Resultats de la cerca

El dret penal la classifica com a extrajudicial , pròpia dels funcionaris públics que deixen maliciosament de perseguir i castigar els delinqüents quasi-judicial , pròpia d’advocats i procuradors que, per abús, negligència o ignorància inexcusables, perjudiquen o difamen llurs clients retraient-los coses conegudes per l’exercici de llur professió o defensant la part contrària en un mateix afer judicial , pròpia del jutge que a dretcient dicta sentència injusta o es nega a jutjar, pretextant silenci o obscuritat de la llei Comporta generalment la inhabilitació per al càrrec o, almenys,…

És una condició contrària a la llei i la moral, ja que és atemptatòria de la llibertat de testar La sanció de les condicions captatòries és la declaració de nullitat de la institució d’hereu o del llegat, en el sentit que es treu al possible captador el propòsit de fer la disposició, i al possible captat, l’incentiu d’atorgar-la Pel que fa a l’eficàcia de la disposició captada, serà vàlida llevat que es provi que el captat no l’hauria atorgat si hagués sabut que aquella era nulla

La inviolabilitat de la correspondència és un dret de la persona, i l’acció contrària constitueix delicte L’autoritat governativa no pot detenir-la ni obrir-la, excepte en períodes de suspensió de les garanties constitucionals en canvi, pot ésser intervinguda per l’autoritat judicial, especialment en relació amb algun delicte La correspondència mercantil és la relativa al tràfic i a les operacions dels comerciants individuals o collectius Hom obliga el comerciant a conservar ordenadament la correspodència mercantil que rep i a portar un llibre copiador de cartes i telegrames

Fill del duc Joan Ramon Folc IV de Cardona Tingué la baronia d’Assuévar Heretà el càrrec, fins aleshores vinculat a la família Requesens, pel seu matrimoni amb Joana de Requesens Durant la revolta del 1520 a Barcelona mantingué una actitud ambigua i més aviat contrària als consellers La plaça de Santa Anna, on donava el seu palau, fou sovint escenari de justes El succeí en el càrrec el seu fill Pere de Cardona i de Requesens 1543-93, i, a aquest, el seu fill Enric de Cardona i d’Erill , fins l’any 1602

Fill de Khindasvint, que l’associà al tron i li abandonà tot seguit el govern Sembla que, a causa d’aquesta successió hereditària, contrària als costums gots, es rebellà contra ell Froia, que, però, fou vençut a Saragossa 651 Impulsà una política unitarista unificà els tipus monetaris Reuní els concilis VIII, IX i X de Toledo i publicà el Liber iudiciorum Fou un home culte, especialment en qüestions religioses Durant el seu regnat s’inicià ja la decadència de l’estat visigòtic amb la desorganització de l’exèrcit i dels recursos econòmics

Afiliat al Parti Ouvrier Belge 1886, aviat n'esdevingué el principal dirigent 1890, i fou president de la Segona Internacional 1900 Elegit diputat 1894, defensà el sufragi universal Durant la Primera Guerra Mundial formà part dels governs d’unió nacional 1914-17 Fou ministre de justícia 1919-21 —des del qual càrrec reformà el règim penitenciari belga— i d’afers estrangers 1925-27 —com a tal participà d’una manera destacada a la conferència de Locarno— Com a dirigent socialista impulsà una política reformista i contrària a les tesis dels bolxevics

Destacà pels seus estudis sobre l’electromagnetisme de Maxwell publicà en dos volums la Theorie der Elektrizität , obra estàndard durant força anys Introduí la noció de moment magnètic i mostrà que la massa de l’electró creix infinitament, a mesura que la seva velocitat s’apropa a la velocitat de la llum Malgrat això, no va conciliar-se mai amb la teoria relativista d’Einstein, que creia errònia per tal com era contrària al sentit comú, i romangué convençut de la validesa de la hipòtesi de l'èter

S'educà amb el futur Felip II, sobre el qual tingué un gran ascendent aquest, el 1559, li concedí el principat d’Èboli Sicília i el marquesat de Diano Nàpols El 1568 participà en el consell reial que determinà el confinament del príncep Carles Conseller d’estat, fou cap de la facció contrària a la del duc d’Alba propugnà una política moderada i negociadora als Països Baixos i una solució federalista aragonesa que respectés els furs i els costums dels diferents regnes integrants de la monarquia hispànica

Fou president de la Junta de Comerç i Moneda, fundador de l’Academia de Bellas Artes i director de l’Academia Española 1751 A l’adveniment de Ferran VI fou nomenat secretari d’estat Després de la pau d’Aquisgrà 1748 mantingué una política de neutralitat, contrària a la propugnada pel marquès de La Ensenada Arribà a un acord amb l’Imperi per a mantenir l’equilibri polític a Itàlia, i signà amb la Santa Seu el concordat del 1753, que augmentava la intervenció reial dins l’Església