Resultats de la cerca
Es mostren 259 resultats
Skandërbeg
Història
Militar
Nom amb què fou conegut el capitost albanès Gjergj Kastriota.
Fill de Gjin Kastriota, senyor de Croia Epir, durant la invasió dels turcs fou enviat com a ostatge al soldà, del qual obtingué la confiança i el qual li donà el sobrenom d' Iskandërbeg ‘bei Alexandre’ Dirigí diverses expedicions turques En morir el seu pare, ocupà Croia i promogué l’alçament dels seus súbdits contra els dominadors Esdevingué cap de la confederació de senyors de l’Epir o Lliga dels Pobles Albanesos 1444 Per la seva iniciativa entrà en contacte amb Alfons el Magnànim, a Nàpols, i signà amb ell una aliança per la qual es comprometia, juntament amb Demetri Paleòleg, dèspota de…
Luchino Visconti
Cinematografia
Director cinematogràfic italià.
Fill dels ducs de Modrone, des de petit participà en ambients artístics i culturals el seu avi i el seu oncle foren directors artístics de la Scala de Milà Un fet definitiu en la seva carrera fou la relació amb Jean Renoir 1936, amb qui treballà com a ajudant de direcció Anà als EUA, i en tornar-ne es comprometé políticament amb el grup d’intellectuals en lluita contra el feixisme Durant la Segona Guerra Mundial participà en el moviment de resistència El seu estil es caracteritza per una sensibilitat punyent, una obsessió plàstica per l’escenografia i un gust pels ambients…
Alfons I de Portugal
Història
Comte (1114-39) i rei (1139-85) de Portugal.
Fill d’Enric de Borgonya i net per part de mare d’Alfons VI de Castella El 1128 es rebellà contra la seva mare i tutora Teresa a les comarques del Douro i del Minho, i després de vèncer-la a San Mamede s’apoderà del govern efectiu de Portugal Anys més tard, envaí Galícia 1137 i ocupà Tui, ciutat en la qual pactà amb Alfons VII de Castella i li prometé fidelitat Cap al 1139 feu una incursió pel Tejo i derrotà els musulmans a Ourique A partir d’aleshores, Alfons es titulà rei de Portugal, nou estat cristià independent El 1143 es feu vassall de la Santa Seu, a la qual es comprometé…
Sant Andreu de la Selva del Camp
Art romànic
L’esment més reculat de la Selva del Camp és de l’any 1149, en què apareix com una de les afrontacions del terme dels Montgons la villa Constantina , primitiu nom del lloc de la Selva El 13 de maig de l’any 1164 l’arquebisbe Hug de Cervelló atorgà carta de poblament a la villa Constantina L’església parroquial de Sant Andreu no degué trigar gaire a ser construïda Segons J Pié i Faidella, existia ja al mes de gener de l’any 1188 L’església de Silva apareix en la butlla papal adreçada a l’església de Tarragona el 1194, on consta que era del paborde de la catedral El rector de Silva pagà 141…
Sant Salvador de Tarroja de Segarra
Art romànic
L’església parroquial de Sant Salvador és al centre del poble de Tarroja de Segarra Aquest indret és documentat per primera vegada en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell de l’any 1040 En aquells moments el castell i el terme de Tarroja es consideraven part de l’antic terme de Guissona La parròquia de Sant Salvador de Tarroja no és esmentada fins al segle XII La seva primera referència directa és de l’any 1176, en què Pere, capellà de Tarroja, es lliurà amb tots els seus béns a l’església de Sant Salvador de Tarroja i es comprometé a no abandonar-la si no tenia el permís…
Geòrgios Andreas Papandreu
Política
Polític grec.
Fill d’ Andreas Papandreu i net de Geòrgios Papandreu , nasqué als EUA quan el seu pare era professor a la Universitat de Minnesota Graduat en sociologia a l’Amherst College de Massachusetts 1975, on el 2002 obtingué un doctorat honorari, amplià estudis a la Universitat d’Estocolm 1972-73 i el 1977 es diplomà en Sociologia i Desenvolupament a la London School of Economics Afiliat al PASOK , del qual és membre del comitè central des del 1984, del buró polític des del 1996 i president des del 2004, és diputat al Parlament grec des del 1981, i ha ocupat càrrecs ministerials ministre de Cultura…
Christa Wolf
Literatura alemanya
Escriptora alemanya.
De nom de soltera Christa Margarete Ihlenfeld, era filla d’un antic militant socialista que es passà al nazisme, i ella mateixa formà part de la secció femenina de les Joventuts Hitlerianes Es llicencià en germanística el 1953 Membre del partit comunista de la RDA SED des del 1949, en 1953-62 detingué càrrecs en editorials i publicacions oficials i fou membre de l’Acadèmia de les arts de la RDA 1974 i de l’organització homònima de la RFA 1981 La seva obra tracta, sobretot, de temes humans des de la perspectiva política, especialment la tensió entre individu i autoritat que evidencia les…
Francisco López Álvarez

Francisco López Álvarez
© PSOE
Política
Polític basc, més conegut per Patxi López.
Fill de l’històric dirigent socialista Eduardo López Albizu, el 1975 ingressà a les Joventuts del PSOE del País Basc PSE, de les quals fou secretari general del 1985 al 1988 Abandonà els estudis d’enginyeria industrial per ocupar l’escó al Congrés dels Diputats el 1987 fins el 1989 Dins del PSE, ha estat successivament secretari d’organització 1991-95, secretari a Biscaia 1995-2002 i secretari general del partit des del 2002, en substitució de Nicolás Redondo Terreros Membre del comitè federal del PSOE i diputat al Parlament basc des del 1991, a partir del 2002 ha encapçalat les llistes…
Anders Fogh Rasmussen

Anders Fogh Rasmussen
© OTAN
Política
Polític danès.
Diputat liberal des del 1978, en 1987-90 ocupà el Ministeri Fiscal i en 1990-92 fou ministre d’Economia en el govern de Poul Schlüter, si bé dimití el càrrec per evitar una moció de no-confiança Al capdavant del Partit Liberal, el 2001 guanyà al Partit Socialdemòcrata en les eleccions legislatives Formà aleshores un govern de coalició amb l’ultradretà Partit Popular Danès, que repetí després de les eleccions del 2005 i del 2007 A més de l’adopció de mesures restrictives de la immigració, la seva gestió ha dut a terme una retallada d’impostos, cosa que ha afavorit una bona marxa de l’economia…
Moisès Broggi i Vallès

Moisès Broggi i Vallès
© Ruben Moreno / Generalitat de Catalunya
Medicina
Metge.
Llicenciat per la Universitat de Barcelona el 1931, s’especialitzà en cirurgia, al costat de Joaquim Trias Als anys trenta fou un dels introductors de les noves tècniques de la medicina a Catalunya Metge de les Brigades Internacionals durant la guerra civil de 1936-39, fou el principal impulsor dels quiròfans mòbils, i a l’Hospital Clínic implantà el primer servei d’urgències de vint-i-quatre hores de l’Estat espanyol Durant el franquisme, tot i haver estat jutjat per un Tribunal Sumaríssim i inhabilitat per al servei públic, prosseguí la seva tasca assistencial No fou fins…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina