Resultats de la cerca

El 1962 guanyà un premi al Festival de San Francisco amb un documental Tres anys després anà a Hollywood, on dirigí documentals i produccions per a televisió, entre els quals destaquen un episodi de The Alfred Hitchcock Hour Debutà al cinema amb la comèdia Good Times 1967, gènere del qual s’apartà per seguir una trajectòria centrada en l’acció i el terror The Birthday Party 1968, The Night They Raided Minsky’s 1968, The Boys in the Band 1970 Amb  The French Connection 1971, que guanyà cinc Oscar el 1972, entre d’altres, els de millor pellícula i millor director, i  The Exorcist 1973, que n’…

Llicenciat per la Universitat de Cambridge 1978, les seves primeres obres foren produïdes per l’Orange Tree Theatre a Richmond, Londres Living Remains 1982, Four Attempted Acts 1984, Definitely the Bahamas 1987, Dealing With Clair 1988 i Play With Repeats 1989 Durant els anys noranta les seves obres traspassaren les fronteres britàniques i començà a ser conegut a Nova York, on féu una estada Inicià la seva collaboració amb el Royal Court Theatre de Londres, on estrenà No One Sees the Video 1990, Getting Attention 1991, The Treatment 1993, Attempts on her Life 1997, The Country…

Format a la Royal Academy of Dramatic Art, destacà aviat en papers shakespearians i fou membre de la Royal Shakespeare Company Durant tota la seva vida professional combinà el cinema amb el teatre, i els anys 1972-75 fou director associat del Royal Court Theatre Actor ben representatiu del cinema anglès i considerat un dels millors deixebles de Laurence Olivier , debutà amb aquest en The Entertainer 1960, pellícula dirigida per Tony Richardson, a les ordres del qual protagonitzà Tom Jones el 1963, una de les interpretacions més destacades de la seva carrera, per la qual rebé la…

Fou reconegut per la crítica i el públic com un dels grups més importants de l’anomenat art-rock,   rock progressiu o rock innovador, i captivà l’audiència hippy , que el convertí en el seu grup de culte Robert Fripp, guitarra i mellotron  —un sintetitzador primitiu—, fou l’ànima de la banda i l’únic que sempre en formà part Més d'una dotzena de músics passaren per la formació, els primers dels quals foren Adrian Belew guitarra, Tony Levin baix i Bill Bruford bateria El 1969, publicà  In the Court of the Crimson King , un dels principals àlbums d' art-rock , ple de voluntat…

Fou reconegut per la crítica i el públic com un dels grups més importants de l’anomenat art-rock,   rock progressiu o rock innovador, i captivà l’audiència hippy , que el convertí en el seu grup de culte Robert Fripp, guitarra i mellotron  —un sintetitzador primitiu—, fou l’ànima de la banda i l’únic que sempre en formà part Més d'una dotzena de músics passaren per la formació, els primers dels quals foren Adrian Belew guitarra, Tony Levin baix i Bill Bruford bateria El 1969, publicà  In the Court of the Crimson King , un dels principals àlbums d' art-rock , ple de voluntat…

Es formà a Pàdua, on és documentat des del 1441, al taller de FSquarcione Desenvolupà per primera vegada les seves experiències sobre la perspectiva, apreses d’Andrea del Castagno i Donatello, en la decoració de la capella Ovetari 1448-51 a l’església dels Eremitani a Pàdua D’aquesta primera etapa és també el Retaule de la Mare de Déu de l’església de San Zeno de Verona les tres escenes de la predella són al Musée du Louvre Crucifixió i al Musée des Beaux-Arts de Tours Oració a l’Hort i Resurrecció Casat amb la filla de Iacopo Bellini, rebé la influència de l’estil dels pintors d’aquesta…

Educat en una família de quàquers, fou objector de consciència en ser cridat a files a la Segona Guerra Mundial Estudià a la Universitat de Princeton, on es graduà Fou deixeble de LI Kahn i E Saarinen 1950-58 En retornar d’Europa, s’incorporà a la Universitat de Princeton, on impartí la docència Habitualment, treballà associat amb John Rauch i Denise Scott Brown, amb qui es casà el 1967 En escrits com Complexity and Contradiction in Architecture 1966 o Learning from Las Vegas 1972 plantejaren la validesa d’una arquitectura no basada en solucions universals sinó particulars, i fent ressaltar…

Ppretenia la total purificació de les reformes romanes en el culte i la implantació del pensament calvinista Les fonts més típiques per a conèixer-ne el pensament són el Pilgrim's Progress de John Bunyan i el Book of Martyrs de John Foxe, que posen la base del totalitarisme bíblic la Bíblia com a únic codi religiós, moral, social, litúrgic i polític Accentua al màxim la predestinació dels elegits, nucli a part entre els homes, fora del qual tot és dolent i digne d’extermini D’altra banda, defensa la fraternitat i igualtat de tots els homes, que aplica escrupolosament entre els creients…

Vida Fins el 1664 fou membre del cor de la capella reial sota la direcció de Henry Cooke, i tingué com a companys J Blow, M Wise i W Turner, entre d’altres La primera referència sobre la seva activitat com a compositor data del 1663, i apareix en el cèlebre Diari de Samuel Pepys Abans del 1667 viatjà per França i Itàlia, i les obres compostes a partir d’aquesta data mostren clarament la influència de GB Lulli i G Carissimi Es coneixen poc les activitats portades a terme per Humfrey entre el 1667 i el 1672, però se sap que compongué música religiosa i cançons per a entreteniment de la cort, i…

Vida Ordenat de sacerdot, treballà a Notre-Dame de París des del 1529 i a la Sainte-Chapelle el 1532 El 1536 fou promogut a mestre de cor de la institució, lloc que va conservar fins a la seva mort Obtingué una canongia a Melun Illa de França, diversos honors i, cap al final de la seva vida, els favors d’un mecenes, el senyor de Villeroy Mantingué contactes amb els principals actors de l’escena musical parisenca del seu temps Pierre Attaingnant, Thomas Champion i Claudin de Sermisy, amb motiu de la mort del qual escriví una deploració inspirada en la que Josquin Des Prés compongué en record…