Resultats de la cerca
Es mostren 1244 resultats
Francesc Soler
Música
Músic.
Actuà com a mestre de capella de l’església parroquial de Reus El 1675 competí amb Pasqual Fuentes per la plaça de mestre de capella de la catedral de València, però perdé El 1682 guanyà la de la catedral de Girona, que exercí fins a la mort Hom en conserva una missa a vuit veus, incompleta, una missa a deu veus amb instruments de corda, una Missa pro defunctis a vuit veus, un Magnificat a deu veus, un Pange lingua a tres veus 1682, Laudate Dominum a nou veus 1682, una Salve regina a deu veus 1683, Ecce Virgo concipiet a quatre veus escriví també villancicos , com Oh admirable Sacramento , a…
convertidor
Electrònica i informàtica
Aparell, màquina o dispositiu elèctric, destinat a transformar un corrent elèctric d’unes característiques determinades en un altre de característiques diferents.
Poden ésser rotatius o estàtics Sovint els convertidors són emprats per a convertir el corrent altern en continu, o al revés, el continu en altern Els primers són anomenats rectificadors , i els segons, onduladors En el corrent altern, els convertidors poden ésser per a corrent monofàsic, trifàsic o polifàsic en general p ex, hexafàsic Els convertidors de freqüència són els que transformen corrent altern d’una certa freqüència en corrent altern d’una altra freqüència, i els convertidors de fase són els destinats a transformar un sistema de corrents alterns polifàsic…
Francesc Sarrió
Música
Compositor i organista d’origen incert.
Possiblement fou escolà de cant de la seu valenciana al voltant del 1680 Format musicalment amb Antoni Teodor Ortells, fou organista de l’església parroquial dels Sants Joans i, en 1689-1712, de l’església de Sant Martí, ambdues a València L’any 1714 esdevingué mestre de capella de Sant Martí, càrrec que ocupà fins el 1717 Aquest any fou nomenat organista del convent de Las Descalzas Reales de Madrid Compongué diversos oratoris, entre els quals hi ha La Conversión de un pecador 1703, que s’interpretà a la Congregació de Sant Felip Neri de València el 1718, i a la de Palma l’any següent La…
variable aleatòria
Matemàtiques
Aplicació mesurable d’un espai de probabilitat (Ω, A, P) en (ℝ, Bℝ), on ℝés el conjunt dels nombres reals i Bℝ la tribu de Borel corresponent.
Expressa el resultat d’un experiment aleatori En el cas que la funció prengui un nombre finit de valors en tot interval finit, hom diu que es tracta d’una variable aleatòria discreta en el cas contrari, la variable aleatòria és de tipus continu Si X és una variable aleatòria del tipus continu tal que la seva funció de distribució admet una densitat fx , hom té σ 2 X = ∫ ℝ x- E X 2 f x dx
Arnau Margarit i Calvet
Enginyer industrial.
Fou professor de l’Escola d’Indústries de Terrassa 1907-09, de l’Escola del Treball 1918-24 i de la d’Agricultura 1930-32 El 1912 fundà el Gremi de l’Electricitat de Barcelona Fou ajudant de Cèsar Molinas a l’ Extensió d’Ensenyament Tècnic 1921-24, i posteriorment en fou director 1931-39 Dirigí també el Polytechnicum Postal 1924-31 Publicà diversos texts de la collecció de l’EET, entre els quals cal destacar Instruments per a corrent continu, Motors de corrent continu, Transformadors estàtics i Línies elèctriques
espectre electromagnètic

Espectre electromagnètic amb les denominacions usuals dels diferents dominis espectral
© Fototeca.cat
Física
Conjunt de totes les ones electromagnètiques conegudes.
Aquestes són classificades atenent a llur longitud d’ona, freqüència, nombre d’ona o energia, i formen un espectre continu L’espectre electromagnètic és dividit, per conveni, en diferents dominis espectrals o bandes , l’amplada dels quals varia d’uns convenis a uns altres hom empra, però, generalment, una divisió formada per l' espectre visible , l' infraroig , l' ultraviolat , l' hertzià , el de raigs X i el de raigs gamma L'espectre d’una radiació electromagnètica és compost per un seguit, continu o discontinu, d’ones de l’espectre electromagnètic
deriva
Física
Variació lenta i contínua, generalment incontrolable, que es produeix al llarg del temps en el valor d’una magnitud física o en les propietats d’un circuit elèctric o electrònic.
En electrònica, és deguda sovint a un efecte de canvi de certes propietats, sobretot la resistivitat, dels semiconductors, motiu pel qual el corrent varia amb la temperaturaEn els transistors provoca un desplaçament del punt de treball, la qual cosa introdueix sempre una certa distorsió en el senyal de sortida aquest efecte és particularment enutjós en els amplificadors de corrent continu, perquè pot donar lloc a un corrent continu de sortida en absència de senyal d’entrada La deriva és també perjudicial en els amplificadors operacionals, perquè fa desplaçar el zero…
alimentador universal
Electrònica i informàtica
Alimentador capaç de funcionar indistintament amb corrent altern o continu.
DC
Electrònica i informàtica
Sigla de direct current, utilitzada per a indicar corrent continu.
autoexcitació
Electrònica i informàtica
En un generador elèctric, producció del corrent necessari per a la pròpia excitació.
En aquest sistema d’excitació cal que els nuclis del inductors tinguin algun magnetisme romanent que iniciï el corrent d’excitació quan la màquina comença a girar aquest corrent augmenta el camp, i així successivament, fins a estabilitzar-se Si el circuit magnètic és mancat d’aquest magnetisme inicial, cal excitar la màquina almenys una vegada amb una font externa de corrent continu L’autoexcitació és emprada comunament en els generadors de corrent continu dinamo, mentre que en els alternadors hom sol disposar una màquina excitatriu acoblada axialment a aquest…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina