Resultats de la cerca

Tenen aspecte de grossos llimacs i poden atènyer uns 25 mm de longitud De pell nua, no posseeixen cap closca, i a la part posterior de l’esquena tenen una corona de brànquies disposades en plomall Viuen en els fons d’ascidis entre els 20 i els 100 metres de profunditat

Tenen els apèndixs bucals modificats per a poder xuclar posseeixen sis parells d’apèndixs toràcics L’abdomen pot ésser segmentat o no El cos és embolcallat per un replec del tegument que fa de closca, fins al qual arriben els nombrosos diverticles del tub digestiu Són hermafrodites Dos gèneres destacables són Laura i Synagoga, paràsits d’antipataris

Els ous que es conserven en bon estat no han de contenir microorganismes en llur interior Això no obstant, hi ha dues raons per les quals és convenient de coure’ls abans de consumir-los La primera raó és que les proteïnes que conté la clara de l’ou en estat natural, és a dir, sense cocció prèvia, no poden ésser digerides correctament per l’organisme La segona raó és que l’ou, particularment la clara, conté una substància anomenada avidina, un element antivitamínic, és a dir, que dificulta l’assimilació i l’aprofitament de les vitamines, en aquest cas concretament en relació a la vitamina B8 o…

El seu primer parell de potes és molt desenvolupat i les restants són més aviat petites i amagades en les dues expansions posteriors de la closca És comestible i hom en troba en els fons de sorra o de roca entre els 30 i els 150 m de profunditat És distribuït per l’oceà Atlàntic oriental i per la mar Mediterrània

La complexitat del tegument és condicionada pel grau de diferència que hi ha entre el medi intern i el medi extern com més gran és aquesta diferència, més complex és el tegument El tegument més senzill conegut és la membrana cellular Altres formacions tegumentàries són la pell, la cutícula, els exoesquelets esquelet, la closca i les formacions epidèrmiques, com ara les escates, les plomes i els pèls pelatge

Tenen el cos format per vint segments cinc de cefàlics, vuit de toràcics i set d’abdominals, amb una closca que recobreix el tòrax Els apèndixs del sisè segment abdominal són amples i plans, i, juntament amb el tèlson, donen lloc a una aleta caudal en forma de ventall El desenvolupament té lloc normalment a través dels estadis de zoe i metazoe, bé que en algunes formes hi ha la fase de naupli

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon rascat Consisteix en una closca seca de carbassa -de forma allargada- en un costat de la qual s’han fet uns solcs transversals que, en ser rascats amb un pal, fan sonar l’instrument Actualment també se’n construeixen de fusta, bambú i altres materials Instrument propi de l’acompanyament de danses llatinoamericanes, ha entrat a formar part del grup d’instruments de percussió de les orquestres modernes

L’ou presenta una polaritat, puix és capaç d’orientar-se el pol que resta a la part superior és el pol animal , a la zona del qual el citoplasma presenta menys inclusions que a la zona del pol vegetatiu que, un cop l’ou s’ha orientat, resta a la part inferior Aquest pol té un important contingent de reserves, constituïdes pel vitel, que és utilitzat com a primera matèria per a dur a terme les síntesis necessàries per al desenvolupament embrionari L’eventual abundància de vitel és responsable del ritme i del tipus de la segmentació i de l’embriogènesi Així, l' ou alecític o oligolecític és…

Morfologia La tortuga d’aigua europea Emys orbicularis , anomenada així perquè és distribuïda per bona part del continent europeu, té la closca llisa i lluent, amb un ratllat groc fi sobre un fons molt fosc Com la tortuga d’aigua que hem anomenat ibèrica Mauremys caspica , la seva àrea de distribució es troba en un procés clar de reducció Jordi Berthold La tortuga d’aigua europea té una closca que pot arribar a mesurar més de 20 cm de longitud és deprimida i oval, més ampla a la part posterior i amb una carena vertebral en els animals joves La closca…