Resultats de la cerca

Succeí el seu germà Pere Galceran III, mort sense descendència legítima, l’any 1383 Abans, pel seu matrimoni amb Aldonça de Castre vers el 1668, ja era senyor de les baronies de Castre, Peralta i Guimerà des del 1371 Prengué part en la guerra contra Pere el Cruel, i el 1366 el rei li encomanà els castells de Guardamar i Callosa a costum d’Espanya, amb les alqueries de Catral i d’Almoradí, perquè contribuís a la defensa de la frontera valenciana amb Múrcia El 1389 participà en la defensa de Catalunya contra les tropes armanyagueses Formà part del grup de personalitats…

S'enfrontà amb Jaume I a partir de la cort de Saragossa del 1264, en ocasió del projecte d’expedició a Múrcia, fet que donà lloc, el 1267, al setge i la presa de Lizana pel rei Per l’octubre del mateix any Ferriz ja s’havia reconciliat amb el rei, al qual fou, sembla, sempre fidel, fins i tot en temps de la revolta de Ferran Sanxis de Castre 1275, al bàndol del qual havia pertangut En 1277-78 fou procurador de Catalunya La seva muller era Sancha Pérez Cal distingir-lo de Marco Ferriz de Lizana, germà uterí de Ferran Sanxis

Aquest Ansulf mort vers el 990, que comprà l’alou de Gurb al comte Borrell II de Barcelona 961, fou vicari i repoblador de l’alt Gaià i senyor de Montagut, Querol, Pinyana, Selmella, Santa Perpètua de Gaià i Font-rubí El seu fill i successor Sendred de Gurb obtingué Vilademàger i fou cap del llinatge de Queralt Línia troncal de Cervelló un altre fill d’Ansulf, Hug de Cervelló mort en 1025/27, fou el primer que portà aquest cognom, continuà la repoblació de la contrada, fou senyor de Roqueta, Aguiló, Selmella i Santa Coloma de Queralt, i es casà amb Eliarda de Gelida, filla única i hereva…

El poble de Jusseu és enlairat en els primers contraforts septentrionals de la serra de la Carrodella, a 804 m d’altitud El primer esment d’aquest indret data de l’any 987, quan els homes del veí castell d’Aguilaniu, en discussió amb els de Jusseu, juraren sobre la possessió del terç d’un pou saliner, per ordre del prevere Fortuny i del visir Zamega El castell de Jusseu formà part de la frontera superior adscrita a la cora de Lleida, fins a la seva conquesta cristiana vers el 1070 De fet, l’any 1067 ja és consignat “ in extremis finibus marchiarum ” i afrontava amb els termes de Pilzà, Gavasa…

Situades al pendent del roc del Moixol, les cases són apinyades, algunes amb balconades de fusta sota el ràfec i cobertes de teules en pendent L’església parroquial de Sant Martí és un edifici rectangular, cobert amb volta de llunetes El portal, adovellat, és al NE A l’extrem oposat, darrere l’altar, es dreça la torre del campanar Al fossar, abans d’arribar al poble, hi ha l’antiga església parroquial de Sant Martí Hom fa festa major el segon diumenge de novembre Dins el comtat de Cerdanya, el castell d’Ansovell pertangué als Pinós i pervingué a la seva línia dels Castre-Pinós,…

Noble i militar Fill i successor de Joan de Borja i de María Enríquez, cosina germana de Ferran II de Catalunya-Aragó Fou un dels caps de la noblesa valenciana que lluità contra els agermanats el 1521 durant l’assalt al palau de Gandia fugí a Peníscola en reconquerir els seus estats fou ferit a la galta Lluità també contra els moriscs a la serra d’Espadà i contra els corsaris barbarescs Es casà 1509 amb Joana d’Aragó i de Gurrea, filla de l’arquebisbe de Saragossa Alfons d’Aragó i, novament 1523, amb Francesca de Castre-Pinós El seu hereu i successor en el ducat fou Francesc de…

Constituït per les senyories d’Évol i els Horts al Conflent, Santó, Estavar i Bajande a la Cerdanya i Font-rabiosa i Creu al Capcir, a totes les quals s’afegiren més tard Oleta, la bastida d’Oleta, Jújols i Fetges, al Conflent Per raó de matrimoni, el 1428 passà als Castre-Pinós, vescomtes d’Illa i de Canet a mitjan s XVII, als Ferrandis d’Híxar, ducs d’Híxar, i als Silva, comtes de Salinas Confiscat amb el de Canet per Lluís XII, foren retornats al seu propietari, el duc d’Híxar, el 1730, per decisió del consell d’Estat francès El nucli més important fou Oleta, però els…

El poble de Lasquarri és situat en la confluència de diversos barrancs que s’articulen entorn del de l’Oliviadre El seu castell, avui desaparegut, s’emplaçava a la part alta de la població Històricament la vila de Lasquarri es trobava, a l’inici del segle XI, a la línia defensiva de la frontera amb els musulmans i depenia del castell de Llaguarres L’any 1023, el rei Sanç III de Pamplona i de Ribagorça, essent a la cort de Nájera, donà al monestir urgellès de Sant Serni de Tavèrnoles “ villam que est in Ripacorcia nucupta Alasquorre ” amb tot el seu terme i amb les seves esglésies, quan hagués…

Ja abans del 1291 s’installà a la cort dels seus parents catalans, que li donaren els llocs de Lluçars, Lasquarri, Llaguarres, Jusseu i Estopanyà 1292 Es casà vers el 1298 amb Sibilla de Peralta, pubilla de la casa de Peralta, i el 1321, ja vidu, amb Galbors de Cervera Acompanyà el rei Jaume II en la seva expedició contra Frederic de Sicília el 1298, però més tard, entre el 1321 i el 1324, estigué un temps al servei d’aquest últim De Sicília passà a Sardenya, on l’infant Alfons li confià la governació de l’illa que acabava de conquerir 1324 Tingué quatre fills Ramon de Peralta, Elionor de…

Fill de Ponç IV i segurament de Beneta Fernández de Lara Vers el 1262 es casà amb Sibilla de Palau, vescomtessa de Bas Vassall de Jaume I , l’ajudà a sotmetre els sarraïns de Múrcia 1265-66 i també collaborà, amb el seu pare, en la lluita contra el rebel Ponç Guerau, senyor de Torroella de Montgrí Feu donacions al monestir d’Amer, i adquirí del vescomte de Rocabertí el domini sobre diverses viles El 1274 entrà en una àmplia rebellió nobiliària contra Jaume I, amb els comtes de Pallars i d’Urgell, el vescomte de Rocabertí i poderosos nobles, com els Anglesola, Cervera, Cervelló i Cartellà, que…