Resultats de la cerca

Fou cofundadora, amb la seva filla Teresa Guasch i Toda , de la congregació de carmelitanes tereses de Sant Josep Mort el seu marit, Antoni Guasch, a la primera guerra Carlina 1840, passà a Tarragona amb la seva filla, i es dedicà a la infància desemparada D’aquí nasqué la idea de fundar la congregació que es féu a Barcelona el 1878 sota el consell i la direcció del bisbe d’Urgell Joan Caixal i del carmelità Agustí Verdura El 1883 en foren aprovades provisionalment les regles, i Teresa Toda fou nomenada superiora general de l’Institut, i la seva filla, mestra de novícies

El 1605 entrà al convent carmelità de Palma, d’on fou cinc anys prior El 1625 entrà a la cartoixa de Valldemossa, passà després a la d’Aracristi i retornà de nou a Valldemossa vers el 1634 Escriví una història d’aquesta cartoixa, que acabà el 1641 Fundació i successiu estat de este real monestir , de la qual Jovellanos féu un extracte Una còpia de l’original fou continuada amb notícies fins el 1810 Féu també un catàleg de monjos, frares i donats des del 1399 i un altre de les professions a la cartoixa del 1399 al 1647, tots dos en llatí

Carmelità, membre de la comunitat de Valls en fou prior deu anys i provincial de l’orde, fou doctor en arts i en teologia i catedràtic de teologia a la Universitat de Barcelona 1576-80 i 1583-84 Es conserven diversos manuscrits llatins seus In metaphysica commentaria , entre d’altres A la Biblioteca Pública de Girona ms 9/129 hi ha una collecció seva de sermons, en català excepte l’últim, en castellà, el Liber concionum tam dominicarum quam feriorum et totius anni , predicats a Barcelona, Lleida, Tarragona i a altres llocs del Principat entre el 1570 i el 1576

Vida i obra De nom Antoni Carbó, ingressà a l’orde carmelità, al convent de Sant Josep de Barcelona 1616 Després d’uns quants anys de residència al convent de Perpinyà, tornà a Barcelona, on romangué fins a la seva mort Escriví, en català i castellà, les seves vivències místiques, en una trentena de llibres que ell mateix resumí o refongué Són reflexions ingènues i curioses, amb un estil elemental i repetitiu Vers el 1698 fra Joan de Sant Josep en feu una traducció al castellà, que mai no es publicà Bibliografia Comas, A 1985 1 Vegeu bibliografia

Carmelità de l’antiga observança 1668, ocupà diversos càrrecs dins l’orde Adaptà al català les Eleganze de Paolo Manuzio Les elegàncies de Paulo  Manucio , a partir de la versió castellana de Joan Lorenzo Palmireno València 1573 de fet, Bonet parteix de la versió refosa per F Álvarez, 1616 Es tracta d’un frasari català-llatí que conegué diverses edicions 1678, 1679 i principi del segle XVIII També publicà  Jardín del Carmelo 1660 Li ha estat atribuïda també la versió catalana anònima del Magistral sobre la sintaxi del mestre Joan Torrella Barcelona 1672, amb nombroses reedicions

Estudià a París 1347 i després hi ensenyà, del 1357 al 1365 Procurador general del seu orde el 1366 provincial de Catalunya el 1369 i el 1372 És autor d’uns remarcables Commentarii in IV Sententiarum 1364-65, inèdits, i d’un Repertorium praedicantium , tret dels sants pares, perdut Bacó s’inspirà en molts autors, entre ells Aristòtil, Avicenna i altres escriptors àrabs traduïts en els sants pares, sobretot en Agustí, en el pseudo Dionís, en Boeci, etc en molts escolàstics i juristes anteriors i contemporanis Hom l’anomenà Doctor sublim Les seves idees són de l’escolàstica decadent tot i la…

Carmelità, fou deixeble a Roma de Maurice de la Taille, que dirigí la seva tesi Clavis Ecclesiae 1922 Es dedicà a la docència, fins que el 1937 fou expulsat d’Itàlia per Mussolini Visqué aleshores a Holanda, i del 1939 al 1947 a Olot Publicà Introductio in sacram theologiam 1949, De scriptoribus scholasticis saeculi XIV ex ordine carm 1931 i El Yo de Jesucristo 1954 El 1932 l’Institut d’Estudis Catalans li publicà Guiu de Terrena , important contribució a la història de la filosofia catalana medieval Com a teòleg, havia estat influït per Scheeben i, després, pels sants pares…

És l’única manifestació del termalisme en tota l’illa L’aigua surt a 38,7°C i té una olor sulfhídrica i un gust amarg i salat Hom coneixia des de temps antic el caràcter termal de l’anomenada font Santa Al començament del segle XVI 1516 foren construïdes les primeres installacions balneàries al costat d’un antic oratori de Sant Silvestre i Santa Coloma a la fi del mateix segle hi fou installat, per pocs anys, un convent carmelità la Fontsanta El 1845, a instàncies de l’erudit Joaquim Maria Bover, el marquès des Palmar feu construir un nou establiment de banys, anomenat també…

Fill natural de Joan Pardo de la Casta-Aguilar i de Cabanyelles, marquès de la Casta Carmelità 1631 Participà en els certàmens poètics valencians dels anys 1665, 1667 i 1668 amb diverses composicions en català que figuren als corresponents reculls impresos Acompanyà el seu germà el marquès de Baltasar Pardo de la Casta-Aguilar mort el 1695 en ser aquest nomenat lloctinent general de Mallorca i residí allí mentre durà la seva lloctinència 1675-78 Publicà a Mallorca, el 1688, Festivos alborotos per l’entrada del seu germà com a lloctinent a Mallorca i Plausibles elogios sobre un…

Culmina al puig de Bartolo 729 m alt i continua vers l’E per les agulles de Santa Àgueda arriba a la mar per la serra d’Orpesa i forma el cap d’aquest nom La vegetació natural és l’alzinar a la part superior i la bosquina de garric i margalló a la base del vessant marítim actualment hi ocupa una gran extensió la pineda amb pinastre l’alzina surera apareix sobre els gresos roigs triàsics El nom prové de la presència als seus vessants del convent carmelità dit el desert de les Palmes La proximitat de les platges de Benicàssim i Orpesa, centres d’estiueig i turisme, i de la ciutat…