Resultats de la cerca
Es mostren 261 resultats
generació
Sociologia
Conjunt de persones que neixen al llarg d’un mateix any.
Hom denomina generació fictícia un conjunt imaginari de persones que recorren totes les edats de la vida i que són sotmeses a les diferents taxes dels fenòmens demogràfics nupcialitat, fecunditat, mortalitat, etc amb la mateixa intensitat que els afectaria en la vida real L’anàlisi de les generacions al llarg de cadascuna de les seves edats constitueix el nucli distintiu de la demografia Aquest tipus d’estudi s’anomena anàlisi longitudinal per distingir-lo de l’estudi de les diferents edats coexistents en un mateix moment, o anàlisi transversal Els indicadors demogràfics…
llengua pròpia
Lingüística i sociolingüística
Concepte legal amb el qual es denomina la llengua catalana en diferents estatuts i en la legislació lingüística.
Amb el precedent del 1933, a Catalunya es restablí el català com a llengua pròpia a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1979, i també a l’Estatut de les Illes Balears del 1983 També el català rep aquest reconeixement en l’Estatut del País Valencià del 2006, amb la denominació de valencià, en la Llei d’ordenació de la llengua oficial d’Andorra 1999 i en la Llei de llengües d’Aragó 2009
Volta Ciclista a la Província de Lleida
Ciclisme
Cursa ciclista per etapes disputada en diferents períodes entre el 1942 i el 2008 per les comarques de Lleida.
La primera edició fou organitzada pel Club Ciclista Lleida i Educación y Descanso Baltasar Tarròs guanyà els dos primers anys i fou l’únic ciclista amb dos triomfs en la història de la competició a part de Joan Calucho 1945, 1948 La prova no se celebrà el 1947, i durant el període 1949-54 prengué forma el Cinturó Lleidatà Després d’un altre parèntesi en 1960-63 es denominà Gran Premi de Sant Ferran i passà a dependre de la Delegació de Joventuts i la Penya Balompié En aquest període guanyaren Angelino Soler, Sebastià Segú, Josep Pesarrodona i Javier Mínguez, entre d’altres La Penya Ciclista…
Anna Ramírez Bauxell
Ciclisme
Ciclista de carretera.
S’inicià a la Unió Ciclista Vic i, el 2001, fitxà per l’equip Alkon i fou campiona d’Espanya sub-23 i tercera millor jove del Tour de França femení El mateix any disputà el Campionat d’Europa amb la selecció espanyola El 2002 passà al Team Aliverti, que la temporada següent es denominà Catalunya-Aliverti, i participà en el Giro d’Itàlia i el Tour de França 2002, 2003 El 2004 es proclamà campiona d’Espanya de fons en carretera, liderà el rànquing estatal i disputà el Campionat del Món Deixà la competició per uns quants anys i retornà el 2008 amb victòries finals a la Copa d’Espanya 2008, 2011…
La Sonora Matancera
Música
Conjunt degà de les orquestres de son i salsa.
El tresista Valentín Cané fundà el grup el 1924 a Cuba, però la formació no es denominà La Sonora Matancera fins el 1932, que s’hi afegí el cantant i nou líder, Rogelio Martínez Amb l’eclosió de la ràdio, i sobretot del cinema i la televisió, La Sonora Matancera feu arribar el seu son arreu de Cuba i fins fora de l’illa, i aconseguí una popularitat molt gran a tota l’Amèrica llatina, especialment els anys cinquanta El 1960 la formació es traslladà a Mèxic, i el 1962, a Nova York, i ja no tornà a Cuba A més de son , incorporà tots els nous estils que anaven apareixent, com el mambo, a l’…
huk
Història
Membre del moviment guerriller filipí que des del 1954 es denominà Hukbong Mapagpalayang Bayan (‘Exèrcit d’alliberament del poble’).
Creat per lluitar contra l’ocupació japonesa 1942-44, aquest moviment, dirigit pels comunistes des del 1946, continuà la lluita contra el feudalisme i el latifundisme i la intervenció nord-americana Amb la rendició d’alguns dels seus dirigents, l’any 1954, el moviment guerriller entrà en decadència i vers la dècada del 1970 els darrers grups guerrillers foren eliminats per les forces governamentals Les seves activitats foren continuades pel Nou Exèrcit Popular, braç armat del partit comunista proxinès, creat el 1968
Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals
Institució fundada el 1833 amb el nom de Societat Filomàtica de Perpinyà.
El 1839 es denominà Societat dels Pirineus Orientals, Ciències, Belles Lletres, Arts Industrials i Agrícoles, fins que el 1843 adoptà el nom definitiu El seu primer president honorari fou Francesc Aragó En un començament constava de la secció de ciències, arts i agricultura, amb 39 membres, i la de literatura i belles arts, amb 28 membres El 1867 el nombre de seccions arribà a tres Publicà un Scientifique et Littéraire du Roussillon Bulletin de la Société Agricole Relacionada amb altres societats estrangeres, veié interrompuda la seva activitat a causa de les guerres del 1870 i el 1914 De…
25 d’abril
Història
Nom que rep la commemoració anual de la batalla d’Almansa com a símbol de reivindicació de les llibertats i de les institucions perdudes dels valencians.
Els anys de la Segona República, el partit Acció Nacionalista Valenciana fou el primer a proposar la data com a dia de dol i reivindicació La proposta rebé una resposta favorable de nombrosos municipis del País Valencià A partir de la Transició espanyola, Acció Cultural del País Valencià reprengué aquesta reivindicació, i des del 1982 en promou la celebració amb diversos actes en nombroses ciutats valencianes Cal destacar-ne la de l’any 2007, amb motiu del tres-cents aniversari de la batalla L’any 2016 el govern valencià assumí, per primera vegada, el caràcter institucional del 25 d’abril…
Pla Comarcal d’Ordenació Urbana de Barcelona
Pla urbanístic realitzat el 1953 per l’ajuntament de Barcelona, de tipus indicatiu (preveu la seva modificació pels plans parcials) i organicista.
Enllaça amb el pla Jaussely pel seu organicisme i amb el pla Rovira i Trias pel seu radiocentrisme L’omissió en la formulació de l’estructura jurídica encarregada de dur a terme el pla i la del pla financer han estat les principals causes de la inoperància i de la tergiversació reiterada del pla, així com del desenvolupament, a partir del final del decenni dels 60, de moviments de protesta Amb l’inici de la revisió del pla 1964 es féu evident la influència de Barcelona damunt el que hom denomina àrea metropolitana de Barcelona , per a l’ordenació de la qual fou elaborat un “pla…
Pubertat
Es denomina pubertat el període de la vida en què es produeixen les múltiples transformacions en els plans físic, mental i psicosocial que, en conjunt, constitueixen el pas de la infància a l’edat adulta En definitiva, es tracta d’una crisi biològica orgànica i intellectual en què s’assoleix la culminació de diversos processos del creixement, ja que en finalitzar l’etapa s’adquireix l’alçada, el pes i les dimensions corporals que es mantindran en l’edat adulta de la maduresa sexual, amb l’inici de l’activitat reproductora, l’aparició de les característiques físiques corresponents…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina