Resultats de la cerca
Es mostren 1128 resultats
Una guia per a la forja dels Països Catalans
És hora d’acabar, doncs, aquesta introducció, en què s’ha intentat sobretot palesar al lector l’eix de les grans línies sobre les quals va transcórrer la història dels Països Catalans, en el període decisiu de la seva forja des del seu balbucient naixement 1229-45, després d’haver estat arrabassats oficialment part d’aquests territoris a l’islam andalusí, fins que Ferran II, amb el seu matrimoni amb Isabel de Castella segellà, amb la unitat de corones que aquest implicà, tot un altre ritme diferent al si del conflictiu món hispànic peninsular En l’esperança d’haver assolit, si més no…
experiment
Física
Tecnologia
Producció artificial i controlada d’un fenomen per tal de dur a terme la comprovació d’una hipòtesi.
El concepte d’experiment inclou el conjunt d’operacions de tipus heurístic encaminades a donar solidesa a la formulació d’una hipòtesi basada en una sèrie de suposicions més o menys vagues Per tant, un experiment només és possible si hi resten especificades de forma explícita les condicions de comprovació d’una hipòtesi, si aquestes condicions es poden produir voluntàriament i si hom pot controlar determinats factors En general, la informació obtinguda per mitjà de l’experimentació és representada quantitativament i són els mètodes estadístics els que permeten de determinar la relació…
Sant Martí de Granera
Art romànic
Situació Vista de la façana de ponent, on hi ha el primitiu portal tapiat M Anglada El temple parroquial es troba al barri anomenat de l’Església, a un centenar de metres vers ponent de la capella de Santa Cecília Mapa L36-14363 Situació 31TDG217199 MAB Història L’església parroquial de Sant Martí de Granera, com a punt de referència d’un ampli terme, apareix el 1040 en la documentació de Sant Benet de Bages, monestir que posseïa amplis dominis en el seu territori Altres referències del 1068 en endavant en confirmen la continuïtat Avançat el segle XIII hom va renovar l’església, de la qual ha…
Nicholas Polunin i Jacques Grinevald: l'ecologia biosfèrica
Polunin i Grinevald subratllen en aquest text la importància de l’‘ecologia biosfèrica’ per a la humanitat, i el paper d’aquesta en moltes de les transformacions que ha experimentat i experimenta la biosfera En particular destaquen l’amenaça de determinats canvis introduïts inadvertidament i que no resulten aparents fins que es desfermen els seus efectes deleteris Queda fora de discussió l’enorme importància del concepte de biosfera en el nostre món actual, pel fet que realment proporciona gairebé tots els components per al manteniment dels humans i la natura Mirant enrere amb visió històrica…
Svante A. Arrhenius: l'efecte hivernacle
La noció d’efecte hivernacle, que avui sembla tan nova, es remunta a dos segles enrere, quan el naturalista ginebrí Horace Benedict de Saussure 1740-99 el posà de manifest experimentalment És al físic francès Jean-Baptiste Joseph Fourier 1786-1830, però, a qui es deu la comparació de l’efecte dels raigs del Sol en l’escalfament de l’atmosfera terrestre amb el que es produeix en l’aire confinat en l’interior d’un hivernacle, comparació que el portà a enunciar l’efecte hivernacle el 1824, el mateix any que Carnot publicava el seu treball sobre les màquines tèrmiques Arrhenius premi Nobel de…
Sant Patllari (Porqueres)
Art romànic
Situació Vista de llevant de l’església, del final del període romànic J Moner L’ermita de Sant Patllari és emplaçada a la part més alta de la muntanya del mateix nom, en un lloc que do mina les valls de l’entorn i el pla de Banyoles, a 648 m d’altitud Mapa L38-12295 Situació 3LTDG763624 Per arribar-hi cal anar de Banyoles en direcció a Olot per Mieres i Santa Pau just a la sortida de Banyoles cal prendre la carretera senyalitzada en direcció a Pujarnol aquesta és asfaltada en la seva major part, però el darrer tram abans de Pujarnol és una pista de terra Abans d’arribar a aquesta localitat…
Marc Ulpi Trajà

Cap de Marc Ulpi Trajà, al museu de Sousse
© Fototeca.cat
Història
Emperador romà (98-117).
Nascut a Hispània, d’una família pertanyent a l’ordre senatorial Recorregué normalment els diversos graus de la carrera dels honors i obtingué el consolat 91 a trenta-vuit anys General de professió — molt popular entre les legions occidentals i legat de la Germània Superior — , fou adoptat per Nerva 96, i el succeí a la seva mort 98 Un dels seus principals collaboradors havia estat el seu conterrani Licini Sura Plini el Jove fou després un dels seus assessors Amb Trajà entrava al Palatium l’element itàlic provincialitzat fou el primer provincià — bé que d’antiga soca itàlica — a atènyer la…
Sàtires
Literatura catalana
Llibre de poemes de Guerau de Liost (Jaume Bofill i Mates), publicat el 1927, amb il·lustracions de Xavier Nogués.
És, si fa no fa, el tercer volum de la trilogia anunciada el 1908, en el moment de publicar La muntanya d’ametistes , el que havia de dedicar a la psicologia humana La seva publicació tardana, però, l’aparta lleugerament de les directrius més pròpiament noucentistes del 1908, tot i que s’acosta més als cànons de l’arbitrarisme i la pulcra artificiositat que no pas als corrents postsimbolistes dels anys vint Torna a ser un llibre extraordinàriament ordenat, amb tres parts “De pecats”, amb atenció especial als pecats capitals, tot i uns afegits en què el component pecaminós és més aviat irònic…
L’ombra transparent
‘L’arbre que no fa ombra’ o ‘l’arbre de l’infern del Dant’ aquests són els noms que els poetes van donar als sacsaüls De totes les plantes que caracteritzen el desert fred, els sacsaüls són probablement les més conegudes D’alguna manera, en són fins i tot el símbol Però l’estesa opinió que els sacsaüls no fan ombra no és exacta Certament, a migdia, quan el Sol és al zenit, l’ombra dels sacsaüls és imperceptible, però al matí i al vespre els sacsaüls fan una ombra tan lleugera com remarcable, prou agraïda per qualsevol persona que s’hi refugiï a l’època calorosa Als deserts de l’…
Damià Forment
Altar major del monestir de Poblet, de Damià Forment
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor.
Fill i deixeble de Pau Forment, potser anà a Itàlia, on l’influí l’escola de Donatello Vers el 1495 havia retornat a la península Ibèrica, i collaborà amb els seus parents Forment El 1507 contractà talles i imatges per a galeres Treballà a Saragossa el 1509 De nou a València, féu, amb el seu germà, un retaule —desaparegut— per a la confraria dels Argenters al contracte es parla d’escultures a la romana , i els testimoniatges gràfics mostren la influència dels pintors renaixentistes Llanos i Yáñez El mateix 1509, novament a Saragossa, hi féu el banc del retaule de l’església del Pilar, d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina