Resultats de la cerca
Es mostren 267 resultats
Jaume Vila i Mèlich
Música
Instrumentista i compositor.
El seu pare havia estat fundador de l’orquestra l’Artística Llobregatana 1914, que es transformà després en cobla Llobregat i, finalment, 1929 en La Principal del Llobregat Dedicà tota la seva vida de músic a aquesta agrupació, que continuà el seu fill Josep, flabiolaire, i de la qual formà part, igualment, un altre fill, Jaume, tenora Signava les seves sardanes amb el pseudònim Javimel Algunes de les més conegudes són Els dansaires del Patronat, Cecília aimada, Crit de joia, Ciutat de Cornellà i altres
Michel Seuphor
Pintura
Literatura francesa
Pseudònim de l’escriptor i pintor francès d’origen belga François Berckelaers.
Fundà la revista Het Overzicht 1921-25, que es preocupava sobretot de l’incipient art abstracte L’any 1925 s’installà a París, on conegué Mondrian, Delaunay, Arp, etc Des del 1951 dibuixà molt a la ploma motius geomètrics en blanc que suggereixen horitzons infinits i sensacions de buit Aforismes 1958 Cal destacar, així mateix, la seva tasca com a escriptor, crític i divulgador de l’art abstracte, sobre el qual publicà llibres d’un gran interès Dictionnaire de la peinture abstraite 1957 i Le style et le crit 1965
Frederik Paludan-Müller
Literatura danesa
Escriptor danès.
Té una primera etapa romàntica a la manera de Heine, Musset i Byron Raab til Polen ‘Crit a Polònia’, 1831, sobre la revolta polonesa contra els russos i la consegüent repressió, Danserinden ‘La ballarina’, 1833, Amor og Psyche ‘Amor i Psique’, 1834 i el volum de Poesier 1836-38 L’evolució cap a una poesia amorosa i mitològica —no germànica, sinó grecoromana—, antiromàntica i sovint pessimista, és assenyalada pel poema Venus 1841 a aquesta etapa pertanyen les novelles Adam Homo 1841-49 i Ivar Lykke 1866-73, i el recull Nye Digte ‘Nous poemes’, 1861
Ramon Martori i Bassets
Literatura catalana
Comediògraf.
També exercí d’actor teatral, activitat en la qual debutà al Centre Nacionalista Republicà Després s’integrà a la companyia del Sindicat d’Autors Dramàtics Catalans A partir del 1939 actuà en nombroses pellícules i els darrers anys de la seva vida es dedicà al teatre radiofònic i al doblatge de films És autor d’ El crit de la terra 1961, comèdia ambientada en el món del teatre, i de l’adaptació del vodevil de Henry de Gorsse i Maurice de Marsan, Esposa de circumstàncies , estrenada el 1968
Alcalá del Valle
Municipi
Municipi d’Andalusia, a la província de Cadis, situada prop d’Arcos de la Frontera, a la Serranía de Ronda.
En aquesta localitat es produïren els anomenats fets d’Alcalá del Valle , el primer d’agost de 1903 una vaga de solidaritat amb els presos socials, iniciada pels anarquistes, fou durament reprimida per la guàrdia civil els obrers, al crit de “Viva la anarquía", dominaren la ciutat, fins que foren reduïts per noves forces de la guàrdia civil Centenars de persones foren empresonades, amb la qual cosa es repetí l’acció policíaca del 1883 Mano Negra i del 1892 fets de Jerez de la Frontera El 1908 una forta campanya de premsa obligà a alliberar els empresonats
Ramon Bartumeus i Mola
Música
Compositor.
Dirigí la Societat Coral Esmeralda, fundada el 1857 L’any 1862 muntà una organització parallela a la de JA Clavé, amb corals no claverianes, i el 1865 creà la Societat Coral Barcino, refundació de l’Esmeralda Entre el 1872 i el 1883 publicà el periòdic El Eco de Barcino , rèplica d' El Eco de Euterpe de Clavé Escriví nombroses obres corals, com La Caridad , Lo somni d’un infant , A orillas del Ebro , A segar el blat , Crit de guerra , La nit , Al batre , La nina de l’Empordà , La donzella de la costa i Dins la barqueta , entre d’altres
,
jubilus
Música
En cant gregorià, melodia melismàtica molt florida sobre una determinada síl·laba.
Mot del llatí eclesiàstic, deriva del clàssic jubilum , pròpiament ’udol, crit', però relacionat amb l’hebreu yobel , ’corn amb què s’anunciava l’any jubilar i aquesta mateixa festa', passà a significar ’crits d’alegria' Sant Agustí, comentant el salm 99 Jubilate Deo , el defineix com a sonus quidem est laetitiae sine verbis , ’cant d’alegria sense paraules' És una expansió de joia interior que es tradueix en melodia sense text Els jubili més característics són els de la darrera a de l’alleluia de la missa i la darrera síllaba del verset, bé que també se’n troben en alguns ofertoris com els…
Montserrat Poc
Història
Bandoler.
Home gran i escardalenc, començà a actuar vers el 1570, amb els seus germans Joan i Pere, com a cap de colla i arribà a esdevenir una mena de cap suprem del bandolerisme català El 1570 els germans Poc i llur colla, mataren prop de Piera el comissari reial Pere Mateu, al crit de “muiren, muiren los traïdors”, que sembla indicar una reivindicació contra la política repressiva del lloctinent de Catalunya Refugiat a França, reféu la partida i el 1572 actuava de nou a Andorra El seu germà Joan fou pres i executat a Barcelona el 1573 i ell seguiria el mateix camí cinc anys després
Santa Cristina
Santuari
Santuari del municipi de Lloret de Mar (Selva), enlairat en un turó damunt la costa, que tanca pel S les platges de Santa Cristina i de Treumal, actualment nucli turístic.
El santuari existia com a ermita ja l’any 1376 l’edifici actual fou iniciat el 1764 té un cambril que serva el suposat crani de santa Cristina i el que resta dels abans nombrosos exvots S'hi celebren la festa dels Perdons, convertida en aplec el segon diumenge de Quaresma, i la festa patronal, ensems festa major d’estiu de Lloret de Mar, el 24 de juliol, amb la popular processó marítima de Sa Relíquia , que des de la vila porta la relíquia de la santa al santuari amb barques enramades i amb el crit típic d’"amorra sa relíquia” quan la barca que la duu toca la platja
Joan Martí i Trenchs
Literatura catalana
Farmàcia
Escriptor i publicista.
Es llicencià en farmàcia i en filosofia i lletres, i exercí de farmacèutic a Martorell Collaborà, generalment en català i amb articles apologètics populars, a la premsa catòlica del seu temps Lo Burinot , Lo Crit de la Pàtria , etc Publicà llibres de poesia, d’un caràcter festiu i moral La boira, 1886 La tabola, 1890 Lo pot petit , 1901, de controvèrsia Lo lliberalisme és la ruïna d’Espanya, 1891, de gramàtica Fruita tarada Errades catalanes molt usuals i regles ortogràfiques per a evitar-les, 1916 i el monòleg L’ordinari i el recull miscellani Salat, picant i coent 1896 Traduí alguns…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina