Resultats de la cerca

És autor d’un comentari homilètic al Pentateuc, Midrašé ha-Torà , escrit cap al 1380, i de comentaris a un fragment d’Isaïes, al salm 139 i al Llibre d’Ester A les seves obres fa servir paraules i dites catalanes per explicar alguns passatges

Estudià medicina a la Universitat de València i rebé el grau de doctor el 1765 Fou catedràtic de prima i escriví una història dels comentaris d’Hipòcrates fins a Andreu Piquer i uns Discursos sobre els escrits químics més insignes a Alemanya, França i Anglaterra 1772

Bibliografia Complement bibliogràfic Jaques-Dalcroze, Émile Opinions i comentaris a l’entorn de la gimnastica ritmica metode d’educació pel ritme del Prof Dr EJaques Dalcroze , Imp JHorta, Barcelona \Vanderspar, Elizabeth Manual Jacques-Dalcroze principis i recomanacions per a l’ensenyament de la rítmica , Pilar Llongueres, Barcelona 1990

 Consisteix en l’enviament, per part de l’assetjador, de missatges amenaçadors o bé en la difusió, a través de la xarxa, de notícies o comentaris difamatoris o vexatoris, o també revelacions íntimes de l’assetjat sense el seu consentiment És especialment freqüent entre la població adolescent ciberassetjament escolar  

El 1701 fundà un monestir a Constantinoble, que traslladà, dos anys després, al Peloponès, llavors sota protecció genovesa El 1715, en caure el Peloponès sota el domini turc, es refugià, amb els seus monjos, a Venècia, a l’illa de San Lazzaro Escriví comentaris bíblics i una gramàtica armènia

Acompanyà el seu pare a l’exili fins al 1325, que retornà a Florència És autor del primer resum, en tercets, de la Divina Comèdia 1322, d’un dels primers comentaris sobre aquesta obra, reduït al cant de l' Infern, i d’un poema enciclopèdic, el Dottrinale ~1341, de valor desigual

Ocupà, entre 198 i 211, la càtedra peripatètica d’Atenes Destacà pels seus comentaris a Aristòtil, que influïren fins al Renaixement i foren l’origen d’un corrent dins l’aristotelisme l' alexandrisme , segons el qual només l’enteniment actiu és separat i immortal, a diferència del passiu l’ànima individual

Nascut a l’Índia, de família de bramans, es convertí al budisme i es traslladà a Ceilan, al monestir d’Anurādhapūraya, on escriví en pali el Vishuddhimagga ‘Via de la santedat’, introducció al conjunt de doctrines del budisme hīnayāna de tradició singalesa, i sis comentaris a sis parts del cànon pali

Inicià una tendència cap a la novella episòdica, plena de reflexions i comentaris, i tractà temes psicològics i socials, exposats en un estil quasi naturalista La seva obra més ambiciosa és Die Dämonen ‘Els dimonis’, 1956, on dóna el quadre històric de la gran crisi austríaca del 1910 al 1927

Rabí de Toledo, fou mestre d’Abraham Zacut Després de l’expulsió del 1492 s’establí a Portugal És autor de diversos comentaris bíblics i talmúdics i de l’obra d’ètica Měnorat ha-Maor ‘El canelobre de la llum’, a imitació de l’homònima d’Israel ben Yosef al-Naqawa