Resultats de la cerca
Es mostren 402 resultats
criptofícies
Botànica
Petita classe d’algues unicel·lulars biflagel·lades, de simetria dorsiventral, incloses en el grup dels cromòfits.
A la part apical ventral presenten un solc que penetra poc o molt a l’interior de la cèllula, formant una cripta, folrada de tricocists, en la qual van inserits els dos flagels, lleugerament desiguals, i on s’obre un vacúol pulsatiu Les cèllules són petites sovint de 20 a 30 μm Poden ésser pigmentades, com els Cryptomonas , el gènere més conegut, amb dos cromatòfors brunencs en alguns casos, vermellosos o blavosos per la presència de ficobilines i vida autotròfica o auxotròfica, però n'hi ha també d’incolores, com els Chilomonas Totes elles, però, acumulen reserves de lípids i…
Assís
Ciutat
Ciutat de la província de Perusa, a l’Úmbria, Itàlia.
Important centre preromà i romà Asisium Bisbat des del segle VI Es desenvolupà a partir del segle XII El 1208 Francesc d’Assís hi fundà l’orde dels franciscans La ciutat fou rival de Perusa Al principi del segle XVI passà a formar part dels estats de l’Església Ciutat d’estructura medieval, conserva algunes restes romanes, però el màxim monument és la basílica de sant Francesc, començada pel frare Elies el 1228 i consagrada el 1253 Edificada sobre el sepulcre del sant, consta de dues esglésies superposades —romànica la inferior, gòtica la superior— i d’una cripta segle XIX…
Pere Benavent de Barberà i Abelló
Arquitectura
Literatura catalana
Arquitecte i escriptor.
Exercí professionalment com a arquitecte Fou el darrer president de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya 1936 Fou numerari de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, i corresponent d’altres En arquitectura tendí al mòdul formal clàssic, vivificat pel seny popular i pel personal vigor intuïtiu És autor, a Barcelona, de la cripta de l’església de Pompeia, del convent dels caputxins de Sarrià i d’alguns collegis majors Publicà diversos volums monogràfics sobre arquitectura L’honor i l’alegria de l’ofici 1934, L’arquitecte i l’home inseparables 1936 i la coneguda obra, molt…
,
Santa Creu de Calafell

Vista exterior del conjunt de llevant de la Santa Creu del Castell de Calafell
© Fototeca.cat
Església
Església de l’antic castell del municipi de Calafell (Baix Penedès), d’estil romànic llombard.
És situada a l’extrem septentrional del recinte del castell, de manera que les façanes nord i est formen part de la muralla defensiva del clos El temple, datat de la segona meitat del s XI, ha estat molt modificat, fins i tot ja en època medieval, cosa que li dóna una estructura molt complexa L’edifici original, al sector nord del conjunt, consta d’una nau coberta amb volta de canó, reforçada per dos arcs torals, l’un al centre i l’altre adossat al mur oest És coronada, a l’est, per un absis semicircular precedit per un presbiteri situat sobre una petita cripta coberta amb volta i que ocupa l…
Sant Pau de Pi
Art romànic
Situació Façana meridional de l’església, decorada en part amb motius llombards, amb el campanar arrebossat en la seva part superior ECSA - A Roura Pi és situat al capdamunt de la vall del riu Rojà, afluent de la Tet per la riba dreta a 1 023 m d’altitud L’església parroquial de Sant Pau és situada a la part més alta del poble Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 29’ 52” N - Long 2° 21’ 8” E Hom hi arriba, a partir de Vilafranca de Conflent, per la carretera D-6, que condueix de Vilafranca a Mentet, per Fullà, Saorra i Pi PP Història La parròquia de Sant Pau de Pi fou una església subjecta al…
cambra substomàtica
Botànica
Cripta subepidèrmica que és darrere el porus (ostíol) de l’estoma, voltada per les cèl·lules del parènquima lacunar, amb els espais intercel·lulars del qual comunica.
Santa Magdalena d’Ulldemolins
Ermita
Antiga ermita del municipi d’Ulldemolins (Priorat), al S del poble, al vessant septentrional del Montsant.
Refugi d’ermitans a mitjan segle XVI, igual que les veïnes de Santa Maria, Santa Bàrbara , Sant Bartomeu i Loreto, fou fundada per fra Llorenç Julià Els plans del santuari són, com els de l’església parroquial d’Ulldemolins, obra de Jaume Amigó, que li dona una traça força similar, encara que molt més reduïda, a la de l’església del poble L’edifici es bastí cap al 1579 pel mateix temps s’hi construïa una casa de l’ermità i un convent al seu redós, on es volien establir dos monjos basilians, que no fou autoritzat pel comú del poble, allegant la pobresa del lloc Entre el 1587 i el 1599 la…
Palència
La catedral de Palència
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Castella i Lleó, capital de la província homònima.
És situada a la Tierra de Campos, entre els rius Pisuerga i Carrión Antic mercat agrícola, amb fàbriques de draps, avui té també tallers de metallúrgia i fabrica armes i campanes Bisbat catòlic La Pallantia romana, diverses vegades destruïda per visigots i àrabs, fou restaurada entre els anys 1000 i 1035 per SançIII de Navarra, que li atorgà privilegis i en restaurà el bisbat fundat al s IV Del 1113 al 1129 fou seu de concilis, i el 1208 Alfons VIII hi creà la primera Universitat de la península Ibèrica traslladada el 1239 a Salamanca Participà en temps de Carles V en les lluites dels…
Llàtzer Escarceller
Cinematografia
Teatre
Actor.
Establert a Barcelona el 1958 com a venedor de llepolies en una parada al moll, fou descobert l’any 1974 per Francesc Betriu , el qual el contractà com a secundari de la pellícula Furia española 1975 i posteriorment per a Los fieles sirvientes 1980 i La plaça del Diamant 1982 Actuà també en La cripta 1981, de Cayetano del Real, La revolta dels ocells 1982 i Un geni amb l’aigua al coll 1983, de Josep-Lluís Comeron, El invernadero 1983 i Asalto al Banco Central 1983, de S Lapeira, La senyora 1987, de Jordi Cadena, L’aire d’un crim 1988, d’Antonio Isasi-Isasmendi, El niño de la luna 1988, d’…
Toluges
Absis de l’església de Santa Maria de Toluges
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló estès entre la Tet i el pla de Tuïr, drenat per la Bassa, que travessa el terme d’W a E.
La vinya 255 ha, 131 de les quals destinades a la producció de vi de qualitat superior, els conreus d’hortalisses 228 ha, 99 de les quals d’escaroles, 49 de tomàquets, 25 d’enciams, 21 de julivert, 12 de productes primerencs, 4 de carxofes, 3 de pastanagues i 1 de coliflors i els fruiterars 60 ha, 37 de les quals de presseguers, 14 d’albercoquers, 7 de pomeres i 3 de pereres cobreixen bona part del terme El regatge es deu, en bona part, als pous artesians el primer del Rosselló fou fet a Toluges el 1829 Hi ha empreses mitjanes de construcció, d’expedició de fruita i hortalisses i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina