Les dicranals són molses acrocàrpiques, de fil·lidis lanceolats, molt sovint subulats (llargament atenuats vers una punta fina), amb nervi i cèl·lules generalment llises. El peristoma és simple, amb 16 dents simples o més o menys profundament bífides.
Ceratodon purpureus forma gespes de color bru vermellós, de plantes de 10-30 mm (ocasionalment poden atènyer 100 mm), amb fil·lidis lanceolats, aguts, de marge revolut, amb unes quantes dents obtuses a la part superior, crispats i estrets contra el caulidi. El nervi, gruixut, arriba fins a la punta o és excurrent (surt del limbe). Té les cèl·lules quadrades. Dioica, trobem generalment gespes separades de cada sexe. La seta és purpúria o vermellosa, i sovint la càpsula és allargada, inclinada i corbada, de color vermell fosc, amb 4-8 solcs longitudinals, molt prominents quan la càpsula està madura. És una espècie molt polimorfa, que generalment es presenta fèrtil, des de l’estatge col·lí fins a l’alta muntanya, sobretot en llocs oberts, sorrencs o sobre sòls de zones cremades.
Ditrichum flexicaule forma grans gespes compactes, de color verd clar per dalt, tomentoses i brunenques a la part baixa, formades per plantes (30-100 mm), de caulidis flexuosos, amb abundants rizoides de color bru vermellós. Els fil·lidis tenen la base ampla, i es van estrenyent gradualment, formant una súbula llarga i fina, crispada en estat sec, generalment denticulada vora l’àpex, amb nervi excurrent, i amb un marge clar, de cèl·lules estretes i allargades. Es troba gairebé sempre estèril. Viu sobre roques, a les vores de camins i a la rabassa d’arbres, a les muntanyes calcàries; és més rara a la plana. Del mateix gènere: D. cylindricum i D. subulatum.
Molses de l’ordre de les dicranals. 1 Dicranum scoparium: a aspecte general del gametòfit i de l’esporòfit (x 2); b detall d’un fil·lidi (x 10); c secció transversal d’un fil·lidi (x 300). 2 Anisothecium palustre: a aspecte general del gametòfit (x 1,5); b detall d’un fil·lidi (x 15). 3 Ditrichum flexicaule: a aspecte general d’un fragment de gespa (x 0,5); b aspecte general del gametòfit (x 3); c detall d’un fil·lidi (x 10). 4 Leucobryum glaucum: a aspecte general d’un fragment de gespa (x 0,5); b aspecte general del gametòfit (x 4); c detall d’un fil·lidi (x 15); d secció d’un fil·lidi (x 130). 5 Pleuridium acuminatum: a aspecte general del gametòfit i de l’esporòfit (x 10); b detall d’un fil·lidi (x 20). 6 Ceratodon purpureus: a aspecte general del gametòfit i de l’esporòfit (x 2); b detall d’un fil·lidi (x 25); c detall d’una càpsula (x 15). 7 Campylopus pilifer: a aspecte general del gametòfit (x 2); b detall d’un fil·lidi (x 20).
Miquel Alcaraz.
Pleuridium acuminatum forma gespes de color verd groguenc sobre terra, a les vores de camins, talussos, camps, clarianes de bosc, prats, etc., formades per plantes molt petites (fins a 10 mm), erectes, simples. Els fil·lidis superiors són llargs i rígids, els inferiors petits. Tenen un nervi poc clar, excurrent, i la punta denticulada. La seta és molt curta, i sosté una càpsula apiculada (amb una punteta), cleistocàrpica, amagada sota els fil·lidis superiors. Es coneix de Sant Pere de Rodes, Sant Feliu de Pallarols, Poblet, Montnegre i Castelldefels, i també de la Maçana i Banyuls i de Mallorca. Una segona espècie és P. subulatum.
Distichium capillaceum és una espècie de l’alta muntanya, que es distingeix per les llargues puntes escabellades dels seus fil·lidis, de color verd pàl·lid, disposats en forma típicament dística, i les càpsules cilíndriques, erectes sobre una seta vermellosa. Més rara és D. inclinatum.
