Resultats de la cerca

Conserva més de set quilòmetres i mig de documentació produïda entre els segles XI i XX i una rica biblioteca formada per bibliografia de les comarques gironines, la biblioteca personal de Josep Pella i Forgas i una hemeroteca de més de quatre-cents cinquanta títols Els seus fons més importants provenen de la Generalitat de Catalunya, de l’administració perifèrica de l’estat, de l’administració local arxius municipals de Celrà, Medinyà, Quart, Sant Julià de Ramis i Diputació de Girona, del corregiment de Girona, de l’administració reial i de districtes notarials a més, també…

Ingressà al cos d’aviació de la Segona República Espanyola al març del 1937 A l’octubre fou ascendit a sergent i al setembre del 1938 a tinent Després d’aconseguir el títol de pilot de combat, fou destinat a Celrà, des d’on volà amb un Polikarpov I-15,  Xato A l’abril del 1938 passà a formar part de la Tercera Esquadra de vol nocturn, que patrullava la costa catalana per interceptar vols enemics Abaté diversos caces italians i alemanys FIAT, Heinkel i Messerschmitt, i en la darrera acció 6 de febrer de 1939, dos d’aquests darrers a Vilajuïga Dissolt l’exèrcit de la Segona…

Té l’origen en la farmàcia familiar a Manresa de la qual Esteve es feu càrrec el 1929, on inicià la producció de medicaments Ha mantingut el caràcter familiar a la mort del fundador 1979, el succeí a la presidència Josep Esteve , el qual al seu torn cedí el càrrec al seu germà Joan Esteve l’any 2012 El nebot de Joan Esteve, Albert Esteve, el rellevà a la presidència l’any 2017 El 1936 l’empresa adoptà la fórmula legal de societat anònima El 1954 inicià l’activitat exportadora d’un antihemorràgic, i posteriorment desenvolupà diversos hemostàtics de gran acceptació a l’Estat espanyol i a l’…

Situació i presentació Confronta al N amb el municipi de Bordils, a l’E amb Sant Martí Vell, al S amb Quart, al SW amb Girona i a l’W amb Celrà El terme comprèn una part del vessant septentrional de la serra de la Mare de Déu dels Àngels, o serra de Vall-lloreda, la vall de la qual és drenada per la riera dels Màrtirs o de Vall-lloreda, que desguassa a la riera de Sant Martí, afluent del Ter, ja al terme veí de Sant Martí Vell Comprèn, també, una petita part de la plana propera al Ter, però sense arribar al riu Aquesta part septentrional del terme és regada per altres rieres, com…

Mapa del Gironès amb la senyalització de totes les esglésies, anteriors a l’any 1300, de les quals es tenen notícies A Pladevall Aiguaviva Sant Joan d’Aiguaviva Sant Jaume del Castell de Vilademany Santa Maria de Vilademany Santa Magdalena de la comanda del Temple Bescanó Sant Llorenç de Bescanó Sant Bartomeu Sant Joan de l’Estanyol Sant Mateu de Vilanna Sant Pere de Montfullà Sant Martí de Ca n’Amat Gros Bordils Sant Esteve de Bordils Campllong Sant Quirze de Campllong Canet d’Adri Sant Vicenç de Canet d’Adri Mare de Déu de Rocacorba Sant Llorenç d’Adri Sant Martí de Biert Santa Cecília de…

Tot i que ha estat considerat deixeble de la capella de la catedral de Girona, la documentació conservada no ho pot demostrar, com tampoc no és segur el seu lloc de naixement, que segons alguns estudiosos és Celrà Gironès Es formà amb J Barba, primer a Girona i després a Barcelona Possiblement actuà com a organista suplent a Santa Maria del Mar quan el mateix Barba ocupava el càrrec d’organista Posseïdor d’una bona veu, feu una gira per Menorca amb una companyia d’òpera i dí passà a París, on s’establí A la capital francesa arribà a fruir de molta consideració com a…

El grup ha basat el seu treball en una recerca constant de llenguatges, i algunes propostes escèniques estan arrelades en una transversalitat neta, senzilla i profunda Durant els seus primers anys, el grup feu nombroses gires Europa, Orient Mitjà i Amèrica, activitat combinada amb períodes de creació en diversos països Aquesta itinerància provocà un intercanvi d’idees, tècniques i mètodes de treball amb altres creadors que feu que el grup reforcés la seva investigació artística L’any 1997 Pep Ramis i Maria Muñoz impulsaren el projecte  L’animal a l’esquena , un centre de creació, intercanvi i…

Mapa dels castells i les edificacions militars del Conflent anteriors al 1300 M LI Ramos Aiguatèbia i Talau Castell d’Aiguatèbia Recinte fortificat de Pujalt Torre de Cabrils Arboçols Força de Marcèvol Campome Castell de Paracolls Canavelles Castell de Serola Castell de Nyòvols Castell de Llar Castell de Vernet Fortalesa de Castell Catllà Cellera de Catllà Cauders de Conflent Castell de Cauders de Conflent Censà Castell de Censà Clerà Castell de Sant Esteve de Pomers Codalet Cellera de Codalet Conat Castell de Conat Cornellà de Conflent Palau o castell de Cornellà de Conflent Espirà de…

Situació i presentació Limita, a tramuntana, amb Bordils, Sant Joan de Mollet i Flaçà, a llevant amb la Pera, municipi del Baix Empordà, i Madremanya, a migdia amb Quart i a ponent amb Juià És situat al sector septentrional de les Gavarres, als contraforts de la serra de la Mare de Déu dels Àngels o Puig Alt 485 m, dita també serra de Vall-lloreda El terme és drenat per la capçalera del Rissec, afluent del Daró, i per la riera de Sant Martí, que neix dintre el terme, als vessants septentrionals del Puig Alt, i que és afluent del Ter El terreny és muntanyós, poblat de pins, alzines sureres,…