Resultats de la cerca

Els obturadors poden ésser, bàsicament, d’iris o de cortina L' obturador d’iris o central consisteix en diverses làmines metàlliques que formen una mena de sector circular i que, accionades per un ressort, convergeixen vers l’eix òptic, s’imbriquen i tanquen totalment l’objectiu En aquests obturadors, el temps d’exposició temps en el qual l’obturador s’obre i es torna a tancar depèn de la rapidesa amb què són accionats els sectors circulars, i, generalment, va des d’alguns segons fins a 1/1 000 s Aquest tipus d’obturador és l’emprat en les càmeres compactes de visor directe, en…

El so és captat per dos grups de micròfons, situats adequadament segons la situació relativa dels instruments i associats a dos amplificadors independents En l’enregistrament, el disc és recorregut per una agulla que es mou a conseqüència de dos senyals, un dels quals és gravat a les parets del solc i l’altre al fons, i aquests senyals formen els dos canals Així resulta que l’agulla reproductora de la càpsula tindrà dues menes de moviments combinats, generadors de dos senyals, imatges dels enregistrats En l’enregistrament de cinta magnètica o de banda òptica, cada senyal dels dos canals…

Aquests discs van proveïts d’uns solcs finíssims microsolcs i són de material plàstic La lectura pot ésser feta amb un dispositiu piezoelèctric, amb una agulla de diamant, o bé òptic, amb un làser i un sensor fotoelèctric collocats a les dues cares del disc, que és transparent i flexible Hi ha diferents sistemes de videodisc Els sistemes CED Capacitive Electronic Device i VHD Very High Density són de tipus capacitiu i tenen un funcionament anàleg al dels discs fonogràfics clàssics consisteixen en un disc giratori i una agulla que hi manté un contacte físic Així, per la superfície del…

Aquests enregistraments són fets, primer de tot, sobre cintes magnètiques després poden ésser passats a discs compactes o, mitjançant una conversió inversa digital-analògica, a discs convencionals especialment dissenyats Els avantatges d’aquests sistemes d’enregistrament envers els convencionals són més relació senyal-soroll, menys distorsió i possibilitat de manipular els senyals sense degradació els senyals es poden copiar, retardar, mesclar, etc, tot mantenint-ne sempre la qualitat de so original La codificació dóna com a resultat bé un canal de sortida en sèrie, bé una…

Fou un dels quatre grups protagonistes del fenomen del rock català al principi dels anys noranta S’inicià amb un pop-rock que s’anà endurint progressivament El seu pop elegant i la capacitat de seducció de Sabater dalt de l’escenari captivaren un nombrós públic La seva discografia és constituïda per No puc deixar de fumar 1987, Per la porta de servei 1989, Quina nit 1990, El més gran dels pecadors 1992, Concert de mitjanit 1993, Junts de nou per primer cop 1994, Cançons perdudes, rareses i remescles 1995 i Amb la lluna a l’esquena 1998 Parallelament a l’activitat del grup, Pep Sala inicià una…

Les dicranals són molses acrocàrpiques, de fillidis lanceolats, molt sovint subulats llargament atenuats vers una punta fina, amb nervi i cèllules generalment llises El peristoma és simple, amb 16 dents simples o més o menys profundament bífides Ceratodon purpureus forma gespes de color bru vermellós, de plantes de 10-30 mm ocasionalment poden atènyer 100 mm, amb fillidis lanceolats, aguts, de marge revolut, amb unes quantes dents obtuses a la part superior, crispats i estrets contra el caulidi El nervi, gruixut, arriba fins a la punta o és excurrent surt del limbe Té les cèllules quadrades…

Aquesta especialització els ha dotat de considerables modificacions adaptatives, bàsicament en la dentadura, que presenta una gran reducció dels maxillars i les dues incisives superiors molt robustes i tallants, aptes a clavar-se a la pell d’animals grossos, i les canines també robustes i tallants el gènere Desmodus té 20 dents, i Diphylla en té 26 Els llavis, en aplicar-los sobre la ferida feta amb les dents, constitueixen una ventosa amb la qual xuclen la sang Nocturns i lucífugs, són preferentment troglòfils, bé que habiten també a les construccions abandonades o enderrocades Solen viure…

Des de la seva fundació ha actuat com a orquestra de Ràdio França El seu primer director titular fou DE Inghelbrecht, que instaurà un repertori basat en l’obra de C Debussy i M Ravel El 1944 E Rosenthal assumí el càrrec de director permanent de l’orquestra, que exercí fins el 1947 i que posteriorment fou ocupat per R Desormière 1947-51 i Ch Münch com a directors permanents, i M Le Roux 1961-67 i J Martinon 1968-73 com a directors musicals S Celibidache en fou primer director convidat del 1973 al 1975, càrrec en el qual el succeí L Maazel, que del 1988 al 1990 fou director musical J Tate ocupà…