Resultats de la cerca
Es mostren 407 resultats
celiaquia
Patologia humana
Malaltia caracteritzada per malabsorció, alteracions morfològiques del budell prim i intolerància al gluten.
Hom creu que aquest procés correspon a la malaltia celíaca dels nens i a l' esprue no tropical dels adults Aquesta enteropatia, que afecta la mucosa de l’intestí prim d’individus que hi estan predisposats genèticament, es produeix quan l’intestí entra en contacte amb aliments que contenen gluten, una proteïna present en el blat, el sègol, l’ordi i el triticale cereal híbrid de blat i sègol Aquesta intolerància permanent al gluten, que es pot presentar en qualsevol edat de la vida, pot arribar a atrofiar les vellositats intestinals i, com a conseqüència d’aquesta…
cultura i personalitat
Antropologia
Corrent de pensament antropològic desenvolupat als EUA els anys 1930-40.
Hom troba els seus precedents en les recerques de F Boas, C Wissler, AL Kroeber, RH Lowie i el lingüista E Sapir, per als quals la cultura constitueix el fonament tant de les estructures socials com del comportament humà individual, adquirit a partir d’un procés previ de socialització aculturació Margaret Mead, Ralph Linton i Ruth Benedict, representants conspicus del corrent de cultura i personalitat, recolliren i desenvoluparen aquestes idees En general, hom pot afirmar que aquests antropòlegs comparteixen com a premissa bàsica la creença que qualsevol cultura comporta un tipus…
foment
Dret
Acció administrativa que té la finalitat de protegir o promoure determinades activitats dels particulars que per la seva naturalesa o finalitat contribueixen directament a la satisfacció de l’interès públic.
cara
Anatomia
Part anterior del cap de l’home.
És constituïda per un massís ossi recobert per abundants grups musculars i parts toves Per la part superior és íntimament unida al crani, i per la part posterior limita amb la regió superior del coll Els ossos de la regió superior són solidaris del crani i, a excepció del vòmer, situat en la línia mitjana, són parells i simètrics el maxillar superior, el pòmul, l’unguis, el cornet inferior, el nasal i el palatí La regió inferior és constituïda per un sol os el maxillar inferior, mòbil, que s’uneix amb el crani mitjançant l’articulació temporomaxillar Els ossos de la cara formen, amb els de la…
causa de mort
Sociologia
Malaltia, estat morbós o lesió i, en aquest cas, circumstàncies de l’accident o de la violència que la produeix, que tenen com a conseqüència la mort o contribueixen a produir-la.
La seva conceptualització és una de les claus metodològiques per a l’anàlisi de la mortalitat Les primeres estadístiques espanyoles daten de mitjan s XIX, però són irregulars i asistemàtiques fins la instauració del Registre Civil el 1885 La classificació només comprenia inicialment cinc grups de causes, fins que, el 1900, s’adoptà la classificació de 14 grups i 99 rúbriques de Jacques Bertillon, acceptada internacionalment el mateix any Des dels anys seixanta la seva revisió i actualització és responsabilitat de l’Organització Mundial de la Salut, i es coneix com Classificació Internacional…
Transdnièster
Geografia històrica
Territori de Moldàvia situat entre el riu Dnièster i Ucraïna.
Té una superfície de prop de 4 000 km 2 i una població de 700 000 h, prop del 60% dels quals són eslaus sobretot russos i, en menor mesura, ucraïnesos i el 40% moldaus La capital és Tiraspol Antiga província ucraïnesa, és una de les dues parts que constituí la República Socialista Soviètica de Moldàvia, creada per Stalin, que des de la frontera fins al Dnièster és majoritàriament poblada per parlants de romanès moldau i històricament vinculada a Romania, de la qual formà part en 1918-40 Dos anys abans de la independència de Moldàvia 1991, el moldau fou declarat llengua oficial per les…
pic d’Aneto

El massís de la Maladeta, amb l'Aneto al fons, al centre
© Xevi Varela
Cim
Cim (3.404 m) culminant dels Pirineus, al massís de la Maladeta.
Es troba dins el terme municipal de Benasc Ribagorça, Franja de Ponent, a l’alta conca de l’Éssera És constituït per roca granítica i a la base afloren estrats de roques calcàries del Devonià La seva alçària és suficient perquè a les obagues hi hagi congestes i geleres, com les d’Aneto al nord, de Corones a l’oest, de Barrancs a l’est i de Llosars al sud L’aresta nord, que davalla cap a la vall de Barrancs i separa les geleres d’Aneto i de Barrancs, és la que sobresurt menys, i s’uneix al cim a través del pas de Mahoma, que és una aresta molt estreta, d’uns 30 m de longitud, amb grans…
utilitat
Economia
Qualitat dels béns econòmics que els fa susceptibles, en un cert grau, de satisfer necessitats individuals.
La consideració d’aquesta qualitat com a atribut comú de totes les mercaderies fou presa per diversos economistes, fonamentalment Jevons, Walras i Menger, com a base que permetia la seva homogeneïtzació a l’efecte de determinar les relacions de canvi Això suposà un enfocament radicalment diferent del de la teoria del valor encetada pels economistes clàssics i Marx i sostinguda fins aleshores La teoria econòmica basada en la teoria del valor-utilitat proposà de centrar tota l’anàlisi econòmica entorn del fenomen de l’intercanvi, la qual cosa suposa l’abandó de l’aproximació a la realitat…
proteïna

A l’esquerra i al centre, estructura secundària de les proteïnes; a la dreta, estructura terciària d’una proteïna globular
© Fototeca.cat
Alimentació
Bioquímica
Nom genèric de diferents polímers naturals formats per la unió d’aminoàcids (des de 100 fins a molts milers, mitjançant un enllaç peptídic).
Tenen un pes molecular superior a 10000 El nom de “proteïna” fou introduït per Berzelius el 1840 Les proteïnes, essencials per a qualsevol forma de vida coneguda, tenen una determinada disposició en l’espai, condicionada per la seqüència d’aminoàcids estructura primària Aquesta disposició és conseqüència de les forces d’unió enllaços disulfur, ponts d’hidrogen, enllaços iònics, enllaços hidròfobs entre diverses parts de la cadena i l’obliguen a adoptar l’aparença, en el seu conjunt, d’una hèlix- α o bé d’un full plegat estructura secundària i determinades disposicions en fragments de la…
Premis Sant Jordi de Cinematografia
Cinematografia
Guardons instituïts per Ràdio Nacional d’Espanya a Catalunya i atorgats per la crítica.
Nascuts a l’empar del programa "Cineforum" de Jordi Torras i Esteve Bassols, es concediren per primer cop el 23 d’abril de 1957 en el decurs d’un sopar celebrat a l’hotel Majestic Aquella vegada només s’adjudicà el premi al millor film espanyol de la temporada Calle Mayor 1956, Juan Antonio Bardem A partir de l’any següent ja se n’incrementà el nombre Una de les característiques d’aquests trofeus ha estat l’absoluta independència de criteri amb què s’han pogut pronunciar els jurats, circumstància que conferí al seu palmarès un elevat grau de credibilitat Els Sant Jordi nasqueren de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina