Resultats de la cerca
Es mostren 1022 resultats
cadena de valor
Economia
Conjunt d’activitats relacionades, realitzades per una empresa, que afegeixen valor a un producte i li permeten de competir en el mercat per a obtenir un marge final, segons Michael E.Porter.
Com a cadena, allò que es realitza en una activitat afecta de forma immediata el cost o el rendiment de la següent Es poden diferenciar dos tipus d’activitats en la cadena de valor les primàries o de línia, que engloben les activitats de producció, comercialització i distribució i les secundàries o de suport, que proporcionen els factors productius i la infraestructura, recursos humans, tecnologia i compres, i que permeten el funcionament normal de les activitats primàries
Llum de Wood
Patologia humana
L’examen efectuat amb la llum de Wood consisteix en l’observació de lesions cutànies amb una llum que ha passat per un filtre d’òxid de níquel i que deté les radiacions visibles Així, la llum de Wood es compon solament de radiacions ultraviolades que, en una habitació a les fosques, excita la fluorescència d’unes substàncies determinades Aquesta tècnica és útil en la diagnosi de diverses malalties cutànies, perquè algunes substàncies generades per aquestes malalties absorbeixen les radiacions emeses per la llum de Wood i la transformen en una llum visible, de coloració característica per a…
urgència
Medicina
Nom donat genèricament a les malalties o traumatismes, generalment de caràcter greu, que requereixen l’aplicació immediata i ineludible d’un tractament adequat.
A banda els parts, que són considerats urgències, perquè es poden presentar d’una manera imprevista en qualsevol moment del dia o de la nit, hom sol distingir dos grans grups d’urgències les que requereixen tractament mèdic i les que requereixen intervenció quirúrgica Entre les primeres destaquen els comes, les intoxicacions, les infeccions, les afeccions cardíaques, etc, mentre que entre les segones cal diferenciar les urgències quirúrgiques patològiques apendicitis, hemorràgies internes, perforacions viscerals, etc dels traumatismes contusions, fractures, etc
cnidoblast
Zoologia
Cèl·lula urticant característica dels cnidaris, que té una funció ofensiva i defensiva.
Hom hi pot diferenciar, a més del nucli i el citoplasma, el cnidocist, compost d’una càpsula plena de líquid urticant i un filament que, en estat de repòs, hi va enrotllat a dins en espiral Al contacte d’un cos estrany amb el cnidocil prominència del citoplasma a la superfície de l’epiteli del cnidoblast es desenrotlla el filament i, per un forat que hi ha a l’extrem, injecta el líquid urticant a la presa o a l’atacant
permeabilitat magnètica
Física
Propietat dels medis materials que modifica l’acció dels pols o masses magnètiques, així com la inducció magnètica B, que resulta quan el medi és sotmès a una intensitat de camp magnètic H.
Hom la representa per μ i intervé en les relacions del magnetisme f = μmm'/r 2 i de l’electromagnetisme B = μ H , on f és la força, m i m ' les masses magnètiques i r la distància entre elles La permeabilitat magnètica és anomenada també permeabilitat absoluta per tal de diferenciar-la de la permeabilitat relativa μ Γ , que és la relació entre l’absoluta i la del buit μ 0 , i que val 1,256X10 - 6 H/m
contrast de fase
Fotografia
Electrònica i informàtica
Comunicació
Física
Tècnica de microscòpia que permet de veure les mostres en estudi en aprofitar la diferència de fase que s’origina entre la llum que les travessa i la del medi que les envolta.
Aquesta diferència de fase és causada pel gruix de les mostres o per llur índex de refracció, diferent del del medi La tècnica és útil quan les mostres no presenten una absorció diferent del medi no són objectes d’amplitud , per la qual cosa, si no fos per la tècnica del contrast de fase, serien transparents i incolores, sense cap contrast de claredat o color amb el medi, del qual no podria diferenciar-se Les mostres d’aquest tipus són objectes de fase
art pobre
Art
Utilització estètica d’una certa classe d’objectes extrets de l’ús de la vida quotidiana, amb una finalitat dominantment estètica.
Tanmateix, el que és definidor no és la condició pobra dels objectes, sinó la seva sintaxi dins el conjunt obra d’art Un exemple típic a Catalunya podria ésser la major part de l’obra de Tàpies Cal diferenciar-lo de l' arte povera , terme formulat pel crític italià Germano Celant, amb el qual hom entén la presentació i intervenció mínima de materials diferents animals, vegetals, minerals, objectes amb la finalitat de mostrar les seves propietats plàstiques en relació amb les seves propietats físiques
nivell de subsistència
Economia
Quantitat de béns i serveis, que, des d’un punt de vista històric, són considerats com el mínim necessari per al sosteniment i la reproducció de la força de treball.
Segons els autors clàssics, la consideració que la part de producte que corresponia a la retribució del treball depenia directament del nivell de subsistència en cada moment històric, es trobà a la base de totes les seves argumentacions KMarx ho recollí en l’exposició de la teoria de l’explotació, bé que considerà que el nivell de salaris podia diferenciar-se del mínim de subsistència no solament per oscillacions temporals del mercat, sinó com a conseqüència de l’ofensiva reivindicativa de la classe obrera
non legato
Música
Indicació que demana articular cadascuna de les notes de la frase en una emissió separada sense que perdin la seva continuïtat com a integrants d’una unitat melòdica.
És una indicació principalment instrumental, i, en el cas dels instruments d’arc que és per als quals té més sentit, implica un canvi d’arc entre nota i nota En instruments de vent s’assoleix amb una respiració per a cada nota, i en els de tecla, deixant un mínim espai de temps entre l’alliberament d’una tecla i la pulsació de la següent S’ha de diferenciar clarament d’altres formes d’execució que demanen una articulació més marcada, com ara l’ staccato
frase distributiva
Gramàtica
Cadascuna de les frases que, relacionades per un nexe de coordinació, manifesten una distribució o alternativa de les significacions que hi són expressades.
El criteri que serveix per a diferenciar-les és semàntic, més que gramatical Així, Ara vol això, ara vol allò és una frase distributiva perquè en la relació entre vol això i vol allò hi ha una alternança, a partir de les formes correlatives araara Per a la construcció dels períodes distributius el català es val de la correlació de formes adverbials, pronominals, etc adés adés, aquí allà, mig mig , o bé la construcció és feta sense cap element especial Vingueren tots alhora, els nens al davant, les nenes al darrere
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina