L’esment més reculat de la Selva del Camp és de l’any 1149, en què apareix com una de les afrontacions del terme dels Montgons la villa Constantina, primitiu nom del lloc de la Selva. El 13 de maig de l’any 1164 l’arquebisbe Hug de Cervelló atorgà carta de poblament a la villa Constantina. L’església parroquial de Sant Andreu no degué trigar gaire a ser construïda. Segons J. Pié i Faidella, existia ja al mes de gener de l’any 1188. L’església de Silva apareix en la butlla papal adreçada a l’església de Tarragona el 1194, on consta que era del paborde de la catedral. El rector de Silva pagà 141 sous i 9 diners, el 1279, i 171 sous el 1280 en concepte de dècima papal.
L’església de la Selva del Camp, al final del segle XV, era de col·lació de l’arquebisbe de Tarragona. Fins al principi del segle XV segurament ho havia estat del paborde, senyor de la Selva.
La parròquia de la Selva tenia a mitjan segle XVIII com a sufragània l’església del Burgar.
L’església parroquial fou totalment renovada al segle XVI. El temple ja es trobava en ruïna el 1546 i el seu estat degué empitjorar els anys següents. L’any 1568 l’arquebisbe, Bartomeu Sebastià, manà als jurats que en fessin una de nova. L’empresa fou encarregada a Pere Blai el 1581, mestre de cases de Barcelona, i la primera pedra del nou edifici fou col·locada el dia 10 de novembre del 1582. Pere Blai es comprometé a acabar-la en vuit anys per 8 000 lliures. Les obres sembla que es prolongaren fins l’any 1686. Tot i això, la façana restà inacabada. Es tracta d’una obra molt notable del renaixement català. Els retaules barrocs dels segles XVII i XVIII foren destruïts l’any 1936.