Resultats de la cerca
Es mostren 81 resultats
precessió dels equinoccis
Combinació dels moviments de precessió dels equinoccis i nutació de l’eix de rotació de la Terra
© Fototeca.cat
Astronomia
Moviment retrògrad (cap a l’oest) del punt vernal (primer punt d’Àries) sobre l’eclíptica, que és conseqüència de la precessió de l’eix de rotació de la Terra.
El període d’aquest moviment és de 25800 anys, és a dir, de 50,27 /any és anomenat any platònic La precessió dels equinoccis fou descoberta per Hiparc de Nicea segle II aC però no fou explicada totalment fins al desenvolupament de la mecànica celeste Una de les conseqüències de la precessió dels equinoccis és que el punt vernal canvia constantment de posició en el firmament, de manera que les coordenades dels estels recollides en un catàleg estellar han d’ésser referides al punt vernal d’un determinat instant, cosa que determina l’ època del catàleg Una altra conseqüència és que l’estel que…
sol mitjà
Astronomia
Punt imaginari de l’esfera celeste que es mou en sentit directe sobre l’equador celeste, amb una velocitat constant, igual a la velocitat mitjana del sol veritable sobre l’eclíptica.
Aquest punt coincideix amb el sol veritable al punt Àries
any civil
Cronologia
El format per un nombre enter de dies civils: 365 si és comú,
o 366 si és de traspàs,
i que, regulat amb l’any tròpic, és d’ús social general.
L’any civil és dividit en 12 mesos i legalment comença el dia 1 del mes de gener i acaba el dia 31 del mes de desembre L’existència de l’any civil com a període diferent de l’any astronòmic obeeix al fet que aquest no pot ésser pres com a unitat de temps de la vida civil, per tal com no enclou un nombre enter de dies Com que la vida social es regeix pels moviments aparents del Sol, els dies civils dia solar mitjà en ésser iguals solucionen el problema de la correspondència amb el moviment diürn aparent del Sol Però cal, a més, fer coincidir, tant com sigui possible, l’any tròpic amb el civil…
colur
Astronomia
Cadascun dels dos cercles màxims que, en l’esfera celeste, passen pels pols i tallen l’eclíptica en els punts equinoccials ( colur dels equinoccis
) i en els punts solsticials ( colur dels solsticis
).
any sideri
Astronomia
Interval de temps en què el Sol transcorre els 360° de l’eclíptica o bé l’interval de temps comprès entre dues passades consecutives del Sol pel cercle horari d’un mateix estel.
Si en un any tròpic el Sol recorre 359°59'09’,8 i suposant que els 50’,2 de la processió dels equinòccis els recorre amb velocitat uniforme, l’any sideri equivaldrà a 365,256 dies civils o mitjans
moviment directe
Astronomia
Moviment de rotació d’un cos del sistema solar, que vist des del seu pol nord (relatiu al pla de l’eclíptica), s’esdevé en el sentit contrari al d’avanç de les busques del rellotge.
D’entre els planetes, només Venus i Urà no tenen moviment directe, ans el tenen retrògrad
La Terra com a cos celeste
La forma de la Terra Que la Terra és rodona és una realitat que ningú no posa en dubte avui dia, encara que han calgut molts segles per a abandonar la vella idea que assegurava que la Terra era plana Tot i això, tampoc no hem de considerar-la una esfera perfecta És més exacte parlar d’una esfera lleugerament aplatada als pols, és a dir, un sòlid descrit per la rotació d’una ellipse sobre un dels seus eixos, el nom més correcte del qual és ellipsoide Per això, el radi equatorial de la Terra és més gran, tot i que no gaire, que el radi polar Aquest fet ha estat verificat amb l’inici de les…
temps
Astronomia
Física
Paràmetre real (no negatiu) que constitueix una de les quatre coordenades del conjunt continu espaitemps (espai de Minkowski) que permet de situar un punt material, individualitzant-lo, en una successió d’esdeveniments observats des d’un mateix sistema de referència.
El concepte de temps va lligat al de simultaneïtat en el sentit que la localització d’un esdeveniment és determinada per comparació amb la simultaneïtat amb els que es produeixen en un sistema de referència que és anomenat rellotge Segons Einstein, el temps d’un esdeveniment és la indicació que dóna un rellotge collocat en el punt de l’espai on té lloc l’esdeveniment Com que la transmissió d’una informació és feta amb una velocitat finita, car com a màxim serà la de la llum, la noció de temps comporta la d’espai Per a dos observadors diferents que estiguin en repòs entre ells, els…
any
Anys astronòmics
©
Astronomia
Interval de temps comprès entre dues passades consecutives del Sol pel mateix punt de l’eclíptica, segons la hipòtesi aparent, que correspon, segons la hipòtesi real
, a la durada d’una revolució de la Terra al voltant del Sol.
moviment directe
Astronomia
Moviment orbital d’un cos al voltant del Sol, o d’un satèl·lit al voltant del corresponent planeta, que, vist des del pol boreal de l’eclíptica, s’esdevé en el sentit contrari al d’avanç de les busques del rellotge.
Tots els planetes tenen moviment directe al voltant del Sol