents violents, produïts per una forta…
modulació adaptativa
Modulació que va canviant segons les característiques del canal.
El cas més comú són els canvis entre modulacions amb constellacions tals, que una es pot entendre com a part de l’altra Una constellació amb molts punts permet transmissions ràpides i poc robustes davant de sorolls, mentre que una constellació de pocs punts té menys probabilitat d’error per un mateix nivell de soroll, però restringeix la velocitat de la transmissió bits per segon Quan el soroll és petit, s’utilitza la modulació amb una constellació de més punts, i quan el soroll augmenta, la modulació s’adapta a la de menys punts
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina