Els ous que es conserven en bon estat no han de contenir microorganismes en llur interior. Això no obstant, hi ha dues raons per les quals és convenient de coure’ls abans de consumir-los. La primera raó és que les proteïnes que conté la clara de l’ou en estat natural, és a dir, sense cocció prèvia, no poden ésser digerides correctament per l’organisme. La segona raó és que l’ou, particularment la clara, conté una substància anomenada avidina, un element antivitamínic, és a dir, que dificulta l’assimilació i l’aprofitament de les vitamines, en aquest cas concretament en relació a la vitamina B8 o biotina; per això, com a norma general, s’aconsella de coure els ous abans de consumir-los o si més no d’escalfar les clares uns minuts, amb la qual cosa s’inactiven aquestes substàncies.
Abans de coure un ou no cal rentar la closca, ja que els gèrmens que eventualment puguin ésser presents en la seva superfície s’eliminaran durant la cocció. Això no obstant, hom renta sovint la closca per tal d’eliminar la brutícia que de vegades hi existeix. En aquests casos és important, doncs, que la cocció es realitzi immediatament després del rentat, ja que quan es renta la closca la brutícia se solubilitza i es facilita així l’ingrés de gèrmens a través de les porositats de la superfície de manera que, si es deixa passar una estona, aquests gèrmens començaran a reproduir-se i contaminaran l’interior de l’ou.
De vegades és important verificar si l’ou és fresc, ja que en cas contrari podria ésser més indigest o fins i tot perdre les seves qualitats nutritives. Aquesta verificació pot realitzar-se de diverses maneres pràctiques. Així, per exemple, quan s’obre un ou cru i es diposita en un plat —per exemple abans de fregir-lo o de batre’l— si és fresc, el rovell tindrà una forma arrodonida i la clara es diferenciarà en dues parts: una de més espessa i blanca que es distribuirà al voltant del rovell i una de més transparent que restarà a la perifèria. En canvi, si l’ou no està en bon estat, el rovell quedarà més aplanat i no es podran apreciar aquestes dues parts diferenciades de la clara. Amb el mateix fi, abans d’ingerir un ou dur és convenient d’observar la localització del rovell. Quan l’ou és fresc, el rovell, després de la cocció ocupa les parts centrals. Per contra, si l’ou no és fresc abans de la seva cocció, el rovell es desplaçarà cap a la perifèria. Com a norma general, convé no ingerir ous que no compleixin amb els requisits de bona conservació indicats.