Resultats de la cerca

Germà del folklorista Francesc de Sales Maspons i l’escriptora Maria del Pilar Maspons Llicenciat en dret, fou diputat per Granollers són destacables les seves intervencions a les corts en la discussió de la política duanera amb la Gran Bretanya i les bases del codi civil Fou un dels signants del manifest dels conservadors catalans a Cánovas Manresa, 1875 El 1885 presidí la comissió que anà a Madrid per presentar a Alfons XII el Memorial de Greuges, i féu el parlament de presentació del document Fou mantenidor dels Jocs Florals 1885, i collaborà al Diari de Barcelona , La Renaixença i Lo Gai…

L’any 1778 fou nomenat professor de filosofia a Halle an der Saale per ordre de Frederic el Gran, després d’exercir com a pastor a Berlín En aquesta ciutat creà les dues revistes que vehicularen la discussió que mantingué amb I Kant sobre la consistència de la Crítica de la raó pura S’ocupà molt lateralment de temes musicals tot i tenir força coneixements en aquesta disciplina La seva principal aportació a l’estètica musical figura en el seu Manual d’Estètica 1803, on adopta una posició hedonista per a rebutjar la teoria clàssica de la representació

Fou conegut també per la comanda de Sant Miquel Nasqué després de resolta la discussió entre l’orde i la vila sobre l’antiga donació de l’església de Santa Maria dels Prats i les seves sufragànies de Sant Andreu de la Manresana i de Sant Ermengol avui en ruïnes feta a l’orde pel comte Ramon Berenguer III el 1126 Tingué una petita comunitat tres o quatre membres regida per un comanador, i ja era en plena decadència a mitjan segle XIV L’església romànica de Sant Miquel de la Comanda fou destruïda el 1936, i les seves pedres, aprofitades per a les noves escoles de la vila

El problema de la durada ha estat tractat de forma diversa al llarg de la història de la filosofia normalment la discussió s’ha centrat en la distinció entre una durada en el temps, amb començament i fi, i una durada de l’eternitat, sense començament ni fi El filòsof que més clarament s’ha expressat sobre el problema ha estat Henri Bergson, que parla d’una durada en sentit psíquic, irreductible a l’espacialització a la qual és sotmès el temps mitjançant la matemàtica D’aquesta tesi Henri Bergson deduí que l’absolut no pot ser entès com a etern, sinó com a absolut que dura

Apotecari de Felanitx, participà en l’organització del Partit d’Acció Republicana 1932 i formà part del consell regional d’Esquerra Republicana Balear 1934 Amb l’adveniment de la Segona República, fou alcalde de Felanitx Mallorquinista i pancatalanista, collaborà el 1917 a La Veu de Mallorca , fou soci fundador de l’Associació per la Cultura de Mallorca 1923, escriví a La Nostra Terra i intervingué en la discussió del projecte d’Estatut Autonòmic del juliol del 1931 També collaborà a República És autor de La catalanitat de les Mallorques 1916, Joanot Colom i Cifré 1929 i d’una Història de…

L’All-Party Parliamentary Group on Catalonia té un estatus reconegut, bé que no oficial, del Parlament de Westminster En formen part 21 diputats, 16 de la Cambra dels Comuns i 5 de la Cambra dels Lords, i hi són representats els sis principals partits del Parlament britànic El diputat del Partit Nacional Escocès George Kerevan presideix la discussió inaugural En el seu discurs, el conseller d’Afers Exteriors de la Generalitat, Raül Romeva, sosté que els estats europeus, tard o d’hora, hauran de decidir al costat de qui es posen en el procés català Romeva critica durament, també, la…

En obres menors del cicle troià Etiòpida i Petita Ilíada apareix la seva discussió amb Ulisses per la possessió de les armes d’Aquilles, durant els funerals d’aquest, i la follia que, en no aconseguir-les, el portà al suïcidi En els Epinicis , Píndar fa responsable Ulisses d’aquesta mort Sòfocles, en la tragèdia Àiax , analitza el procés irracional que el condueix a la mort El tema fou tractat encara per Ovidi a Les metamorfosis i passà a la literatura occidental, on fou desenvolupat, entre d’altres, per Hernando de Acuña i Ugo Foscolo En el Raonament de Telamó i Ulisses , Roís de Corella…

Estudià a Salamanca, Osca i Saragossa Fou batlle general d’Aragó 1641, lloctinent de la cort de justícia d’Aragó 1643, advocat fiscal i patrimonial del regne 1647, jurat en cap de Saragossa 1651, regent de la cancelleria 1652, regent del Consell d’Aragó 1660 i justícia d’Aragó 1677 És autor, entre altres obres, de Tractatus pro jurisdictione Regii Quaestorii tuenda 1644, Dissertatio fiscalis de jurisdictione Ducis Bellis juxta Foros Aragoniae 1668 i Brevis discussio ad intelligentiam Fororum Aragoniae de Coenis 1678 Foren igualment juristes els seus fills José de Exea y Descartín…