Leucobryum glaucum és el principal representant d’un gènere molt curiós, de llocs humits i àcids, en microclima de tipus atlàntic, fàcil de reconèixer perquè combina un aspecte típic de l’ordre amb una estructura dels fil·lidis que s’acosta a la dels esfagnes, ja que té cèl·lules clorofil·líferes barrejades amb cèl·lules hialines. Es tracta evidentment d’un curiós cas de convergència evolutiva. L’aspecte extern d’aquestes molses permet reconèixer-les a distància, ja que són robustes, erectes, i formen coixinets de fins 15 cm d’alt, arrodonits, compactes, de color verd blavós o blanquinós (degut a les cèl·lules hialines). A l’espècie que ens ocupa, els fil·lidis són erectes, imbricats, còncaus a la part inferior i tubulosos a la superior, gruixuts, amb un nervi que ocupa pràcticament tota l’amplada del limbe. Rarament la trobem fèrtil, ja que es multiplica asexualment mitjançant diàspores formades per grups de rizoides. Ha estat trobada sobre terra, humus, roques, rabasses d’arbres, en terrenys humits i silícics dels Pirineus, del Montseny i del Montnegre. Una altra espècie, d’aspecte semblant, és L. juniperoideun.
Dicranum scoparium és una de les molses més freqüents i fàcils de reconèixer, que viu des de l’estatge montà fins a l’alta muntanya. En general, forma gespes extenses i gruixudes, de color verd clar brillant que, un cop obertes i examinades per dins, són brunenques i tomentoses, a les vores de camins o sobre roques, rabasses dels arbres, etc. Els caulidis, erectes, simples o dicòtoms, tomentosos, tenen de 30 a 100 mm d’alçada. Els fil·lidis són lanceolats, llargs, de punta estirada i canaliculada, amb els marges incurvats (corbats cap a l’interior), més o menys falciformes (en forma de fulla de dalla), tots pentinats cap al mateix costat, amb aurícules brunes o de color taronja. El nervi és ample i porta 2-4 lamel·les poc altes, longitudinals al dors, que es veuen bé en una secció transversal feta a 1/3 de la punta del fil·lidi. La càpsula és cilíndrica i encorbada, portada per una seta groga o vermellosa. Altres Dicranum de la nostra flora són D. bonjeanii, D. fuscescens, D. muehlenbeckii, D. polysetum, D. spurium i D. undulatum.
Campylopus pilifer (= C. polytrichoides) forma gespes compactes, de color verd fosc o brunenc, sobre terra i roca, en terrenys silícics, constituïdes per plantes de 20-60 mm, amb rizoides vermellosos a la base. Els fil·lidis són erectes i rígids, llargament lanceolats, amb un nervi ample, portador de lamel·les de 2-4 cèl·lules d’alçada, a la cara dorsal, i acabat en una punta hialina, denticulada i curta. Les cèl·lules basals, hialines, pugen pel marge i queden ben separades de les superiors, ben pigmentades, per una línia obliqua, com a Tortella. Es coneix de Banyuls, Sant Llorenç de la Muga, Gualba, Torrelles de Llobregat i del Mont Picaio. El gametòfit és fàcil de confondre amb Polytrichum piliferum. Per a diferenciar-los amb seguretat, cal examinar talls transversals del fil·lidi, veure la posició de les lamel·les i l’alçada que tenen. Altres espècies d’aquest gènere trobades al nostre país són: C. atrovirens, C. flexuosus, C. schimperi, C. subulatus.
Anisothecium palustre és una molsa robusta, que forma gespes de color verd groguenc o olivaci, a les vores de rierols i fonts, a les muntanyes silícies. Té els fil·lidis esquarrosos (molt oberts cap enfora), embeinadors, oblongolanceolats i obtusos. Altres espècies d’aquest gènere als Països Catalans són A. grevilleanum, A. howei, A. schreberanum i A. varium.