Resultats de la cerca
Es mostren 222 resultats
Niels Henrik Abel
Niels Henrik Abel
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Matemàtic noruec.
Fill d’un pastor luterà pobre, el 1817 un dels seus mestres en reconegué el talent, l’introduí en els clàssics de les matemàtiques i aconseguí el seu ingrés a la Universitat de Cristiania actualment Oslo l’any 1821, on obtingué un títol, i finançà la seva formació posterior El 1823 fou el primer a formular i resoldre una equació integral El 1824, amb l’enginyer alemany August Leopold Crelle, fundà el Journal für die reine und angewandte Mathematik ‘Revista de matemàtica pura i aplicada’, on publicà…
el·liptòcit
Patologia humana
Eritròcit de forma el·líptica, que es troba en l’el·liptocitosi hereditària, malaltia congènita causada per un defecte en la membrana de l’eritròcit.
Habitualment no dóna símptomes, però pot provocar en un 10% dels casos una anèmia hemolítica d’evolució crònica
mecànica celeste
Astronomia
Ciència del desplaçament dels astres.
La mecànica celeste acomplí una funció primordial en l’elaboració de la mecànica teòrica al s XVII Copèrnic, tornant a asserir el moviment circular dels planetes entorn del Sol, havia reprès una concepció grega antiga Kepler descobrí la forma ellíptica de llurs òrbites 1609, i Newton, amb la seva cèlebre llei d’atracció universal 1687, revelà la clau dinàmica de tots els moviments interns del sistema solar i acabà de construir l’imposant primer edifici de la mecànica racional, alhora celeste i terrestre Al començament del s XIX WHerschel, 1803 la …
Diego Ruiz i Rodríguez
Literatura catalana
Metge i escriptor.
Cosí de Pablo Ruiz Picasso, s’establí a Catalunya cap al 1895, on aviat s’adaptà a la vida catalana i esdevingué un catalanista radical El 1903 es llicencià en medicina i el 1905 es doctorà en psiquiatria a Bolonya Collaborà a El Poble Català , Papitu , etc Les seves manifestacions intellectuals són complexes i ambigües a causa de la coexistència d’ascendents força heterogenis Així, en contrast amb les connotacions noucentistes dels assaigs continguts a Del poeta civil i el cavaller 1908, publicà dos reculls de narracions d’esperit modernista com Contes d’un filòsof 1908, prologat per Joan…
,
papallona
Tecnologia
Obturador, generalment de forma el·líptica, que pot girar al voltant del diàmetre menor i estrangular més o menys el pas del conducte on és situat.
medalló
Arquitectura
Baix relleu de pedra, fusta o metall d’una forma rodona o el·líptica, utilitzat com a element decoratiu en arquitectura, especialment en les façanes dels edificis.
El seu origen ve del costum, corrent a l’antiguitat clàssica, de penjar a les parets dels temples els escuts conquerits als enemics vençuts El Renaixement posà de moda els medallons, i foren molt utilitzats en l’estil plateresc Els motius més freqüents que hom hi troba són caps humans i d’animals, emblemes, allegories, monogrames i motius històrics o llegendaris
Jaciments del Vallès
Les dades sobre la flora del Vallès són escasses i fragmentàries s’ha citat la presència de restes de vegetals en diversos punts d’aquesta depressió, però aquests jaciments són molt pobres, contenen pocs exemplars i només s’hi ha determinat una escassa varietat de formes fòssils Els descobriments fets fins avui han estat, doncs, de poca importància i actualment es realitzen campanyes de prospecció a la recerca de nous jaciments en aquesta comarca Entre els llocs esmentats podem destacar el Masrampinyo, Can Llobateres, Can Sant Feliu, Terrassa, Sabadell, Ullastrell, Viladecavalls…
Les cloromonadofícies o rafidofícies
Organització cellular de les rafidofícies, concretament de Gonyostomum semen a flagels b invaginació flagellar c reservori d dictiosomes e vacúols contràctils f nucli g tricocists h plasts i cutícula Assumpció Cañadas, a partir de fonts diverses facilitades pels autors Són un petit grup, encara mal conegut, format bàsicament per algues monadals, unicellulars i lliures, amb dos flagels de longitud desigual La forma és generalment ellipsoide Algunes presenten clorofilles a i c que, juntament amb els carotens i xantofilles, els comuniquen un color verd groguenc També hi ha espècies que no tenen…
avellaneta
Agronomia
Varietat de mongetera d’emparrar de gran producció de tavelles verdes, curtes i lleugerament corbades, de secció el.líptica, amb 4-6 granes de mida mitjana arrodonides i moradenques.
cal·la
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes amb rizoma, de la família de les aràcies, de fulles grosses i ovades i d’espata curta i el·líptica, més llarga que l’espàdix.
Creixen als aiguamolls del centre de l’Amèrica del Nord, i són també conreades en jardineria L’espècie més coneguda és Cpalustris
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina