Resultats de la cerca

Aquesta església, documentada des del 1067, es trobava molt a prop de la Seu, i era designada com a capella forana d’ella Cal tenir present que també hi hagué un altar del Sant Sepulcre a l’interior de la catedral, a l’absis central, que apareix esmentat per primer cop l’any 1126 Molts autors han situat aquest temple al cementiri del Paradís Segons la nostra opinió aquesta capella era al cementiri situat davant de les portes de la Seu Això es dedueix d’un document del Libri antiquitatum de l’any 1078, en què Ponç Geribert, canonge del Sant Sepulcre, rep de la canonja dues casetes…

El lloc de Mèrita es troba situat al nord-oest de Balaguer, entre el club de tennis d’aquesta població i el canal de l’esquerra del Segre, ja dins el terme municipal de Camarasa Es tracta d’un indret poblat des d’antic, doncs, segons l’arqueòleg L Díez-Coronel, hi ha restes d’una villa romana d’època imperial Una de les primeres mencions del lloc de Mèrita a l’edat mitjana data de l’any 1079, en una escriptura per la qual el comte d’Urgell, Ermengol IV, donà a Guillem Bernat una almúnia dita d’Avemon, situada al territori de Balaguer la qual confrontava al nord amb el terme de Mèrita La seva…

De família catòlica, fou educat a Oxford i a Cambridge, i estudià lleis a Lincoln's Inn La participació en dues expedicions a Cadis i a les Açores contra els espanyols fou l’origen de dos poemes narratius The Storm i The Calm El 1598 es féu anglicà Casat en secret amb Anne Moore, el seu sogre el féu empresonar El matrimoni passà molts anys de pobresa, fins que Thomas Morton li oferí la seva protecció El 1609 Donne patí una greu malaltia i escriví els primers poemes religiosos, Holy Sonnets , on el tema predominant és la mort És també autor de The Anatomy of the World per a sir Robert Drury…

Per tal d’establir les lleis del pèndol, hom ha idealitzat l’anomenat pèndol simple o matemàtic , que consisteix en un punt material que penja d’un fil inextensible i sense pes, fixat en un punt immòbil Per a oscillacions de petita amplitud en què sin ϕ ≈ϕ ϕ és l’angle que forma el fil del pèndol en un moment determinat amb la seva posició vertical, el moviment del pèndol satisfà l’equació diferencial d 2 x/dt 2 Y - g/l x , en què x és l’elongació, t el temps, g l’acceleració de la gravetat i l la longitud del pèndol Aquesta equació, que és independent de la massa, no és més que l’expressió…

L’excés de mucositats secretades obstrueixen les vies fins i tot els intestins, els bronquis i els conductes pancreàtics, i els nivells de sodi i clor de la suor augmenten constantment Se sol presentar a la infantesa i es manifesta per manca de creixement, infeccions respiratòries, insuficiència pancreàtica i emfisema El 1989 hom aconseguí d’identificar el gen l’alteració del qual és responsable de la fibrosi quística, localitzat en el cromosoma 7 Aquest gen alterat dona lloc a la producció d’una proteïna defectuosa, que encara no ha estat identificada, tot i que, per mitjà de procediments…

De personalitat gairebé desconeguda, per les obres conservades hom en dedueix una forta formació clàssica i retòrica Autor de dues poesies líriques, és considerat un dels trouvères més antics però el cos important de la seva obra és constituït per cinc novelles en octosíllabs apariats que narren aventures de temps del rei Artús , velles mostres de la matèria de Bretanya en francès Erec et Enide , la novella més antiga, és una defensa subtil del vincle matrimonial resolta en un tramat senzill i aparentment ingenu Cligès , novella en part artusiana i en part bizantina —l’acció…

Després d’una estada a València confirmada potser per les àpoques del 1473 referents a la preparació d’una clau per als pintors, italians, del cardenal Roderic de Borja, on donà lliçons a Fernando Yáñez, sembla que anà a Itàlia amb aquest, estada que, tot i que no ha estat posada en dubte, només es dedueix per unes anotacions incidentals sobre la decoració del Palazzo Vecchio de Florència i per un text ambigu del Vasari És difícil de destriar la seva obra posterior de la de Fernando Yáñez, amb qui, a València, sempre collaborà Pel juny del 1506, a València, cobrà ja pel retaule…

La primera referència al lloc de Boldú es remunta al 20 de juny del 1080, en què el comte Ermengol IV concedí a Ponç Dalmau l’alou o quadra de Boldú, dins el comtat d’Urgell, al Mascançà, a l’indret que els sarraïns anomenaven Lavandera Segons es dedueix de la donació de la Fuliola, Ponç Dalmau ja era a Boldú el mes de gener del 1080 En aquest lloc Ponç Dalmau erigí un castell, documentat més tardanament Diversos senyors tingueren drets al terme i per això es fa difícil resseguir-ne la història Al segle XIII el castell i el terme de Boldú apareix en mans dels Almenara També per…

Situació Resta d’una de les cistes, malmesa, com la majoria que formaven aquesta antiga necròpoli ECSA-I Estany Aquesta necròpoli, coneguda popularment com el “cementiri dels Moros”, es troba a l’indret anomenat les Vilaltes, a l’extrem sud-oriental del terme municipal de Sant Guim de Freixenet S’estén pel vessant est d’un promontori que hi ha uns 500 m a llevant de la torre del castell de Vilalta, a una altitud de 720 m Mapa 34-15 390 Situació 31TCG704113 Per a accedir-hi, cal prendre el mateix camí que mena a la torre esmentada de l’antic castell, i des del punt on es veu aquest edifici,…