Resultats de la cerca

Membre dels Arquer de Goscons , ingressà a l’abadia de Poblet  l’any 1637 i, per raons polítiques, sembla que la incorporació a la comunitat fou gairebé clandestina Amb vint-i-quatre anys, passà d’arxiver a subprior, quan era abat Rafael de Llobera Ja com a prior, el 1642 fou enviat a la Barcelona a negociar amb el governador Josep de Margarit el retorn de les terres confiscades al monestir durant la guerra dels Segadors, però, en no obtenir resposta, l’any següent recorregué als consellers de Barcelona El 1673 fou nomenat mestre de novicis i el 1680 l’abat Vicenç de Prada el…

Fou el resultat de la fusió del Partit Nacionalista Català i Nosaltres Sols, ambdós procedents del partit homònim  creat el 1922 i dissolt el 1931, més alguns membres de les Joventuts d’Esquerra Republicana Entre els dirigents més destacats hi hagué Josep Dencàs  i Joan Torres i Picart, expulsat per la conjura del novembre del 1936 que intentà apartar Companys de la presidència de la Generalitat, i Antoni Andreu i Abelló Els seus òrgans de premsa foren Estat Català , Diari de Barcelona juliol del 1936 juliol del 1937, Estat Català 1937 de Reus, etc Integrat en el Front Nacional de Catalunya…

El 1947 fundà el Museu i Arxiu Arbocenc, i el 1948 fou un dels impulsors de la revista clandestina Fe i Vida , una de les primeres publicacions en català del primer franquisme, que dirigí amb Esteve Cruañes fins el 1966, any que deixà de publicar-se Amb l’editor Joan Ballester i Canals, els anys cinquanta promogué una de les primeres campanyes comarcals en favor del català Impulsor d’Òmnium Cultural a les comarques penedesenques 1972, fou cofundador de l’Institut d’Estudis Penedesencs 1977 i del Centre d’Estudis Colombins 1989 Entre els anys 1956 i 1960 promogué les dues primeres…

Estudià al seminari de Tarassona, on fou ordenat 1914 i on fou canonge i professor de Sagrada Escriptura Bisbe auxiliar del cardenal Gomà, a Toledo 1936, hi restaurà el culte mossàrab El 1943 succeí, a Barcelona, l’administrador apostòlic Miguel de los Santos Díaz de Gómara Sota el seu pontificat se celebraren congressos diocesans catequístic, litúrgic, d’Acció Catòlica, etc i, sobretot, un Congrés Eucarístic Internacional 1952, fruit del qual fou la construcció d’un barri d’obra social anomenat les Cases del Congrés El 1964 fou nomenat arquebisbe-bisbe, en adquirir la diòcesi de Barcelona…

Editor i director de la revista clandestina “Antologia dels Fets, les Idees i els Homes d’Occident, 1947-1948” Fou un dels fundadors del Centre de Recuperació i d’Investigacions Submarines CRIS de Barcelona 1953, i publicà diverses obres de divulgació sobre submarinisme, com Els homes peixos 1954 i L’exploració submarina a les costes catalanes 1969 S’interessà també pels objectes voladors no identificats OVNI i assolí un gran prestigi internacional en aquesta matèria Fou cofundador del Centre d’Estudis Interplanetaris de Barcelona CEI 1958 i publicà Objetos desconocidos en el…

Les embarcacions tradicionals de pesca, conegudes com kwassa-kwassa, ara són utilitzades pels joves per a emigrar clandestinament © Comores on line Les mesures que el president Ikililou Dhoinine va prendre van donar els seus fruits el PIB va créixer el 3,1% gràcies a millora de les exportacions de productes agrícoles i la construcció d'infraestructures En ser investit al gener del 2011, Ikililou es va fixar com a mesures prioritàries la transparència en la gestió, les reformes econòmiques i el combat contra la corrupció Això no obstant, les males relacions amb l'anterior president, Ahmed…

Metge pediatre 1953, ingressà al PSUC el 1959 i desenvolupà una intensa activitat clandestina en el si del partit, de l’Assemblea de Catalunya i del Consell de Forces Polítiques, a desgrat de diversos empresonaments 1962-65, 1973 Elegit secretari general del PSUC el 1977, la momentània derrota de l’eurocomunisme en el V congrés provocà la seva dimissió el 1981, bé que tornà al càrrec l’any següent, arran del VI congrés, i hi fou reelegit el 1985 en el VII congrés, per abandonar-lo el 1986 Fou diputat al Congrés de Madrid 1977-78, conseller de la Generalitat de Catalunya 1977-80,…

Diplomada en infermeria el 1937, formà part de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya i, en començar la Guerra Civil 1936, es traslladà a Barcelona L’any 1939 creuà la frontera amb 182 infants orfes de la colònia Negrín de Premià de Dalt que estaven sota la seva cura A França, collaborà en activitats de la Resistència A casa seva se centrà la recepció i transmissió de missatges, armes i documentació L’any 1943 fou denunciada als nazis Reclosa i maltractada a la presó de Llemotges, el 1944 fou deportada a Ravensbrück i posteriorment al camp de Flossenbürg, on l’obligaren a treballar…

De fondes conviccions catòliques, es dedicà professionalment a l’assistència social a càrrec de l’ajuntament de Varsòvia Arran del tancament del gueto 1940 després de la invasió de Polònia pel Tercer Reich, el 1942 aconseguí infiltrar-s’hi i organitzar, amb altres activistes, la Zegota Consell per a l’ajuda als jueus, que dirigí des del gener del 1943 fins a la fi de la Segona Guerra Mundial, una xarxa clandestina per a la fugida d’infants, als quals procurà també protecció i incògnita en diversos orfanats i convents Arrestada i torturada el 1943, fou enviada al penal de Pawiak i…

El 1936 s’afilià a les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya , de les quals fou nomenada secretària de Propaganda del comitè de Barcelona el 1938 Militant també de la UGT, combaté a les files republicanes Exiliada a França el 1939, fou detinguda i, després de ser internada en camps de concentració, repatriada a l’Estat espanyol, on s’uní a la lluita clandestina contra el franquisme Detinguda el 1941 i torturada, passà per diverses presons i el 1946 un consell de guerra la condemnà a 30 anys Internada a la presó de Segòvia fins que fou excarcerada l’any 1957, fou desterrada a Santander…