Resultats de la cerca

Fou nomenat metge de cambra d’Enric II 1547 Introduí diferents termes en fisiologia i patologia i determinà l’apendicitis i el peristaltisme 1542 Féu la primera descripció de l’endocarditis, i en termes generals, a part els seus tractats de matemàtiques i d’astronomia, establí un nou criteri en medicina prenent com a base la medicina de Galè i la medieval

Deixeble de Filetes de Cos, fou el primer bibliotecari d’Alexandria 290-270aC Féu l’edició crítica de la Ilíada i l' Odissea , que dividí en vint-i-quatre llibres, i inaugurà així el mètode científic basat en la collació dels manuscrits Assenyalà els versos espuris amb un senyal seu, l’όβελόσ, d’acord amb un criteri subjectiu sobre la poesia homèrica

Seguint un criteri geofisiogràfic, els seus límits són, al N, la serralada Neovolcànica, a Mèxic, i al S, la vall inferior de l’Atrato, a Colòmbia Seguint, però, criteris polítics, comprèn les repúbliques de Guatemala, El Salvador, Hondures, Nicaragua, Costa Rica, Panamà, amb la Zona del Canal, i Belize alguns autors hi inclouen, també, Mèxic Cal incloure-hi, també, el rosari d’illes antillanes

Seguint un criteri geofisiogràfic, el límit entre l’Amèrica del Sud i l’Amèrica Central pot ésser establert als relleus més septentrionals de la serralada de Bandó i a la vall inferior de l’Atrato, amb la qual cosa, una petita part del nord-oest colombià formaria part de l’Amèrica Central Seguint, però, criteris polítics, el límit entre aquests dos continents es troba a la frontera entre Colòmbia i Panamà

Complementà les activitats de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona a l’escenari Publicà autors estrangers Tennessee Williams, Friedrich Dürrenmatt, Eugène Ionesco, Bertolt Brecht, etc i catalans Xavier Benguerel, Joan Brossa, Alfred Badia, etc Dissolta l’Agrupació, passà a formar part de les colleccions d’Editorial Aymà, que continuà el mateix criteri eclèctic de selecció Jean-Paul Sartre, Bertolt Brecht, Samuel Beckett, Joan Oliver, Josep MMuñoz i Pujol, etc

Fou amic de Catul i de Ciceró, i sembla que visqué allunyat de la vida pública Després d’una primera etapa de poeta, es dedicà exclusivament al gènere biogràfic i a la història, que conreà amb un mètode retòric i anecdòtic D’entre les seves obres es destaca De viris illustribus , conservada fragmentàriament i on, seguint el criteri que després adoptaria Plutarc, comparava les vides de personatges grecs i romans

Fou un fenomen concomitant de les unificacions polítiques de l’antiguitat, l’hellenística primer i la romana després Divinitats de distintes nacions, però amb la mateixa funció, s’integraren en un sol culte el cas més típic és la parificació dels panteons grec i romà, o bé divinitats de diferent funció constituïren una entitat divina polifacètica cas de Serapis A la darreria del paganisme el culte solar entrà com a component de moltes religions, entre elles el mitraisme i la religió oficial romana

Directament es refereix als sagraments indirectament, a d’altres actes, com és ara la pregària o l’ús de llocs sagrats A diferència del que passa generalment respecte a aquest segon sentit, pel que fa als sagraments no hi ha un criteri unitari, sobretot respecte a la participació comuna en l’eucaristia intercomunió l’Església Catòlica posa com a condicions la necessitat urgent i una fe conforme a la seva pròpia sobre aquests sagraments

El 1570 dirigí una llarga carta en llatí al bisbe de Lleida Antoni Agustí, en la qual exposava el seu criteri sobre la formació humanística dels deixebles Publicà Dialogus inscriptus Terentiana imitatio València, 1562 i un Mètodo i art molt breu en romanç i molt clar per apendre la gramàtica de la llengua llatina Lleida, 1572 i 1578, probablement la primera gramàtica llatina escrita en llengua vulgar editada a la península Ibèrica

L’obra, escrita en grec, segueix l’ordre de la compilació de Justinià i té el doble interès de presentar l’aplicació del dret romà en una època no gaire allunyada de Justinià i de fer conèixer el criteri dels antics juristes, afegit en forma de notes i escolis Alguns fragments figuren interpolats en les nombroses edicions vulgatae del Corpus Iuris Civilis i, sobretot als ss XVI-XIX, arribaren a gaudir de la consideració de dret comú