Resultats de la cerca

Els falconiformes, ocells rapinyaires diürns, es diferencien dels accipitriformes per la forma més punxeguda de les ales i el cos, més compacte, caràcters que s’aprecien en aquest falcó peregrí Falco peregrinus , a dalt, i per la presència d’una dent especial al marge de la mandíbula superior, que s’observa en el detall del cap a baix Oriol Alamany L’ordre dels falconiformes Falconiformes , molt més limitat que l’anterior, comprèn la resta dels rapinyaires diürns Entre els falcons pròpiament dits, el gènere més nombrós i característic és Falco , que aplega tots els…

L’encaix entre elles pot ésser fix o pot consentir un desplaçament de la peça femella —generalment un engranatge— en sentit axial La secció transversal de les entalles pot ésser de perfil rectangular o triangular acanalat recte o en forma de dent d’engranatge acanalat de mòdul o dentat

Les molars tenen de dues a cinc arrels i com a mínim quatre cúspides o tubercles Segons la disposició de les cúspides, la dent molar pot ésser bunodont, secodont, lofodont o selenodont Hi ha tipus intermedis bunolofodonts, bunoselenodonts, etc El nombre de molars varia segons el grup de mamífers considerat En l’home són anomenats molars els queixals, especialment el tercer, el quart i el cinquè

La forma de la clau depèn del mecanisme del pany les de balda i les de dent, tant les de metxó com les foradades, actuen movent el pestell en les de figura, aquesta és l’apropiada per a entrar en la silueta del forat del pany i vèncer les guardes d’aquest les de serreta, tant les planes com les estriades, i les de gorges, accionen els mecanismes pius o gorges que immobilitzen el pestell

Entre les apòfisis més importants de l’home destaquen l' apòfisi espinosa de les vèrtebres, eminència que posseeixen en llur cara posterior i que serveix de punt d’inserció dels músculs espinosos l' apòfisi mastoide , de forma cònica, en la porció mastoidal del temporal l' apòfisi odontoide , en forma de dent, a la cara superior de l’axis i que articula amb l’atles l' apòfisi temporal , angle posterior del pòmul que articula amb el maxillar inferior, i l' apòfisi xifoide , o simplement xifoide

Hom ha considerat que la sonda només confirmà una observació imprecisa realitzada el 1966 de la Terra estant, que ha estat motiu de controvèrsia per tal com fou impossible de determinar l’òrbita de l’objecte pretesament descobert Té una forma irregular, de dent, i unes dimensions de 70×60×50 km radis El semieix major de l’òrbita és de 151 400 km i té un període sideral de 0,694 dies Juntament amb Janus , amb el qual comparteix l’òrbita, és situat a l’anell F de Saturn

Amb els estudis inacabats, es guanyà la vida amb oficis diversos i, posteriorment, anà a París on, influït per Antonin Artaud publicà el seu primer recull de poemes Registreren 1948 De retorn a Bèlgica, fou un dels fundadors del collectiu avantguardista Cobra Des del 1955, alternà la residència al seu país amb llargues estades a l’estranger El 1950 publicà la seva primera novella, De Metsiers ‘Els Metsier’, 1950, crònica familiar que el féu famós Seguiren De verwondering ‘L’astorament’, 1963, Het verlangen ‘El desig’, 1978, Het verdriet van België ‘La pena de Bèlgica’, 1983, Schaamte ‘…