Resultats de la cerca
Es mostren 1445 resultats
escrúpol
Dubte, inquietud de la consciència, per cosa poc important.
Vijnanavāda
Escola filosòfica (‘doctrina de la consciència’) del budisme mahāyāna, anomenada també yogāchāra, que sosté que res no existeix fora de la consciència.
Representa una modificació del śunyavāda ‘doctrina del buit’, negador del món extern dels fenòmens L’obra més representativa, Saddharma Lankāvatāra Sutra ‘La manifestació de l’autèntica religió a Ceilan’, és atribuïda, alternativament, als dos germans fundadors de l’escola, Asaṅga i Vasubandhu
principi del plaer
Principi segons el qual les necessitats instintives han d’ésser immediatament satisfetes, bé per l’acompliment del desig corresponent, bé per la fantasia.
Segons la psicoanàlisi, les activitats inconscients anomenades també activitats de l' id o de l’allò són dominades per aquest principi amb el desenvolupament de l' ego, tanmateix, la persona pren consciència del que la realitat exigeix principi de realitat amb el desenbolupament del super-ego , així mateix, pren consciència de les exigències ideals que no se satisfan ja en la fprma primitiva de l' id
persona divina
Cristianisme
En la cristologia, únic subjecte de la doble natura humanodivina del Crist, identificat amb la segona persona de la Trinitat (l'Encarnació).
L’analogia de l’ús cristològic del concepte de persona i, consegüentment, del de natura és palesa pel fet que la negació d’una persona humana en Jesús no significa que aquest no sigui autènticament home amb consciència i voluntat humanes, irreductibles a la consciència i voluntat divines del Verb, sinó tan sols que la seva pèrsonalitat no resta incomunicable, ens és assumida en la persona del Fill de Déu
ètnia
Etnologia
Agrupació natural d’individus amb unes característiques pròpies.
Entre els criteris que determinen una ètnia, hom pren sovint com a decisiu el de la llengua, bé que no sempre es reconeixen diferència ètnica i lingüística, ni identitat de llengua i d’ètnia També en són codeterminants elements com la consciència ètnica, les diferències religioses, culturals, polítiques i economicosocials i unes determinades contingències històriques Ètnies objectivament ben definides semblen mancades de consciència collectiva els baix-alemanys Sigui com vulgui, ètnia és una noció diferent de la de minoria i de regió ètnica
commoció
Patologia humana
Trastorn, d’origen traumàtic, de les funcions cel·lulars d’un òrgan, generalment amb repercussió en altres, allunyats o acostats a aquest, sense lesió anatòmica.
La commoció cerebral és una síndrome que apareix en els traumatismes cranials i que es caracteritza per una pèrdua poc o molt prolongada de la consciència, seguida d’una fase d’excitació En recobrar la consciència, el malalt pot sofrir una amnèsia retrògrada Hom parla també de commoció toràcica, commoció laberíntica, commoció medullar i commoció retinal, conseqüents a traumatismes del tòrax, de l’òrgan de l’oïda, de la medulla espinal o de l’ull, totes elles amb afectacions locals i sovint també generals
inconscient personal
Psicologia
Segons C.G.Jung, estrat personal de l’inconscient, diferent de l’inconscient col·lectiu.
És constituït per tot allò que pertany a la dimensió històrica i anecdòtica del subjecte però que no ha estat assumit per la consciència i, a més a més, inclou continguts provinents de l’inconscient collectiu que encara no han emergit a la consciència i, per tant, no han estat desenvolupats ni assimilats per ella Si bé recull tot allò reprimit, oblidat o només percebut subliminarment pel jo, es diferencia del concepte d’inconscient de Freud en què conté possibilitats de desenvolupament no reconegudes i qualitats positives desconegudes pel jo
William Pepperell Montagne
Filosofia
Filòsof nord-americà.
Professor del Bernard College de Nova York, estudià la relació de la consciència amb el cos i, en general, del psíquic amb el físic Oposat a la interpretació behaviorista de la consciència i al realisme físic, adoptà una forma de neorealisme capaç d’oferir-li un mètode, mitjançant el qual elaborà una metafísica que qualificà de materialisme animista, caracteritzada pel fet d’ésser un espiritualisme expressable en categories físiques És autor de Time and the Fourth Dimension 1925, The Ways of Knowing or the Methods of Philosophy 1944 i Great Vision of Philosophy 1950
Josiah Royce
Filosofia
Filòsof nord-americà.
Deixeble de Lotze, a Göttingen 1885-1914, capitanejà al seu país, des de la fi del s XIX, un moviment idealista d’inspiració hegeliana Professor a Harvard 1885-1914, afirmà que l’objecte de les idees no és extern a la consciència, ans és la plenitud que interiorment persegueixen i que les duu vers una totalització la consciència absoluta, Déu, comprèn tots els significats de les consciències finites i els processos temporals en què es realitzen La seva obra The Philosophy of Loyalty 1908 palesa l’orientació moral de tot el seu pensament Altres obres seves són The…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina