Resultats de la cerca

Vida Nascut en el si d’una família de músics, fou deixeble d’I Pizzetti i A Casella a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma, centre on es diplomà el 1929 Gràcies a una beca, del 1930 al 1932 estudià a l’Institut Curtis de Filadèlfia De nou a Itàlia, es llicencià en lletres a la Universitat de Milà i el 1937 començà a impartir classes al Conservatori de Bari Gran creador de melodies, Rota és conegut sobretot com a compositor de bandes sonores, entre les quals destaquen les de La dolce vita F Fellini 1960, Rocco e i suoi fratelli L Visconti 1960, Il Gattopardo L Visconti 1963,…

Fou un dels pianistes més importants del segle XX A cinc anys ja destacà per les seves condicions musicals excepcionals i quan en tenia dotze debutà amb l’Orquestra Simfònica de Viena Estudià piano amb Richard Robert i composició amb A Schönberg El 1920, amb motiu d’una actuació amb l’Orquestra de Cambra Busch, conegué el violinista Adolf Busch, que el protegí, i hi establí una sòlida amistat sovint actuaren junts Entre el 1926 i el 1936 residí a Basilea, i el 1935 es casà amb Irene Busch, filla d’Adolf El 1936 actuà a Nova York amb l’Orquestra Filharmònica de la ciutat dirigida per A…

Després d’haver estudiat al conservatori de la seva ciutat natal, a set anys passà a ser deixeble de T Leschetizky a Viena La interpretació, l’any 1901, del Concert per a piano núm 3 de L van Beethoven l’elevà a la categoria de nen prodigi i dugué a terme diverses actuacions arreu d’Europa, com la que tingué lloc el 1905 a Barcelona i que inspirà a Joan Maragall un poema A més de la seva dedicació al concertisme com a solista, mostrà un gran interès per la música de cambra, especialitat en la qual aconseguí també un prestigi extraordinari i que contribuí molt a la difusió de la seva figura,…

Després de ser desmobilitzat en acabar la Segona Guerra Mundial, treballà en petits papers al cinema i a la televisió Com a secundari, foren d’una certa rellevància els films  The Last Time I saw Paris 1954, de Richard Brooks, Interrupted Melody 1955, de Curtis Bernhardt, The King's Thief 1944, de Robert Z Leonard i Diane 1956, de David Miller Obtingué reconeixement sobretot a la televisió com a protagonista o coprotagonista de les sèries Ivanhoe 1958, The Alaskans 1959-60, Maverick 1957-62 i, sobretot, The Saint 1962-69 El 1973 rellevà Sean Connery  en el paper de James Bond, personatge que…

El 1986 fundà la seva pròpia companyia després d’una brillant experiència com a intèrpret i director especialitzat en el teatre de Shakespeare El seu primer film com a director fou Henry V 1989, al qual seguiren Dead Again 1991, Peter’s Friends 1992, Much Ado about Nothing 1993, Mary Shelley’s Frankenstein 1994, In the Bleak Midwinter 1995, Hamlet 1996,  Love’s Labour’s Lost 2000,  As You Like It 2006,  Sleuth  2007,  Thor  2011,  Jack Ryan Shadow Recruit 2014,  Cinderella  2015,  Murder on the Orient Express  2017,  All Is True  2018,  Artemis Fowl  2020,  Belfast  2021 i Death on the Nile…

L’artista destaca pel fet de ser el cantant blanc més rellevant de rap , un gènere dominat per músics negres, i també per ser l’autor de les lletres més agressives, directes i descarnades, i fins i tot directament homòfobes i misògines, escrites actualment El 1996 publicà el seu primer àlbum, Infinite , però la popularitat li arribà l’any 1999, amb The Slim Shady LP , amb el qual guanyà un Grammy Sota la protecció d’un mestre en el rap , Dr Dre, aconseguí que milions de joves americans blancs i de classe baixa que creixien com el mateix Eminem en els suburbis de grans ciutats, sense…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Este Films Enric Esteban, Barcelona ARGUMENT Donald Curtis Juan Gallardo GUIÓ DCurtis JGallardo, JMNunes, GLorente FOTOGRAFIA Aurelio GLarraya blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Manuel Infiesta MUNTATGE Joan Lluís Oliver MÚSICA Josep Solà INTERPRETACIÓ Ángel Aranda David, Lucile Saint-Simon Lucile, Federico Fontenova Carlo, Jorge Rigaud el comissari Martín, Julián Mateos Luigi, Antonio Molino Rojo Krovac, Jaume Picas el cap de la banda, Jordi Torras el metge ESTRENA Barcelona, 08051961, Madrid, 06081962 Sinopsi El jove David és…

Cresqué en un ambient familiar inestable A disset anys s'inicià com a model, i el 1973 guanyà el concurs de bellesa Miss TV Europe L'any 1974 protagonitzà Emmanuelle , pellícula dirigida per Just Jaeckin, amb la qual obtingué popularitat internacional i que la projectà com la representant d'un cinema eròtic poc explícit i amb una certa aurèola de refinament softcore Seguiren les seqüeles Emmanuelle L'antivierge 1975, de Francis Giacobetti, Goodbye Emmanuelle 1979, de François Leterrier, i Emmanuelle 4 1984 i Emmanuelle au 7ème ciel 1992, ambdues de Francis Leroi Generalment en el mateix…

Estudià a l’Acadèmia de Música de Viena i debutà el 1959 a Berlín en el paper d’Escamillo de Carmen Interpretà successivament el mateix personatge en diversos teatres alemanys i escandinaus i a la meitat dels anys seixanta ingressà en la companyia de l’Òpera d’Hamburg, on cantà òperes de WA Mozart, G Verdi i R Wagner Fou també a Hamburg on el 1968 interpretà el paper titular en l’estrena de l’òpera Hamlet , de H Searle El 1962 es presentà a Bayreuth com a Herald Lohengrin i un any més tard ho feu al Festival de Glyndebourne com a Comte de l’òpera Capriccio , de R Strauss Cantà per primera…

Estudià art dramàtic a Yale i desenvolupà una àmplia carrera teatral a Broadway Debutà al cinema com a protagonista en Blood Simple 1984, de Joel Coen , amb qui es casà, i el seu germà Etan, moltes de les pellícules dels quals ha protagonitzat o hi ha participat posteriorment Arizona Baby 1987, Barton Fink 1991, Fargo 1996, film amb el qual obtingué l’Oscar a la millor actriu,  The Man Who Wasn’t There  2001, Burn After Reading 2008 i Hail, Caesar 2016 Amb altres directors, ha tingut papers destacats en els films  Crimewave 1985 i Darkman 1990, de Sam Raimi Mississippi Burning 1988, d’Alan…