Resultats de la cerca

El terme és accidentat al NE per la serra de la Xortà Prop de la vila ha estat construït el pantà de Guadalest L’agricultura ocupa el 40% del territori el regadiu 82 ha és destinat a hortalisses, cereals i arbres fruiters el secà 67 ha és destinat a cereals, olivera, ametller i garrofer Darrerament s’hi ha desenvolupat el turisme, gràcies a la proximitat de Benidorm i d’Altea La vila 129 h 2006 586 m alt és a la dreta del Guadalest, a recer d’un important castell que dominava la vall el nucli antic és dins el seu recinte, format per una gran roca sobre la qual foren bastides les muralles i…

L’església parroquial Sant Feliu de Vilac , obra romànica dels segles XII-XIII, té una notable porta, amb un timpà esculpit i un Pantocràtor el campanar és de planta quadrada, amb dos finestrals gòtics El creuer és obra del 1824 La pica baptismal i la beneitera són romàniques i ben decorades Vora l’església hi havia el castell de Vilac , de planta quadrangular, desaparegut Vilac era el cap del terçó de Marcatosa Apareix en la documentació des de l’any 1280 fins al 1313, amb el nom invariable de villa de Villac o, Vilaco o Vilac Fins a mitjan segle XIV fou la segona o tercera població amb més…

Formen el límit sud-occidental les serres del Solà, de roca Foradada i de Pinyana Al sector muntanyós hi ha 2607 ha de boscs de pins i alzines i 30 ha de garrigar, i a la fondalada de la vall es localitzen els conreus 776 ha 195 ha d’ordi, 25 ha de blat, 60 ha d’olivera, 40 de trepadella i 40 d’alfals, 11 d’arbres fruiters, 10 de guaret i 297 de pastura La ramaderia consta de 1000 caps de bestiar oví, 83 de porcí i 10 de boví hi ha apicultura El 68% de la població activa tenen com a principal ocupació l’agricultura Hi ha bestiar porcí i oví, avicultura i apicultura Hi ha un fort corrent…

Situat en part a la zona muntanyosa que separa aquesta comarca de l’Alt Palància cim d’El Mas de Castellanos, 1 053 m alt i en part a la vall del riu de Xelva, al sud de la qual el Túria travessa el terme engorjat en una zona fortament accidentada Les característiques del territori limiten l’extensió de la terra de conreu a 63 ha de regadiu i 1 000 de secà blat, oliveres, garrofers i vinya Al sector muntanyós hi ha 2 757 ha de pasturatges, 2 000 de terreny improductiu, 666 de bosc pinedes i suredes i 320 de brolles i espartars Hi ha bestiar oví El poble 397 h 2006 351 m alt, a la dreta del…

El regadiu aprofita l’aigua del riu d’Alcoi a través de la séquia comuna de Gandia i de la séquia d’en Marc els conreus principals són els de tarongers i hortalisses, especialment tomàquets primerencs Les terres, molt repartides, són explotades predominantment pels propietaris Les activitats industrials són dependents de l’agricultura La població, que el 1910 comprenia 969 h, ha anat augmentant des d’aleshores fins a arribar a 1 634 h el 1965 El poble 1 464 h agl 2006, beniarjoters 44 m alt fou una alqueria islàmica lloc de moriscs, el 1609 tenia 160 famílies Centre del conreu de canyamel,…

El terme és situat a la vall alta del barranc de Carraixet, que el travessa, estretament engorjat, de N a S Els conreus principals han estat els de cereals i d’hortalisses en petites hortes i d’oliveres, garrofers i ametllers als bancals La riuada del 1957 produí danys greus al poble, i el 1967 fou bastit, al voltant de l’antiga masia de la Maimona, entre els termes d’Olocau 207 ha i de Llíria 496 ha, un nou emplaçament, i la població es traslladà al nou poble El 1970 hi fou traslladada també part de la població del municipi de Domenyo Serrans, negat parcialment pel pantà de Loriguilla El…

Els torrents de la Mànega i de Sabollera que limita els termes de Farrera de Pallars i d’Anserall, a l’Alt Urgell s’uneixen prop de les bordes de Conflent per formar el Romadriu Més avall, després de travessar una zona de pasturatge, on hi ha els grups de bordes de Sobirà, Cortvasill i Llosar, penetra a una zona de forta densitat forestal que envolta el santuari i antic hospital de Santa Magdalena de Ribalera on coincideixen el municipi pallarès de Farrera i els urgellesos d’Anserall i Montferrer de Segre, al peu del ras de Conques, que era el centre del terme de Ribalera , que…

Les llomes calcàries i d’albarís són fendides per barrancs profunds, com el del Sofre i el de l’Encantada —encaixat a quasi 200 m—, on hi ha restes d’installacions morisques de regadiu, afluents del riu d’Alcoi, que entra al terme pel NW i és embassat pel barratge de Beniarrés fins a la cota 303 m Gran part del territori és inculte 2 221 ha, amb una forta porció d’ermassos i pastures i quelcom de pineda Al secà 1 576 ha cadastrades destaquen oliveres, garrofers, vinya 584 ha, algunes per a pansa i ametllers només hi ha 57 ha de regadiu de peu La vila 625 h 2006, planers 448 m alt té les…

Té el seu origen en el municipi de la Pobla de Roda, cap de municipi, després que li foren annexats l’antic terme de Roda de Ribagorça 1964, part del de Merli 1966 els pobles i parròquies de Merli i Esdolomada i els despoblats de Nocelles i Torrueco, el poble de Sant Esteve del Mall de l’antic terme de Queixigar i l’antic terme de Serradui 1980 Situat al sector inicial de la ribera d’Isàvena, en el qual el riu passa encara encaixat, el terme és accidentat en el seu sector septentrional pels vessants sud-orientals de la serra de Jordal, que separa les conques de l’Isàvena i de l’…

El regadiu ocupa gairebé la totalitat del territori i aprofita l’aigua de la séquia reial del Xúquer a través dels braços de les séquies d’Anguilera, d’Alfait i de Paranxet 361 ha i l’aigua del riu Verd els conreus principals són els tarongers unes 200 ha, el blat de moro i les hortalisses i l’arròs 80 ha, que ha anat perdent terreny i que n'havia estat anteriorment la base econòmica La indústria és una activitat recent hi ha una gran fàbrica de mobles i d’altres, petites, de rajoles, d’elements per a la construcció, etc Façana principal de la torre dels Milà, a Massalavés © Vicenç Salvador…