Resultats de la cerca
Es mostren 160 resultats
Segismundo Casado López
Història
Militar
Militar castellà.
Fou cap d’escorta del president de la República 1934-36 i, en esclatar la guerra civil, detingué alts càrrecs dins l’exèrcit republicà Pel febrer del 1939 fou nomenat cap de l’estat major de l’exèrcit de terra, càrrec que no arribà a ocupar per tal com el 5 de març s’aixecà contra el govern Negrín amb el suport d'una coalició de republicans encapçalats pel socialista Julián Besteiro, partidaris de sostreure el govern de la influència del PCE i de l'URSS i de negociar la pau amb Franco El cop provocà un enfrontament militar amb les unitats comunistes, però el 12 de març aconseguí…
Dominique de Villepin

Dominique de Villepin
© EC/Berlaymont
Política
Polític francès.
Graduat per l’Escola Nacional d’Administració, el 1977 ingressà a l' Rassemblement pour la République i el 1980 inicià una carrera diplomàtica Entre els anys 1982 i 1992 ocupà càrrecs a les ambaixades dels EUA i l’Índia Des del 1993 fins al 2002, amb Jacques Chirac a la presidència, detingué alts càrrecs vinculats al govern Ministre d’afers estrangers 2002-04, el 2003 encapçalà l’oposició francesa a la guerra de l’Iraq El 2004 fou nomenat ministre de l’interior i, el 2005, després de la dimissió del govern, Chirac el nomenà primer ministre A l’abril del 2006 hagué de retirar un…
Taira
Família japonesa, descendent de l’emperador Kwammu (segle VIII), que detingué el poder al Japó dels segles X al XII.
La figura més representativa fou Kiyomori 1118-81, el qual, durant la crisi successòria del 1156, prestà suport a la proclamació de Go Shirakawa i s’enfrontà al seu rival Voritomo, cap de la família Minamoto, el qual derrotà Els Taira romangueren al poder fins el 1185, que foren exterminats pels Minamoto
franquisme

Francisco Franco amb membres de l'Església Catòlica i de la Falange (1938)
Història
Política
Règim polític dictatorial implantat a l’Estat espanyol entre el 1939 i el 1975 com a resultat de la Guerra Civil de 1936-39 en el qual el general Francisco Franco Bahamonde detingué el poder hegemònic.
Inicialment el franquisme fou un sistema de poder d’excepció de l’oligarquia agrària, financera i industrial, emparentat amb les causes i objectius del feixisme, però amb profundes arrels en el tradicionalisme catòlic i conservador hispànic Dotà l’estat d’una administració totalitària basada en l’existència d’una ideologia oficial —el nacionalsindicalisme—, d’un partit únic —FET y de las JONS Falange Española— i d’un cap que concentrà tots els poders de l’estat Mantingué el control dels mitjans de comunicació, una forta…
Manuel Goded Llopis

Manuel Goded i LLopis
© Fototeca.cat
Militar
Militar.
Ingressà a l’Academia de Infantería el 1896, i el 1925, després d’intervenir en el desembarcament d’Alhucemas Marroc, fou ascendit a general Implicat en l’aixecament de Sanjurjo per l’agost del 1932, posteriorment Gil Robles el nomenà director general d’aeronàutica, inspector general d’aviació militar i magistrat de la sala sisena del Tribunal Suprem Pel febrer del 1936 fou designat comandant militar de les Balears Hi preparà l’aixecament, i la Junta Suprema de la conspiració li assignà, en un principi, l’encapçalament del sollevament a València, però ell preferí i convencé Mola encarregar-se…
Andreas Geòrgios Papandreu
Economia
Polític i economista grec.
Fill de Geòrgios Papandreu , fou professor a diverses universitats nord-americanes 1947-55 Cap del departament de ciències econòmiques de la Universitat de Califòrnia 1955-63, en 1961-64 fou director del Centre de Recerca Econòmica d’Atenes i ocupà dos ministeris successius en el govern del seu pare 1964-65 Empresonat pel règim dels coronels, el 1967 s’exilià Fundador i president 1968-74 del moviment panhellènic d’alliberament, el 1974 tornà a Grècia, on fundà el Moviment Socialista Panhellènic PASOK , com a líder indiscutible del qual detingué el càrrec de primer ministre en…
Força de Puigpelat
Art romànic
Aquesta força tal vegada s’ha d’identificar amb la fortalesa de Villas ludaicas , que es documenta l’any 1208, en què Guilla, senyora o castlana de Banyeres, juntament amb el seu vicarius Miró de Castellvell, llegà els turons de Villas ludaicas i de Nudias a Guillema de Montcada, senyora de Castellvell, perquè hi edifiqués viles i fortaleses forcias i hi portés pobladors dels voltants Més endavant, al final del segle XIII, es tenen notícies més segures de Puigpelat i la seva força, que es trobaven inclosos dins el terme del castell de Vallmoll En aquesta època els hospitalers de la comanda…
senescal
Història
A la cort comtal, i després reial, barcelonina, primer funcionari palatí, alhora cap de govern i cap de l’exèrcit reial, potser en competència amb el vescomte.
El càrrec fou exercit per primer cop per Amat Elderic d’Orís el 1051, però sens dubte ja feia temps que el detenia, potser des dels anys que la comtessa Ermessenda de Carcassona hagué d’assumir ella sola el govern durant la minoria d’edat del seu net Ramon Berenguer I 1035-39 Després fou senescal Ramon Mir d’Aguda, cunyat d’Amat Elderic, i després Pere Amat, fill del primer senescal Poc temps després la senescalia es vinculà a un nou llinatge que, per enllaç amb els Montcada, n'adoptà el nom fou exercida per Guillem Ramon dit el Gran Senescal , almenys des del 1072 El darrer Montcada senescal…
Deng Xiaoping
Política
Polític xinès.
Estudià a França i a l’URSS, i, més tard, participà en la Llarga Marxa 1934-35 Instaurada la república popular, fins el 1967 ocupà diversos càrrecs importants en el Partit Comunista Xinès —com ara el de secretari del comitè central 1956-67— i en el govern Durant la Revolució Cultural fou privat de càrrecs polítics, però el 1973 es reincorporà al politburó i fou nomenat, posteriorment, vice-primer ministre 1975-76 i 1977-80 El 1977, a conseqüència de l’ofensiva que la facció més esquerrana del Partit Comunista Xinès dugué a terme en morir Mao, fou separat un temps de la cúpula dirigent del…
Vicent Rodés i Aries
Abraham i Agar , per Vicent Rodés i Aries
© Fototeca.cat
Pintura
Disseny i arts gràfiques
Pintor i litògraf.
Format a l’Escola de Dibuix d’Alacant, amplià estudis, pensionat, a la de Sant Carles de València El 1809 fou cridat a dirigir interinament l’escola d’Alacant El 1815 es diplomà a Sant Carles, d’on fou acadèmic supernumerari el 1817 i de mèrit el 1818 Freqüentà els salons de la duquessa de Frias, i conreà la miniatura i el retrat al pastel, tècnica que esdevingué la seva especialitat El 1820 anà a Barcelona per retratar el Comte de Santa Clara En morir Maiol, el succeí com a cap de la sala de pintura de l’escola de Llotja 1834, per a on pintà Abraham i Agar Acadèmia de Sant Jordi Afeccionat…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina